Observatori DE L'EST
Crònica 05/02/2011

La UE posa setge a Lukaixenko

3 min

Tot i l'escalada repressiva desencadenada per Lukaixenko l'endemà d'haver guanyat les eleccions presidencials, hi ha indicis que el país ha començat a sortir de l'estat de coma de la dictadura. Això sí, el despertar no es preveu ni plàcid ni accelerat. De moment el Kremlin s'ha afanyat a donar suport a les sancions acordades per la Unió Europea (UE): limitació de visat, congelació de les ajudes econòmiques -Brussel·les no donarà els 2.000 milions d'euros anuals- i boicot a Bielorússia en les competicions esportives internacionals. El ministre rus d'Afers Estrangers, Serguei Lavrov, ha arribat a pronunciar el mot terror parlant del règim de Lukaixenko, i sembla que la Rússia de Putin vulgui aprofitar la irritació de Brussel·les amb el règim de Minsk per demostrar que està molt interessat a col·laborar amb la UE i l'OTAN. Una actitud que contrasta amb la del Kremlin el dia de l'escrutini: mentre la policia apallissava els manifestants i detenia els candidats opositors, el president Medvédev declarava que el que passava a Bielorússia era "un afer intern". Era el que tocava en aquell moment després d'haver fet les paus a corre-cuita amb Lukaixenko per tornar-se'l a sentir aliat a canvi del gas i del petroli que l'autòcrata necessita per nodrir l'estat benèfic amb què manté la fidelitat de la seva clientela electoral. Moscou, doncs, ha tornat a la diguem-ne enemistat en què es trobava a començaments de desembre del 2010.

La ingenuïtat de la UE i el moviment tàctic del Kremlin -és difícil saber si Putin va acabar esgarriant el que Medvédev havia muntat- van significar per a Lukaixenko fer espectacularment visible i violenta una victòria electoral que es preveia discreta i apaivagadora. El rampell, a Lukaixenko li comencen a fer pagar. De les sancions de la UE -que difícilment es tornarà a deixar enganyar- és més que previsible que Moscou se'n desentengui, interessat a captar inversions per reactivar l'economia russa, cada cop més estancada. Lukaixenko tornarà a fer nosa, i l'única opció que se li presentarà serà fer reformes. Però el més previsible és que l'autòcrata es tanqui al búnquer i reprengui lligams amb Chávez i Ahmadinejad. El seu instint polític no és compatible amb la democràcia. Mentrestant, a la ciutadania, el terror de desembre li ha començat a crear anticossos contra la por. A Bielorússia ja res tornarà a ser com era.

Sis opositors han estat trets de la presó i posats sota vigilància domiciliària just abans de l'entrada en vigor de les sancions de la UE. Entre els excarcerats hi ha els candidats opositors Vladímir Nekliaev, la periodista Irina Khalip -esposa del també candidat opositor Andrei Sannikov, que continua empresonat- i Natalia Radina, redactora del blog opositor Carta 97. Tots ells van ser detinguts i apallissats durant les manifestacions a Minsk el 19 de desembre. El KGB bielorús ha advertit els dissidents que tenen prohibit trucar per telèfon i comunicar-se per internet.

Amnistia Internacional i Human Rights Watch asseguren que al final de l'any passat, abans de l'escalada repressiva del dia de les eleccions, a les presons de Bielorússia gairebé no hi quedaven presos polítics. Era el resultat de la política de la Unió Europea d'arrencar drets civils a canvi d'ajudes transferides en euros, en cash . Una xantatge que ha acabat ensenyant el seu autèntic rostre. Seguint la política de "pas a pas" dissenyada per Brussel·les, "Bielorússia arribaria a la democràcia d'aquí uns 200 anys", havia declarat Aleksandr Milinkevitx, candidat opositor durant les eleccions del 2006.

stats