Publicitat
Publicitat

29-M ATURADA GENERAL

La crisi dispara la conflictivitat laboral a tot el continent contra la pèrdua de drets socials i laborals

Vagues a Europa contra l'austeritat

El debat sobre la utilitat de les vagues generals a Europa contra l'austeritat està obert. Les mobilitzacions van en augment arreu mentre es dissenyen fórmules de protesta a llarg termini.

Grècia ostenta el rècord de 17 vagues generals des de 2010, però la plaça Syntagma no és l'única que s'ha omplert de pancartes a l'era de l'Europa de l'austeritat. Les reformes liberalitzadores del mercat de treball i l'estat del benestar han fet créixer la conflictivitat laboral a tot el continent, particularment als països del sud, on la crisi és més severa. Els ritmes són desiguals, però ni tan sols el govern britànic, fora de l'euro, se'n salva.

Grècia: Disset vagues generals en dos anys i sense llum al final del túnel

"Hem fet desenes de vagues generals i tot i així no hem pogut aturar els plans del la troika [la Unió Europea, el Fons Monetari Internacional i el Banc Central Europeu], però això no vol dir que la lluita hagi estat en va. No tenim una altra manera de lluitar contra mesures no només antilaborals sinó que atempten contra les pensions, el sistema de salut, l'educació...", explica des d'Atenes Panagiotis Syriopulos, líder de la GSEE, el sindicat majoritari de Grècia. Les protestes s'han radicalitzat fins al punt que l'aturada general de 48 hores del febrer va acabar amb una cinquantena d'edificis d'Atenes en flames.

"Com vam dir la setmana passada a la cancellera alemanya, Angela Merkel, no veiem la llum al final del túnel: a més austeritat més recessió", afegeix. Les eleccions, que amb tota probabilitat se celebraran el 6 de maig per substituir el govern tecnòcrata de Lukàs Papadimos, han obert un compàs d'espera. "El diàleg social està destruït, ja no hi ha negociació col·lectiva i la gent veu el futur amb incertesa, com en un estat de guerra", assevera.

Portugal: Les gran centrals sindicals, dividides davant el govern

Des del desembre, el govern conservador de Portugal, també immers en un rescat europeu, ha viscut dues vagues generals contra l'abaratiment de l'acomiadament i la reducció de festius i vacances. L'última, dijous passat, va tenir un seguiment important a Lisboa i Porto, tot i que estava convocada en solitari per la Confederació General de Treballadors Portuguesos (CGTP), propera al Partit Comunista. L'altra central sindical, l'UGT ha acceptat la reforma del codi del treball.

Itàlia: Vaga general de 16 hores contra la nova reforma laboral

La reforma laboral que el govern de Mario Monti ha enviat al parlament ha posat en peu de guerra els sindicats italians. La CGIL ha optat per una fórmula original: convocar una vaga general de 16 hores, encara sense dates, per instar els diputats a modificar la llei. "Una vaga general d'un dia no resol res i hem optat per una estratègia a llarg termini", explica Fabio Ghelfi, responsable de relacions internacionals de la CGIL a Llombardia. Aquest líder sindical reclama una aturada general coordinada de tots els països afectats per l'austeritat: "Tenim els mateixos problemes, cadascú en el seu context, però el cas és que la recepta que es vol imposar a tot arreu passa per la pèrdua de drets, i això no ho podem acceptar", conclou.

França: Més que vaga d'un dia, l'aposta per una protesta continuada

La reforma del sistema de pensions per augmentar l'edat de jubilació als 62 anys li va costar al president Nicolas Sarkozy deu vagues generals el 2010. El govern va guanyar la batalla, però avui la dreta va darrere als sondejos de les presidencials del mes vinent, que han obert un parèntesi a la mobilització. "Hem repensat la vaga general: ja no es tracta de paralitzar el país un dia, sinó de crear una dinàmica de vaga continuada", apunta des de París André Fadda, dirigent de federació de la CGT.

El llistat de formes de mobilització és ampli: aturades diàries d'una hora, vagues rotatives per torns, l'ocupació d'empreses o fins i tot la "retenció" de directius. La vaga de les refineries va paralitzar el país, en coordinació amb els estibadors. "El més important és que s'ha superat el corporativisme, i que hi ha hagut una implicació massiva dels treballadors precaris", valora.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT