MadridLa implicació del marit de la filla petita del rei, Iñaki Urdangarin, en un presumpte delicte d'apropiació indeguda de fons públics i privats penat amb fins a 15 anys de presó posa en perill la imatge de la monarquia espanyola. L'actual conseller de Telefónica a l'Amèrica Llatina i representant als Estats Units no està ni imputat, però ja és el primer membre de la família reial espanyola relacionat amb un delicte. I és que, si bé "la persona del rei és inviolable i no està subjecte a responsabilitat" -segons indica la Constitució a l'article 56.3-, la justícia pot perseguir-ne els familiars.
Segons el baròmetre de l'octubre del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS), la monarquia és una de les institucions més ben valorades pels espanyols. Ocupa la tercera posició amb una nota del 4,89, només per darrere de l'exèrcit (5,65) i dels mitjans de comunicació (4,97). Per mitigar els efectes del cas, la Zarzuela ha traçat una estratègia que passa per mantenir-se'n al marge.
El mateix dimecres, quan l'operació Babel va explotar, la casa reial va expressar el seu "respecte absolut" per les actuacions judicials. Res més. El rei va decidir que Urdangarin donés explicacions als mitjans de comunicació i la justícia com un ciutadà més. Així ho va fer, tot i que amb dos dies de retard. En comptes de respondre a través de la casa reial, el marit de la infanta Cristina va enviar un breu comunicat a títol personal en què assegurava que defensarà la seva "honorabilitat i innocència des de la convicció" que la seva "actuació professional sempre ha estat correcta".
També demanava temps i argumentava que no coneix amb profunditat les diligències prèvies del jutjat d'instrucció número 3 de Palma de Mallorca. Urdangarin, que viu amb la seva família a Washington des del 2009, s'ha traslladat a Espanya per defensar-se.
Inflaven els preus
El duc de Palma i Diego Torres estaven al capdavant de l'Institut Nóos, que hauria rebut 2,3 milions d'euros públics a través de dos convenis amb el Govern Balear de Jaume Matas, firmats el 2005 i el 2006, per organitzar un fòrum internacional sobre esport i turisme que s'havia de convertir en un observatori permanent i mundial. Els dos dirigents haurien creat un "entramat societari" amb set empreses per "apoderar-se" de fons públics.
L'estratègia, que, segons la fiscalia anticorrupció, a més de les Balears s'hauria pogut dur a terme també al País Valencià, Catalunya i Madrid, passava per fixar uns preus "totalment desproporcionats pels serveis que prestaven", segons el fiscal de la interlocutòria. Després l'administració "simulava" que es contractaven "serveis ficticis o inflats" i, d'aquesta manera, els fons públics passaven a mans d'empreses privades.
Justícia abans de les eleccions
L'aparició del cas deu dies abans de les eleccions espanyoles ha servit per incloure la monarquia en l'agenda dels partits. PSOE i PP esperen que el cas no vagi més enllà, mentre que ERC, PNB i IU en desconfien. El ministre portaveu de l'executiu socialista, José Blanco, va demanar respecte pel dret a la presumpció d'innocència d'Urdangarin. En el mateix sentit es va pronunciar Esteban González Pons, del PP, que espera que el cas "no taqui el prestigi" de la monarquia. La dreta mediàtica, però, apunta que l'aparició d'aquest cas és una "estratègia" perquè no es parli de José Blanco.
En un sentit molt diferent es van pronunciar els partits minoritaris. Iñaki Anasagasti (PNB) va criticar la "impunitat" que considera que té la família reial. El diputat Joan Tardà (ERC) va demanar al rei que no pressioni la justícia i va afegir que la monarquia desapareixerà "per antiga i antidemocràtica" i que espera que aquest tipus d'incidents en puguin accelerar el procés. Per Gaspar Llamazares (IU), el duc de Palma "està aconseguint el que no han pogut aconseguir els republicans" pel que fa al desprestigi de la Corona. És l'inici d'un debat polèmic que apunta maneres.
