La UE posa en risc l'etiquetatge en català

ESTRASBURG.A les enrevessades negociacions europees sempre es diu que el diable s'amaga en els detalls, i aquest cop el diable era dins d'un article concret d'un llarg reglament per millorar la informació dels consumidors europeus a través de l'etiquetatge dels productes alimentaris. El text demana que les etiquetes dels productes portin tota la informació en una o més llengües oficials de la Unió Europea i, com que el català no és una de les 23 llengües oficials de la UE, el govern espanyol podria trobar una escletxa legal per prohibir l'etiquetatge únicament en català.

El text es vota avui al Parlament d'Estrasburg i una quarantena de diputats, entre els quals hi ha tots els catalans excepte Aleix Vidal-Quadras, del Partit Popular, han demanat de modificar aquest punt per treure-hi la referència a les llengües oficials. L'intent, però, arriba massa tard. La proposta de la Comissió per legislar sobre aquest tema és de gener del 2008. Des d'aleshores hi ha hagut diversos debats a l'Eurocambra, eleccions europees pel mig i una llarga negociació amb el Consell de Ministres. El març del 2010 ja es va aprovar el text al Parlament en primera lectura i es van deixar uns últims serrells per negociar amb els representants dels governs.

Fonts del Parlament a Estrasburg han assegurat a l'ARA que és impossible que avui s'accepti l'esmena presentada pels eurodiputats catalans perquè s'arriscarien a reobrir tots els acords tancats en un tema que ja fa massa temps que s'arrossega i que hi ha pressa per cloure.

Sensibilitat lingüística

L'eurodiputat de Convergència, Ramon Tremosa, va demanar ahir, en anglès, davant l'hemicicle, més sensibilitat per les altres llengües que es parlen en els territoris de la Unió i va explicar que "milers d'empreses a Catalunya" que etiqueten només en català podrien veure com la nova mesura obre la porta als governs a posar-hi limitacions. Raül Romeva, d'Iniciativa-Verds, es lamentava que "no és la primera vegada que el govern espanyol intenta guanyar per la via europea el que ja té cedit amb competències a altres governs, en aquest cas la Generalitat".

La socialista Maria Badia, que també s'ha sumat a l'esmena catalana, confiava, però, que la nova legislació europea no canviarà en la pràctica les normes d'etiquetatge vigents en aquests moments a l'Estat espanyol, que ja permeten etiquetar només en català els productes alimentaris que es distribueixin al país.

Aquesta no és la primera vegada que fallen els mecanismes d'alerta prèvia sobre les conseqüències que una norma europea pot tenir a Catalunya. El cas més sonat va ser la normativa comunitària sobre la pirotècnia i els seus efectes en l'organització de festes tradicionals, com la Patum de Berga.