Publicitat
Publicitat

Uganda: violència i homofòbia

Els islamistes radicals somalis de l'organització Al-Shebab, cosins germans d'Al-Qaida, han amenaçat el poble ugandès de més atemptats després de les eleccions que han donat la victòria al president Yoweri Museveni, al poder des de fa 25 anys. Al-Shebab ja va atemptar a Uganda encara no fa un any, en la seva primera acció terrorista fora de Somàlia: va ser el dia 11 de juliol, quan una bomba va esclatar en un bar de Kampala entre la multitud que mirava a la televisió la final del Mundial de Futbol, que enfrontava les seleccions d'Espanya i Holanda. Una segona bomba va esclatar minuts després en un restaurant etíop. En total hi va haver 74 morts i un centenar de ferits. "Sou vosaltres, el poble d'Uganda, els que haureu de pagar un alt preu per haver envaït el nostre país amb el vostre exèrcit", diu el comunicat d'Al-Shebab després d'acusar Museveni de promoure la presència militar estrangera a Somàlia.

L'exèrcit ugandès forma, juntament amb el de Burundi, la principal força militar que la Unió Africana té desplegada a Somàlia sota el paraigua de l'ONU. D'un contingent de deu mil soldats, sis mil pertanyen a Uganda. Precisament, el periodista burundès Jean-Claude Kavumbagu va ser condemnat dilluns a vuit mesos de presó (ja en fa deu que pateix presó preventiva) per haver publicat un article, arran dels atemptats de Kampala, en què alertava del perill d'un atac a Burundi, perquè les forces de seguretat, deia, "brillen més per la capacitat que tenen de robar als seus compatriotes que per la defensa del seu país". Aquesta crítica a l'exèrcit -per la qual la fiscalia demanava cadena perpètua per al periodista acusant-lo de traïció!- és un sentiment estès per tot el continent. Igual que la idea que les operacions militars de la Unió Africana són un negoci per als dirigents dels països que hi participen, una font de corrupció en el repartiment dels diners que es reben per finançar-les (principalment de l'ONU) i d'una ineficàcia absoluta pel que fa a la capacitat pacificadora. D'aquestes operacions militars, la més inútil -i la més cara- és la desplegada a la República Democràtica del Congo.

Inestabilitat i repressió

En el cas d'Uganda, val la pena observar que, a part de l'atenció que li ha dispensat Al-Shebab, ben poca repercussió ha tingut la reelecció de Museveni amb un 68% dels vots, en una convocatòria marcada per l'acusació de frau massiu.

Coincidint amb la cerimònia d'investidura de Museveni, el dia 12, el líder de l'oposició, Kizza Beigye, va ser rebut al país com un heroi després de passar unes setmanes a Nairobi per curar-se de les ferides rebudes arran de la seva detenció. Beigye va encapçalar les marxes als carrers de Kampala per protestar en contra de la carestia de la vida i la falta de democràcia. Nou persones van morir per les bales disparades per la policia i 100 més van ser ferides. Mentrestant, el govern de Museveni ha aturat -"de moment", diu el president del Parlament- l'aprovació d'una llei demencial que pretén condemnar a mort els homosexuals (el codi penal actual preveu la cadena perpètua). Aquest és un tema relacionat amb la religió evangelista del president i la construcció ideològica del populisme sàtrapa d'alguns dictadors -no només a Uganda-, que identifiquen homosexualitat amb Occident i es proclamen els guardians de "la cultura pura africana".

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT