La UE imposa a Portugal dures privatitzacions

Brussel·les."En el cas de Portugal no es tracta d'un problema financer, sinó polític", va deixar clar ahir el president de l'Eurogrup, Jean-Claude Juncker. Brussel·les no està disposada que la lluita electoral a Portugal posi en perill l'estabilitat de la Zona Euro i li exigeix un pla d'ajustos que inclogui un ambiciós programa de privatitzacions, així com noves mesures per estabilitzar el sector financer.

A l'idíl·lic palau de Gödöllö, a Hongria, els vint-i-set van mostrar a Lisboa la crua realitat. A canvi de concedir-li un crèdit de 80.000 milions d'euros a partir del mes de juny -quan entri el nou govern-, Portugal haurà d'aplicar reformes que li permetin millorar els seus resultats de rendiment i competitivitat. Això inclou les temudes i poc electoralistes privatitzacions. Segons un portaveu de la delegació portuguesa a aquest diari, el BCE ja fa temps que desitja privatitzar el banc públic portuguès (Caixa Geral de Depósitos).

També podrien passar a mans privades bona part dels sistemes interurbans de Porto i Lisboa i l'administració que gestiona els aeroports del país (ANA). Les privatitzacions no han estat una opció fins ara pel primer ministre en funcions, José Sócrates. Però ara Brussel·les serà dura. "L'ajuda només es donarà sota estrictes condicions negociades amb els principals partits polítics", va dir Juncker. Tan estrictes que "el pla haurà de ser més dur i complet que el que va refusar fa unes setmanes el parlament portuguès", va assenyalar el ministre finlandès d'Economia, Hyrki Katainen.

"Si el pla no es suficientment dur ningú els voldrà avalar el crèdit", va advertir, en la mateixa línia que el soci suec, Anders Fog. "Portugal ha dut a terme polítiques irresponsables; han perdut temps en la seva crisi interna i ha provocat pèrdues de llocs de treball a tot Europa". Els vint-i-set no perdonen que l'oposició portuguesa no acceptés el pla d'austeritat presentat per Sócrates i volen que el primer ministre en funcions negociï amb l' oposició per preparar el nou pla d'estabilitat, cosa que Sócrates rebutja. "Portugal ha de ser responsable i pensar en el benestar dels seus ciutadans i el futur de l'estabilitat de la zona euro", va dir contundent el comissari d'Economia, Olli Rehn.

Un cop valorat ahir el rescat en 80.000 milions d'euros, els plans plantejats per l'Eurogrup i l'Ecofin preveuen que l'acord a negociar amb el BCE i l'FMI estigui enllestit per a la pròxima reunió dels ministres d'Economia de la UE, a mitjans de maig. Aleshores caldrà que el pla de rescat sigui autoritzat pel Fons Europeu d'Estabilitat Financera (FEEF) perquè concedeixi els diners, que no estaran al servei de Lisboa fins 10 dies més tard. La UE confia així doncs que el Tresor portuguès pugui fer-se càrrec de la situació al juny.

Espanya aportarà garanties

L'estimació de la contribució de l'Estat espanyol al pla de rescat de Portugal la va estimar ahir la ministra Elena Salgado en 5.000 milions d'euros en garanties. "Ens correspondrà el 12,8% de la quantitat final establerta pel FEEF", va explicar Salgado. L'aportació, tot i ser en forma de préstec ordinari, haurà de tenir el vistiplau del Congrés dels Diputats. La majoria de països encara no han determinat la seva aportació, tot i que, tenint en compte els precedents de Grècia i Irlanda, sí que s'ha confirmat que la contribució de l'FMI sumarà un terç del total.

Tant el comissari Rehn com Salgado es van esforçar ahir a Hongria a repetir la cantarella que no hi ha risc de contagi que pugui derivar en un rescat pròxim per a Espanya. "Estic convençut que no necessitaran assistència financera externa -va afirmar el titular europeu d'Economia-. Espanya ha dut a terme mesures molt valentes de consolidació fiscal i reformes estructurals, com la de les caixes d'estalvis".

Elena Salgado va explicar tanmateix que en el cas espanyol "l'economia és molt més gran i diversificada" i que les xifres demostren que el seu futur és "molt més prometedor" que el de Portugal. El cert és que mentre els mercats de deute segueixen respectant els bons espanyols, ahir els títols portuguesos a cinc anys es pagaven a 9,90%, un preu més alt que a la sessió anterior (9,87%) i amb un diferencial de deute respecte a Alemanya de 713,4 punts bàsics.