La UE vol eleccions a Egipte

Corresponsal a brusel·lesEls ministres d'Afers Estrangers de la Unió Europea van haver de fer front ahir a la conjuntura de posicionar-se a favor o en contra d'un país que és un dels seus socis estratègics i veí clau de la regió mediterrània. Potser per això, i tot i les ràpides i contundents reaccions de la cancellera alemanya, Angela Merkel; el president francès, Nicolas Sarkozy, i el primer ministre britànic, David Cameron, durant el cap de setmana, ahir al full de conclusions dels Vint-i-set sobre la relació entre la UE i Egipte no hi havia cap condemna clara a l'actual govern del president egipci, Hosni Mubàrak, pels fets violents que han acabat des de divendres amb la vida d'un centenar de persones.

Tot i que alguns països com França i el Regne Unit havien apostat per no parlar de comicis i no "interferir", la resta de països, entre els quals hi havia Espanya i Alemanya, van voler assenyalar la necessitat que el procés de "diàleg obert" que la UE espera d'Egipte acabi en unes eleccions "justes i lliures". L'alta representant de Política Exterior i Seguretat de la UE, Catherine Ashton, va assenyalar el seu respecte a les "legítimes aspiracions del poble egipci" i la necessitat que puguin abraçar finalment els drets i llibertats democràtiques.

Els Vint-i-set estan disposats a oferir suport en el procés de "substancials reformes democràtiques" que necessiten tant Egipte com Tunísia, l'altre país en conflicte a la zona. Així, la medicina de noves eleccions sembla la fórmula triada per la UE per avalar la voluntat de democràcia de la ciutadania sense demanar el cap dels actuals poders fàctics en aquesta regió clau per a les relacions de la Unió Europea amb el Pròxim Orient.

Relacions amb Tunísia

Catherine Ashton va evitar comentar com pot afectar el sotrac democràtic de Tunísia en les negociacions amb la UE per obtenir un estatut avançat que li garantiria relacions privilegiades amb els socis europeus, encara en estat molt embrionari. Els Vint-i-set van aprovar congelar els actius del ja expresident Ben Ali i la seva dona, unes sancions que es podrien ampliar els propers dies a més persones del seu entorn, que també haurien espoliat la riquesa del país.

Sobre la possibilitat que el resultat de les eleccions als dos països comporti el triomf de certs grups de l'islamisme radical, la ministra espanyola d'Afers Estrangers, Trinidad Jiménez, es va limitar a declarar que "cal confiar en la democràcia perquè sempre és la resposta".