Urdangarin es valia de la casa reial per fer negocis tèrbols

VALÈNCIA"Pel fet de ser-hi jo, hi entrarà tothom". Aquest era el principal reclam utilitzat pel duc de Palma, Iñaki Urdangarin, per convèncer els seus futurs clients que contractessin els serveis de l'Institut Nóos. És un dels detalls que s'han conegut durant els últims dies gràcies a la investigació judicial oberta per l'anomenat cas Palma Arena, que ha derivat en una operació a banda, coneguda com a Babel, i que ha desvelat les relacions comercials que el gendre del rei i el seu soci, el consultor i professor d'Esade (ara apartat per l'escola de negocis) Diego Torres, van establir amb els governs balear, valencià i català, ajuntaments i entitats privades.

Sigui per la carta que enviava Urdangarin en què assegurava que gràcies a ell la inversió funcionaria o per l'oratòria del duc, l'Institut Nóos va facturar prop de set milions d'euros a l'erari públic. Si bé les xifres no deixen de ser cridaneres, el que podria posar contra les cordes el membre de la família reial -encara no imputat- és una presumpta evasió d'impostos a paradisos fiscals i el fet que l'activitat de Nóos sí que tindria ànim de lucre, cosa que contravé la seva carta fundacional, tal com ha afirmat Hisenda en l'informe lliurat al jutge José Castro.

Les actes falsejades de Matas

Ja fa un mes la Fiscalia Anticorrupció va registrar per ordre de Castro les seus de Palma i Barcelona de l'entitat i es va apoderar d'informació relativa als seus comptes i activitats. Gràcies al registre, s'ha sabut que l'Institut que va presidir Urdangarin del 2004 al 2006 va tenir relacions comercials amb el Govern Balear presidit per Jaume Matas, del PP. Als dubtes de la Fiscalia sobre el fi veritable que tenia l'entitat cal sumar-hi les declaracions de l'expresident Matas en què reconeix que va falsejar actes de les reunions amb Urdangarin per pagar a Nóos. Això deixa en una situació complicada el marit de Cristina de Borbó. Si bé no s'ha demostrat cap delicte, sí que s'ha sabut que va ingressar 2,3 milions d'euros per unes jornades de turisme i esport el 2005 i el 2006. A banda d'això, el duc hauria intervingut perquè Matas patrocinés un equip ciclista en el qual tenia interessos.

A València l'Institut Nóos va celebrar entre el 2004 i el 2006 tres convencions similars a les de Palma per tractar l'impacte dels grans esdeveniments a les ciutats. Pel Valencia Summit (així es deia el fòrum) va ingressar uns 4,2 milions en concepte del cànon i despeses, també a càrrec de la Generalitat i l'Ajuntament. A més, clubs de futbol, universitats i empreses privades van aportar una notable quantitat de diners per patrocinar l'esdeveniment. La celebració d'aquest esdeveniment és el motiu pel qual la Fiscalia Anticorrupció va interrogar divendres passat diversos tècnics i responsables de l'empresa Ciutat de les Arts i les Ciències per desviament de fons públics. A més, dos dels seus exdirectors, Jorge Vela i José Manuel Aguilar, van declarar com a imputats i el vicealcalde de València, Alfonso Grau, com a testimoni.

Nóos també va cobrar del govern valencià 382.000 euros per promoure la candidatura de València als primers Jocs Europeus, que mai es van celebrar. Encara que no està provat, la relació amb el govern de Francisco Camps i Rita Barberá podria haver-se fet palesa també en la negociació de la Copa Amèrica que es va celebrar a València els anys 2007 i 2009, tal com va assegurar l'exempleat de Nóos Juan Pablo Molinero abans que el cas Babel.

Amb la carta de presentació d'estar emparentat amb la casa reial, Urdangarin també va tenir relació amb el tripartit català entre el 2004 i el 2006 i va facturar 30.000 euros per una activitat vinculada a la salut i l'esport. A la llista també hi ha ajuntaments com el de Mataró o el d'Alcalá de Henares (Madrid), on va ser una immobiliària propietat dels ducs la que va ingressar directament els 7.000 euros cobrats per un informe de 20 pàgines. Més sucosa és l'elaboració d'estudis d'imatge de marca per a la SGAE del 2005 i el 2010, que puja a 750.000 euros.

Desviament de capitals i evasió

Malgrat alguns pagaments pels serveis de l'Institut Nóos que criden l'atenció, la imputació d'Urdangarin podria venir pels delictes de falsedat documental, prevaricació, frau a l'administració i malversació de cabals públics. Això és el que el jutge Castro mira d'aclarir: si el duc de Palma va desviar part dels ingressos obtinguts per la seva entitat sense ànim de lucre a altres empreses a partir de les quals hauria obtingut beneficis i si la trama societària es va utilitzar per evadir o rebaixar algunes obligacions fiscals.

'Refugiat' a Washington

Segons fonts properes a la investigació, citades per El Mundo, la major part dels diners públics que ingressava Nóos acabaven en societats participades per Urdangarin -ara refugiat a Washington i treballant per a Telefónica-, i Torres; aquestes sí, amb ànim de lucre. Però a més, en la informació confiscada en els registres del novembre s'hi han trobat manuscrits que relaten el modus operandi que hauria permès al marit de la infanta i als seus socis evadir centenars de milers d'euros en impostos. El duc i el seu soci es van servir de dues empreses més per fer desenes de factures falses que els permetien declarar menys beneficis i, consegüentment, pagar menys a Hisenda. Tot indica que la intenció final era que el benefici oficial quedés reduït a una xifra propera als 250.000 euros per exercici.

La investigació mira d'esbrinar també l'augment patrimonial del duc i la infanta Cristina, que van adquirir a partir del 2003 -quan Urdangarin era administrador de Nóos- i més tard -ja com a president- un palau a Pedralbes valorat en set milions d'euros, cinc pisos a Palma i un a Terrassa.