Unió per mantenir la convivència al Besòs

BARCELONA"Estem de dol pel nostre company, però no estem enfrontats amb la comunitat gitana". En català i acompanyat per diversos representants d'altres comunitats del barri, el president de la Coordinadora de Senegalesos de Catalunya, Amadou Boka Sa, va voler explicar ahir la postura de la seva comunitat i recordar que l'assassinat del jove senegalès dimarts a mans d'un home d'ètnia gitana va ser "un fet aïllat". "El nostre propòsit és conviure en pau, buscar la bona convivència al país on hem decidit viure, que és Catalunya", va dir.

En una roda de premsa conjunta, les comunitats senegalesa i gitana de Catalunya van demanar ahir, davant una gran expectació mediàtica, que el "lamentable fet" no repercuteixi en la imatge de la resta de ciutadans d'aquestes ètnies, que lluiten dia a dia "contra els estereotips que se'ls atribueixen". A més, van afirmar que al barri del Besòs no hi ha cap enfrontament entre veïns. El president de la Federació d'Associacions Gitanes de Catalunya, José Santos, va mostrar la solidaritat del seu poble amb la comunitat senegalesa per uns fets "que no haurien d'haver succeït". "No és un enfrontament entre comunitats, és entre dues persones", va destacar Santos, que també va proposar crear una plataforma multicultural per tractar aquests temes: "Gran part de la nova immigració viu en barris marginals, que és on nosaltres vivim. Necessitem més mitjans per buscar la convivència".

Encaixada de mans

Boka Sa també va explicar que els seus mediadors treballen des de dimarts a la nit amb la comunitat per mantenir la calma entre els senegalesos i explicar que ara és la justícia la que s'ha de fer càrrec de condemnar els culpables. "No puc afirmar rotundament que tot estigui calmat, però la nostra eina és la mediació i desitgem que no hi hagi cap més tensió. Ja tenim la via de la justícia perquè el crim no quedi impune", va destacar. La reunió es va segellar amb una encaixada de mans entre els representants de totes les comunitats presents al barri, com la romanesa, o la pakistanesa, que també van voler aportar el seu "gra de sorra" i condemnar la violència "sigui de qui sigui i vingui d'on vingui". "La violència no pertany a cap comunitat ni ètnia", va dir un altre dels representants de la comunitat gitana.

Barri en transformació

El barri del Besòs i el Maresme, al districte de Sant Martí, va néixer als anys 50 per respondre a la demanda massiva d'habitatge i es va acabar a finals dels seixanta. L'edificació residencial no va anar acompanyada de la urbanització dels espais públics ni d'una dotació de serveis que donés resposta a la població nouvinguda. Així es destaca en el projecte d'intervenció integral del barri, amb el qual es va fer una radiografia que ha permès millorar alguns equipaments a través de la llei de barris. El procés per dotar d'equipaments un barri, però, és molt més lent que el canvi social, accentuat per la crisi.

Les últimes dades municipals sobre la població del barri destaquen una alta densitat d'habitants per hectàrea, amb un 26% de la població estrangera. Fonts del districte apunten que hi ha hagut un increment de la immigració, i els veïns han passat de ser autòctons i d'ètnia gitana autòctona a barrejar-se amb senegalesos, marroquins i pakistanesos, principalment.

Més atur

La situació econòmica de la zona ha empitjorat amb la crisi. Tot i que no hi ha dades actualitzades, el 2008 la taxa d'atur superava en més de cinc punts la mitjana catalana. A més, molts espais entre blocs, on haurien d'ubicar-se comerços, mercats i petits tallers, estan buits i molts dels que funcionen estan en condicions precàries.

La llei de barris va preveure, segons fonts del districte, 38 programes d'actuació, focalitzats en habitatge, espai públic, urbanisme i programes socials. Les mateixes fonts han explicat que, de les actuacions previstes, se n'han realitzat algunes en habitatges, com rehabilitacions o millores en els accessos, així com grans reformes integrals d'equipaments com els locals d'algunes de les associacions, tot i que queda pendent la millora del centre cívic. També s'ha soterrat la xarxa elèctrica i s'han habilitat pistes de bàsquet i de futbol sala.

Es mantenen els mediadors

Els serveis socials de l'Ajuntament treballen també en programes d'agrupament familiar i cursos per a dones i joves, bàsicament d'informàtica. A més, tenen una dotació d'educadors socials al carrer.La tinent d'alcalde de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports de l'Ajuntament, Maite Fandos, va valorar molt positivament la reunió entre les dues comunitats i la va qualificar com "un gran acte de responsabilitat".

Fandos va recordar que els dos col·lectius conviuen a la ciutat de manera pacífica i va destacar que tenen representants molt actius en el teixit social. També va explicar que es continuarà fent la mediació que, va dir, es porta a terme diàriament des de fa molts anys, però va subratllar que en els pròxims dies estaran "molt amatents" perquè la convivència sigui fructífera.