Enviada especial a Brussel·lesLa Unió Europea ha comprat les tesis més dures. L'acord de Schengen per a la lliure circulació de persones s'haurà de reformar per fer front a les "circumstàncies excepcionals" que pressionen les fronteres exteriors de la UE. Els caps d'estat i de govern van encarregar ahir a la Comissió Europea que presenti al setembre una proposta per endurir els casos en què els govern de l'espai Schengen poder reinstaurar els controls fronterers "amb un abast i per un termini de temps limitats". Des del mes d'abril, França, Itàlia i Dinamarca pressionaven en aquesta direcció. París i Roma van invocar una "urgència humanitària" per l'arribada a les costes italianes de poc més de 30.000 tunisians i libis fugits dels efectes de les revoltes al nord d'Àfrica. L'11 d'abril França va tancar la seva frontera amb el nord d'Itàlia i va obrir una crisi que ha portat a qüestionar un dels guanys polítics més importants de la Unió Europea, la lliure circulació de persones. Però com totes les batalles polítiques de Brussel·les, sempre hi ha unes quantes lectures per fer.
Guanya la Comissió
Italians, danesos i francesos han aconseguit aixecar una mica més els murs exteriors d'Europa, però ahir no semblaven plenament satisfets. "S'ha fet exactament el que nosaltres volíem" assegurava, al final del Consell Europeu, un Nicolas Sarkozy a la defensiva. "Si no es reformés Schengen, aleshores sí que hi hauria el risc que desaparegués", afegia com a cloenda de la seva roda de premsa. Però la reforma ha acabat beneficiant, sobretot, el poder de la Comissió Europea, que serà l'encarregada no només de proposar els nous canvis sinó també d'examinar el que els estats consideren "circumstàncies excepcionals" i decidir si els governs tenen dret o no a reinstaurar fronteres en cada cas determinat.
La discussió dins la sala va ser complicada, i el govern britànic va marxar enfadat amb una decisió que el pot afectar com a país membre que no forma part de Schengen i que, a més, acabarà veient com s'enforteix el poder de control de l'executiu de Brussel·les. Una situació que mai complau els britànics.
La Comissió de Barroso no era gaire partidària d'obrir la via a facilitar el tancament de fronteres, unes mesura que consideren com a "l'última opció". Però la qüestió de la immigració i l'asil s'ha convertit en un tema volàtil a la Unió Europea. Ho era fa un any, i les tensions al nord d'Àfrica han acabat d'augmentar la pressió per part dels partidaris d'endurir les lleis contra l'arribada de nous ciutadans estrangers.
Al setembre la Comissió haurà de proposar quin mecanisme es pot establir perquè els estats membres que ho creguin necessari puguin establir controls excepcionals a les seves fronteres. Brussel·les també serà l'encarregada de fer avaluacions i informes periòdics sobre els sistemes de control que cada estat aplica a les fronteres exteriors comunitàries i se seguirà reforçant Frontex, l'Agència Europea de Control de Fronteres.
Migracions internes i externes
Fonts diplomàtiques lamentaven ahir, però, que tot el debat de la cimera hagués vinculat permanentment la qüestió de les fronteres amb la immigració. De fet, alguns països van demanar específicament que s'aclarís en el document final que quan es parlava de la lliure circulació de persones estrangeres es referien a ciutadans de fora de la UE. El matís pretenia deixar clar -segons aquestes fonts- que no hi hauria limitacions per a altres moviments interns com és el cas de la població gitana. França ja va protagonitzar ara fa un any un altre episodi polèmic de violació del dret a la lliure circulació de persones a la UE quan va expulsar massivament ciutadans d'ètnia gitana i a qui va repatriar forçadament als seu països d'origen, majoritàriament a Romania i Bulgària.
Els Països Baixos van insistir ahir a negar l'entrada de Romania i Bulgària a l'espai Schengen fins que no acreditin una lluita efectiva contra la corrupció i el crim organitzat.
