Ultimàtum polític per tancar la crisi belga més llarga de la història
PeriodistaBèlgica ja ha batut el seu propi rècord, més de 200 dies sense govern. Sis mesos de desgast econòmic i polític sense un horitzó. L'última proposta negociadora que des d'ahir a la nit tenen sobre la taula les 7 forces polítiques de Flandes i Valònia és l'enèsim intent de desencallar la formació d'un govern de coalició. És el text d'un mediador que ell mateix es declara esgotat. Seixanta pàgines amb tots els punts de fricció entre el nord i el sud del país: una nova llei de finançament de les regions, noves transferències de competències i una proposta per reformar l'Estat.
Flamencs i valons s'enfronten per la reforma d'un Estat que imaginen diferent, contraposat. Les últimes propostes són prou ambigües perquè ningú estripi les cartes tot just començar la partida. Si fracassa, és difícil imaginar cap nova ronda negociadora. No hi ha via política i ningú vol tornar a convocar unes eleccions que, segons les enquestes, polaritzarien encara més aquesta divisió, reforçant al nord l'opció independentista de l'N-VA i al sud el socialista Elio di Rupo. Tots dos fa mesos que parlen exclusivament per als seus electors. L'independentista flamenc, Bart de Wever, guanyador dels comicis del 13 de juny, declarava fa poc en una entrevista al setmanari alemany Der Spiegel que els francòfons són com uns "drogoaddictes" dependents de "les transfusions financeres". Les retallades que els flamencs volen imposar al model de finançament de l'Estat suposaria la pèrdua d'uns 650 milions d'euros de fons públics per a Valònia.
En un país que es trenca, on ja no hi ha projecte ni visions comunes, l'economia tindrà l'última paraula. Bèlgica ha entrat en la llista d'objectius de l'especulació financera. El deute públic del país equival ja a tot el seu PIB anual. Fonts de la Comissió Europea reconeixen que una amenaça financera contra la debilitada Bèlgica sembla en aquests moments l'únic detonant possible que forci l'entesa política. I així mateix ho admetia el diari conservador francòfon La Libre Belgique en un editorial recent. "Una pressió econòmica cada cop més forta -escrivia el rotatiu- podria forçar el nord del país a acceptar un acord segons ells imperfecte o incomplet abans de continuar en un impàs que afegeixi riscos suplementaris a la prosperitat de Flandes".
