Publicitat
Publicitat

OBSERVATORI DE L'EST

Ucraïna torna a l'òrbita russa

Quan encara no fa un any de l'arribada de Víktor Ianukóvitx al poder, la Revolució Taronja es dóna per liquidada, i el país torna a ser un satèl·lit de Moscou. Sobretot després que Kíev ha concedit a la flota russa 25 anys d'usdefruit de les bases del mar Negre a canvi d'una rebaixa del 30% en els preus del gas i del petroli. Més encara: si hem de fer cas al diari opositor Ukrainska Pravda, el govern prorús de Ianukóvitx va pel camí d'assemblar-se al règim autoritari de Lukaixenko a Bielorússia.

Els primers símptomes d'involució són evidents des de la primavera-estiu del 2010, quan el govern de l'anomenat Partit de les Regions va atacar el flanc simbòlic de la Revolució Taronja. Ha estat retirat el títol d'heroi nacional a Stepan Bandera, cap dels partisans antinazis i anticomunistes, i un cop més es qüestiona que la fam instigada per Stalin entre el 1932 i el 1933 -que va provocar centenars de milers de víctimes- fos un genocidi. Pel flanc lingüístic les incursions són d'abast. Tot i que ha polit la seva imatge i ha fet l'esforç d'aprendre la llengua ucraïnesa, Viktor Ianukóvitx està imposant la cooficilitat vehicular del rus, sense tenir en compte la debilitat que encara arrossega la llengua pròpia del país. I per acabar de dissipar el miratge taronja emergit fa sis anys, una modificació de la llei electoral garantirà a Ianukóvitx allò que en llenguatge burocràtic soviètic en deien "recursos administratius" per obtenir els resultats desitjats. És una involució davant la qual l'oposició es mostra desmobilitzada i impotent. Mentre la líder liberal Iúlia Timoixenko ha estat citada per la fiscalia acusada de malversar 380 milions d'euros, ja sembla que ningú se'n recordi del president Víktor Iúsxenko, amb el rostre desfigurat per un enverinament. Mai no s'ha arribat al fons de la qüestió, on possiblement hi hauria alguna trama que conduiria fins als serveis secrets russos. El que sí que és molt clar és que va ser el Kremlin -el president Medvédev en persona- qui ara fa un any va titllar Iúsxenko d'enemic de Rússia.

L'únic focus de contestació que s'observa en la societat és el de desenes de milers de petits empresaris disposats a sortir al carrer contra al capitalisme d'estat -semblant al rus- dissenyat per l'equip de Ianukóvitx. De la incorporació a la UE se'n parla poc, i l'OTAN, ni anomenar-la. El temps en què Ucraïna semblava haver-se deslliurat del passat soviètic, queden lluny.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT