Universitats d'elit especialitzades i capdavanteres

Massachusetts té dues de les universitats més prestigioses dels Estats Units: Harvard i el Massachusetts Institute of Technology (MIT). Són, de fet, les dues universitats que encapçalen cada any -aquest curs 2011-2012 també- els tres rànquings universitaris internacionals. Harvard és al número 1 i el MIT al 2 en l'últim llistat del Times Higher Education (THE), tant en l'àmbit general com en el llistat específic sobre biociències. Al rànquing QS apareixen en segon i tercer lloc, respectivament, darrere de la universitat britànica de Cambridge; i, al rànquing de Xangai, Harvard ocupa també el primer lloc, però dues universitats de Califòrnia (Berkeley i Stanford) estan per sobre del MIT, que queda en una digna quarta posició.

Aquest estat de la costa est dels EUA -una mica més petit que Catalunya i amb gairebé un milió menys d'habitants- té prop d'un centenar de centres d'educació superior, majoritàriament, universitats privades o instituts de recerca especialitzats en alguna àrea de coneixement. Però ningú no dubta que el lideratge en biomedicina i tecnologia sanitària que ha adquirit Boston en els últims anys ve de la mà d'aquests dos centres i de la multitud d'hospitals i instituts de recerca que en depenen.

Capdavanters en biorecerca

Tot i que la major part de les àrees que imparteix pertanyen a les ciències socials i les humanitats, Harvard també sobresurt als rànquings universitaris en l'àmbit de la salut i la recerca clínica, mentre que el MIT focalitza els seus esforços en les àrees de l'enginyeria i les tecnologies -també les aplicades a la medicina-, en què és capdavanter al món. Els dos centres col·laboren no només acadèmicament (comparteixen estudiants juntament amb altres centres de Boston, com el Wellesley College i el Massachusetts College of Art and Design), sinó també en l'àmbit de la recerca. Uns vincles que els van portar a inaugurar conjuntament el 2004 el Broad Institute de recerca genètica (que deu el seu nom al matrimoni de filantrops californians que van donar 600 milions de dòlars per crear-lo i posar-lo en funcionament).

Model docent poc importable

La crida del president Mas a emmirallar-se en Massachusetts arriba en un moment de redefinició del model universitari català, que passa, entre altres coses, per incrementar els preus, limitar el caràcter funcionarial del professorat fomentant la contractació de talents i racionalitzar el mapa de graus i màsters. La secretaria d'Universitats de la Generalitat veu en el MIT un model a seguir com a centre que ha aconseguit ser líder mundial en una àrea de coneixement concreta. Però el sistema universitari de docència nord-americà (eminentment privat i elitista) no és replicable en un sistema públic com el català, i, en aquest àmbit, el Govern busca models més aviat europeus, com el sistema holandès, que li ha servit de referent per al programa Serra Húnter de contractació de talents com a docents i investigadors permanents.

Amb tot, l'afany de situar les universitats catalanes en els rànquings mundials ha portat sovint la comunitat universitària a mirar cap als Estats Units. L'Associació Catalana d'Universitats Públiques (ACUP) va defensar en el seu llibre blanc del 2008 l'adopció de la marca Universitat de Catalunya per promoure internacionalment la xarxa d'universitats públiques catalanes com una de sola. En aquesta aposta, alguns dels rectors, com la rectora de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), Imma Tubella, posava el model de la Universitat de Califòrnia com a exemple a seguir.

Ara Artur Mas se'n va a l'altre extrem dels Estats Units, atret per la preeminència de Boston en la biomedicina, un àmbit en què Catalunya també competeix internacionalment. El hub universitari que conformen Boston i Cambridge a Massachusetts ha donat lloc a un clúster d'instituts i empreses capdavanteres en innovació tecnològica, moltes creades per exalumnes d'aquests centres, sobretot en el cas del MIT.

Captació de talent

Menys del 10% dels estudiants del MIT són de Massachusetts, una dada que reflecteix la capacitat d'aquesta universitat de renom mundial per captar talent, no només dins dels Estats Units sinó també en altres països del món. En la seva història, que arrenca el 1861, al MIT hi han estudiat 77 premis Nobel, entre els quals l'exdirector de l'ONU Kofi Annan i l'economista Joseph Stiglitz.

Però la majoria dels emprenedors que formen aquest centre marxen de Massachusetts: només el 31% de les empreses generades per exalumnes del MIT s'ubiquen en aquest estat. Amb tot, segons la universitat, més de la meitat de les companyies impulsades pels alumnes procedents d'altres països acaben generant aquest impacte econòmic als Estats Units. Un impacte gens menyspreable: segons dades del mateix MIT, si les empreses actives fundades per graduats al MIT formessin una nació independent, els seus ingressos serien de 2 bilions de dòlars, l'equivalent a l'onzena economia més gran del món.