La llei d'educació de Catalunya (LEC) preveu que el sou de mestres i professors públics inclogui un complement per "retribuir la major dedicació al centre, la innovació i la recerca educativa i la implicació en el millorament dels rendiments escolars". Un complement, en definitiva, per recompensar la qualitat i l'eficiència de la seva tasca docent. Això, que encara és una assignatura pendent de la LEC, és més o menys el que l'assessor de polítiques educatives de la Unesco Francesc Pedró ha proposat a Barcelona en una jornada sobre polítiques educatives de l'Institut Català d'Avaluació de Polítiques Públiques (Ivàlua).
En la línia del que ja fan la meitat de països de l'OCDE, com es va posar de manifest a la Cimera Internacional sobre la Professió Docent celebrada abans de l'estiu a Nova York, Pedró es va mostrar partidari d'aquests incentius i en va posar com a exemple l'aposta del secretari d'Educació dels Estats Units, Arne Duncan, per recompensar les millores que els mestres aconsegueixen en el rendiment dels alumnes amb incentius, que oscil·len entre el 30% i el 50% del salari base. Per fer-ho, però, cal crear un sistema d'avaluació de la tasca docent objectiu i rigorós, assenyala l'expert, tant si és amb la supervisió dins de l'aula per part d'altres professionals o amb altres mecanismes d'avaluació externa. En un altre punt encara per desplegar, la LEC preveu que sigui el govern català qui reguli "el procediment d'avaluació del desenvolupament de la funció pública docent i de reconeixement de mèrits".
Oberts al debat
Els sindicats de mestres catalans estan oberts a debatre una mesura com aquesta, com van admetre a l'ARA, sempre que es faci amb prou reflexió, diàleg i consens, perquè no estigui subjecta als canvis de govern. "Ens agradaria molt poder negociar qüestions d'aquests tipus, de model conceptual", diu la secretària general d'Ensenyament de CCOO, Montse Ros, que alerta, però, del perill que aquests tipus d'incentius acabin convertint-se "simplement en mesures de gestió de personal", en lloc d'anar dirigits a la millora de la pràctica docent. "La investigació, l'avaluació, la reflexió i la innovació en les pràctiques docents haurien de ser el nucli de la promoció professional del mestre", admet Ros, però adverteix que "el plantejament de la LEC sobre aquesta qüestió no és aquest, sinó que ho veu més com una mesura per tocar salaris i acomiadar professors".
"Traslladar al sector educatiu les formes d'altres sectors no sempre és possible", adverteix al seu torn el portaveu del sindicat USTEC-STEs, Pep Barceló, en al·lusió a la recerca d'una possible paga de productivitat docent. En l'ensenyament, diu, hi intervenen molts factors que s'han de tenir en compte per poder fer una avaluació justa de la feina del mestre. Una advertència que també feia Padró, en assenyalar que els incentius "no es poden basar en el rendiment absolut dels alumnes, perquè llavors un mestre de Sant Gervasi sempre semblaria millor que un del Raval".
Un acord de país
Amb tot, abans d'avançar cap a l'avaluació, Barceló considera prioritari "generar un consens de país sobre els resultats exigibles". "Aclareixi'm primer quins són els objectius que ha de tenir l'escola pública", exposa Barceló, posant sobre la taula la necessitat de generar "un acord de país respecte a aquests objectius, que deixi l'escola al marge dels canvis de color polític". El portaveu d'USTEC no es tanca a compensar els bons docents, però apunta que, més enllà del salari, es pot incentivar amb altres millores de les condicions de feina. Una opinió que comparteix la pedagoga Maria Jesús Comellas, que advoca per buscar "formes de reconeixement de la feina ben feta" que no se centrin en el salari, com l'assistència a congressos internacionals, per exemple, sufragades per l'administració, o que es valori de cara a concursos de trasllat. "Repercutirà en més motivació i qualitat docent", afirma.
Però també hi ha veus crítiques amb els incentius als docents, sobretot si s'emmirallen en "experiències com la del govern Obama, que no només ha donat mals resultats sinó que ha conduït a una falsificació general dels resultats del sistema", alerta el reputat pedagog Gregorio Luri. "Com més rellevants siguin les dades estadístiques per prendre decisions polítiques, més exposades estan a la falsificació", adverteix Luri, per a qui aquesta proposta "és una idea antiga i de resultats dubtosos". I afegeix: "En educació, la còpia no té èxit. Hem de buscar el nostre propi camí".
