Publicitat
Publicitat

MEMÒRIA HISTÒRICA

Brussel·les es nega a fer una llei de memòria històrica

La UE exclou els crims de les dictadures de la seva competència

La Comissió Europea ha rebutjat les peticions d'alguns estats exsoviètics per legislar contra el perdó o la negació dels crims totalitaris. Brussel·les diu que aquesta qüestió s'ha de resoldre dins dels estats.

La reconciliació amb la pròpia història no és fàcil, i menys quan es tracta de fer-la entre 27. La Comissió Europea no s'hi veu amb cor i és per això que ha rebutjat una petició per legislar contra el perdó o la negació dels crims totalitaris. Lituània és, entre molts altres, el clar exemple de la convulsa història europea del segle passat. El 90% de la seva comunitat jueva va ser exterminada a l'Holocaust, 780.000 persones van morir a la Segona Guerra Mundial i fins a 300.000 lituans van ser morts o deportats durant el règim soviètic.

No és d'estranyar, doncs, que hagi estat aquest petit estat bàltic l'impulsor de l'última iniciativa per recuperar la memòria històrica de tot un continent. El seu ministre d'Afers Estrangers, Audronius Azubalis, juntament amb els seus col·legues de Bulgària, la República Txeca, Hongria, Letònia i Romania, va adreçar una carta la setmana passada a la Comissió Europea en què demanaven que es criminalitzés l'apologia, la negació o el menyspreu dels crims comesos per les dictadures. Una qüestió sensible. I no se n'han sortit. La Comissió Europea sí que es compromet a mantenir viva la memòria històrica, però argumenta que aquesta mena de crims que tenen un origen polític s'han de resoldre dins de cada país i no pas en l'àmbit europeu.

Retrets al cas espanyol
La resposta ha estat ben meditada: ni més ni menys que un estudi de gairebé 500 pàgines encarregat a principis d'any al professor Carlos Closa, del Centre d'Estudis Polítics i Institucionals de Madrid. La conclusió principal és que "no hi ha un sol model" per donar resposta conjunta als crims del totalitarisme a Europa i que, per tant, una solució conjunta en aquest camp no és possible. I, com a mostra, hi ha el cas espanyol. Aquesta investigació li retreu que tot i la política de reparació a les víctimes de la dictadura de Franco, "no s'ha fet res en el camp de la justícia criminal" i ni tan sols no ha completat "la retirada de símbols del règim autoritari" a finals del 2009. Això a diferència, diu l'estudi, d'un règim ben pròxim, el portuguès, que sí que es van prendre algunes mesures contra els governants dictatorials.

La maquinària europea sembla que no dóna per més, tot i que l'article 83 de l'actual tractat europeu fixa que la UE podrà legislar sobre un determinat tipus de delictes transfronterers com ara el terrorisme, el tràfic de drogues o d'armes, la corrupció o la delinqüència informàtica. Però ni una paraula sobre els crims de naturalesa política com l'apologia de l'Holocaust. Això tot i que la Carta Europea de Drets Humans sí que prohibeix en l'article 21 qualsevol discriminació per raó d'origen ètnic i social o per pertinença a una minoria nacional. Almenys, un nou genocidi, sembla, no seria possible.

El Parlament Europeu tampoc no ha tingut gaire sort en el reconeixement dels crims comesos per les guerres i els règims totalitaris que van arrasar Europa el segle passat. Fa un any i mig va votar a favor d'instaurar el 23 d'agost com el Dia Europeu per al reconeixement de les víctimes dels règims autoritaris, però de moment només el commemoren cinc països. Poc èxit per a una qüestió que els estats s'estimen més afrontar de portes endins.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT