UGT i CCOO auguren més protestes sindicals
Els sindicats avisen que la manifestació no és un punt i final en la lluita contra la reforma laboral. Els indignats se sumen a la convocatòria i incorporen a la protesta les retallades en el sector públic.
BARCELONA.La manifestació d'ahir va ser un punt i seguit en les protestes contra la reforma laboral i les retallades. Així ho van proclamar els líders de CCOO, UGT i USOC en el manifest que van llegir en acabar la manifestació, a la plaça Tetuan.
"Hem de continuar mobilitzant-nos a les empreses, als nostres barris i als nostres pobles per exigir més justícia i cohesió social", van afirmar enmig d'aplaudiments. El manifest va estar ple de crítiques a les polítiques econòmiques del govern català i espanyol i d'arengues animant a la lluita social. Fins i tot van fer una picada d'ullet al col·lectiu indignat i al moviment del 15-M acabant una frase amb el lema dels indignats dels EUA: "Perquè som el 99%". Pels sindicats, la manifestació va ser la culminació d'un pols "històric" al govern espanyol que, per la seva força, ha de fer retrocedir Mariano Rajoy. "Ens juguem no només el nostre futur, sinó el dels nostres fills i néts", va proclamar el secretari general de la UGT a Catalunya, Josep Maria Álvarez, que va afegir: "Això obliga el govern de Rajoy a abandonar la prepotència i retirar les mesures". El secretari general de CCOO a Catalunya, Joan Carles Gallego, va recordar que ni el Govern ni l'executiu espanyol "poden fer polítiques autoritàries" i va instar Rajoy a obrir un procés de negociació.
La protesta no tenia només en el centre de la diana la reforma laboral del PP, sinó també les retallades del govern d'Artur Mas. Una prova d'aquesta doble indignació va ser la important presència de col·lectius especialment castigats pels ajustos. "Els polítics mai tenen cap tipus de responsabilitat. Tot ho paguem nosaltres", lamentava Montse Serra, treballadora de l'administració pública que ahir va secundar la vaga. "El Govern només retalla per baix. Si no protesto jo, qui protestarà per ells?", afegia Salvador López, també funcionari, que va anar amb les seves filles petites a la manifestació. L'Albert, també funcionari, sortia en defensa del model de relacions laborals: "Hem de donar valor al contracte laboral".
Panderetes, infermeres i àvies
Banderetes dels sindicats i pancartes casolanes, crits de guerra i soroll amb panderetes. La qüestió era fer tant xivarri com fos possible per expressar el rebuig a la reforma laboral i les retallades. El sector sanitari també va trepitjar fort a la protesta. "Ens estan abolint tots els drets", criticava Raquel Jiménez, una infermera de 32 anys que ahir va deixar la bata a casa. Però no només els ciutadans actius laboralment van sortir al carrer. Una prova d'això eren Carmen Velazco, de 72 anys, i el seu marit, Fernando Miranda, de 82 anys. "Tenim fills i néts i lluitem pel seu futur. Tot el que hem aconseguit amb anys de lluita ho estem perdent ara. Jo tinc la meva paga i vull que els més joves també la tinguin quan siguin grans", deia la Carmen.
