Publicitat
Publicitat

CORRUPCIÓ ELS NEGOCIS DEL DUC DE PALMA

Nóos va fer "sortides invisibles" de capital a paradisos fiscals

Urdangarin va ignorar el rei i va continuar desviant diners

El fiscal manté que el duc de Palma va seguir realitzant operacions després del 2006, quan la casa reial el va obligar a deixar Nóos. En un dels seus informes parla de "sortides invisibles" de diners.

Ni la casa reial va poder parar Iñaki Urdangarin. El duc de Palma va seguir realitzant operacions després del 2006, quan el rei el va obligar a deixar l'Instituto Nóos i a buscar feina fora d'Espanya, concretament a Washington. Així ho manté el fiscal Anticorrupció Pedro Horrach, que assegura que després del seu "aparent abandonament" de Nóos, algunes de les seves empreses van fer "sortides invisibles" de diners amb destí a la Gran Bretanya, com ara la mercantil De Goes Center For Stakerholer Management. El sumari del cas, al qual ha tingut accés el diari ARA, revela, entre altres coses, les quantitats que es van desviar i la mecànica que van utilitzar ell i el seu soci, Diego Torres.

5,8 milions d'euros

Són els diners que van obtenir Urdangarin i Torres de Nóos

El duc de Palma i el seu soci van obtenir a través de les seves empreses mercantils 5.810.120 euros, que van cobrar a l'Instituto Nóos. La majoria d'aquests diners, uns 2,7 milions, els van rebre a través de pagaments de l'Instituto a l'empresa Nóos Consultoría entre el 2004 i el 2007, segons les dades de l'Agència Tributària recollides al sumari. Aquests diners, segons el fiscal, els havia rebut l'Instituto Nóos -primer presidit per Urdangarin i després per Torres- de diferents administracions públiques entre el 2004 i el 2007. Concretament, 3,5 milions venien dels convenis signats amb el govern valencià i 2,3 del de les Balears.

Les entitats privades

Nóos també va rebre 4,4 milions d'entitats privades

El fiscal xifra en uns 4,4 milions els diners que Nóos va rebre entre el 2004 i el 2007 d'entitats privades. "Si Nóos es una associació sense ànim de lucre, els fons privats o públics han de destinar-se a l'objecte propi de l'associació", critica el fiscal.

La mecànica de la trama

L'operativa d'Urdangarin i Torres era "simple i senzilla"

La mecànica no era complicada: l'Instituto fixava uns preus "totalment desproporcionats" pels serveis que prestava per a l'administració pública i, un cop rebien aquests fons, se simulava la contractació de serveis ficticis -o molt superiors al servei realment prestat- a les entitats empresarials propietat dels imputats, i d'aquesta manera els fons públics acabaven "en mans de les mercantils controlades per Urdangarin i Torres", conclou el fiscal. Algunes d'aquestes mercantils també s'haurien utilitzat per desviar fons a paradisos fiscals.

1,3 milions de Balears

Són els diners que, segons la fiscalia, es van desviar

"No hi ha ni una sola factura o document que justifiqui o acrediti que l'Instituto Nóos ha destinat els 1,2 milions d'euros que va rebre a realitzar l'objecte del conveni", diu el fiscal en les seves conclusions, en què detalla que, entre el primer i el segon conveni amb el Govern Balear per la celebració d'uns fòrums sobre esport, hi ha 1,3 milions d'euros no justificats que presumptament es van desviar cap a empreses propietat dels imputats.

L'abast de l'acusació

Els fets podrien ser constitutius de fins a quatre delictes

En un dels seus últims escrits, el fiscal assegura que els fets relatats són "inicialment" constitutius de quatre delictes: un delicte continuat de malversació de cabals públics, un altre de prevaricació, un de frau a l'administració i un delicte continuat de falsedat documental.

Factures del 2007

Un cop es va dissoldre Nóos, es van intentar buidar els fons

L'Instituto Nóos va cessar la seva activitat l'any 2006, per la qual cosa el fiscal considera que "l'única explicació possible" a les factures que durant el 2007 van emetre les empreses dels imputats -entre elles Nóos Consultoría i De Goes Center for Stakeholder Mangement- contra l'Instituto Nóos és que es van fer per "buidar els fons de l'associació, apoderar-se'n utilitzant factures amb conceptes falsos". El valor total d'aquestes factures del 2007 arriba als 2,7 milions.

Operacions "singulars"

El fiscal destaca algunes "sortides invisibles"

Sota l'epígraf "Operacions singulars de la mercantil Nóos Consultoría Estratégica i de l'Instituto Nóos" el fiscal destaca que aquesta mercantil va realitzar el 2007 adquisicions de valors per un import total d'1,4 milions d'euros. A més, també destaca que l'Instituto, durant el mateix any, té activitat exterior "amb sortides invisibles" per valor de 420.000 euros per suposats "serveis jurídics, comptables i d'assessoria" amb destí a la Gran Bretanya. En la mateixa línia, una altra de les mercantils, De Goes Center, va registrar, segons dades de l'Agència Tributària, una "sortida invisible" de 50.000 euros pel mateix concepte i també amb destí a la Gran Bretanya.

Sospites de desviament

El fiscal creu que van desviar fons a Belize i al Regne Unit

La fiscalia sospita que Urdangarin i Torres van crear una "estructura societària" a Belize i el Regne Unit per desviar gairebé un milió d'euros de l'Instituto Nóos, segons consta en una petició de registre del sumari. D'alguns documents del sumari se'n pot extreure que els imputats van contractar l'advocat Salvador Trinxet per crear i organitzar aquesta estructura a favor d'Urdangarin i Torres. La mercantil De Goes Center for Stakeholder Management va ser l'empresa a través de la qual s'hauria fet el desviament. L'Instituto li va pagar 208.800 euros el 2006 i 189.000 el 2007.

Declaració de Torres

Va reconèixer que els ducs li van deixar diners

Torres va admetre davant del jutge que Urdangarin i la seva dona, la infanta Cristina, li van prestar 400.000 euros per comprar una casa a Sant Cugat del Vallès que li va costar 1,5 milions. L'imputat no recorda com va tornar els diners, però va assegurar que era un préstec "pont" mentre esperava la hipoteca. En una altra declaració, Torres va explicar al jutge que ni ell ni Urdangarin cobraven pels càrrecs que ostentaven a Nóos, sinó pels serveis que prestaven puntualment. Urdangarin facturava a través d'Aizoon, una empresa de la qual també era copropietària la seva dona.

La infanta Cristina

Va ser vocal de l'Instituto Nóos durant tota la trama

La filla del rei va ser vocal de l'Instituto Nóos, epicentre de la trama presumptament ideada pel seu marit i el seu soci, però els informes de la fiscalia pràcticament no la mencionen. A més, compartia la propietat d'Aizoon, una de les mercantils que va servir per desviar fons. En concret, Aizoon va rebre de l'Instituto 191.000 euros el 2004 i 556.000 euros el 2005, i entre el 2006 i el 2009 va ingressar 676.000 euros d'una altra empresa vinculada a la trama.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT