Publicitat
Publicitat

AVENÇOS MÈDICS

L'hospital estudia fer dues intervencions més de cara i altres de mans i cames

Vall d'Hebron aposta pels nous trasplantaments

Tot i la davallada en la donació d'òrgans, els trasplantaments a Catalunya es mantenen per sobre de la mitjana. El futur, però, passa pel laboratori i centres com la Vall d'Hebron, que exploren noves vies.

Després de l'èxit del primer trasplantament total de cara, l'Hospital de la Vall d'Hebron està valorant ara fer dos trasplantaments més de cara, un de mans i un altre de cames. El procés encara és incipient, ja que els possibles candidats encara han de rebre el vistiplau de l'Organització Nacional de Trasplantaments (ONT).

Després que l'Óscar, el primer trasplantat total de cara del món, sortís a tots els mitjans de comunicació, Vall d'Hebron va rebre moltes peticions per fer intervencions similars. Es van arribar a valorar fins a catorze pacients, dels quals ara només hi ha quatre en estudi. "Es van anar descartant ja fos per problemes de salut, per edat o perquè ells mateixos van decidir no continuar", explica el doctor Joan Pere Barret, cap del servei de Cirurgia Reparadora i Cremats de l'Hospital de la Vall d'Hebron. "Necessitem que els pacients creguin en nosaltres i vinguin a veure'ns", diu Barret. El centre aspira a continuar amb els trasplantaments de rostre i, tot i que l'Hospital La Fe de València serà el primer del món a realitzar un trasplantament simultani de les dues cames, Vall d'Hebron també estudia fer-ne un. "No és una cursa", assenyala Barret. "Però és una tècnica que podem oferir als malalts i volem continuar treballant-hi". No obstant, és un procés que pot trigar anys, ja que a més de l'autorització corresponent, cal esperar a tenir el donant idoni que sigui compatible. I on és el límit? Barret explica que, tècnicament, ja es pot trasplantar "gairebé tot". "I és la moral i la ètica la que ens indica quina línia no podem travessar".

Però el futur dels trasplantaments passa pel laboratori. "Amb cèl·lules mare i cèl·lules cultivades podrem fabricar pell artificial i òrgans al laboratori i, a poc a poc, fer tractaments regeneratius individualitzats", explica Barret. Ara encara ens pot semblar ciència-ficció però de la mateixa manera que la cirurgia és cada cop menys invasiva, el futur és que "els trasplantaments vagin a la baixa perquè es faran òrgans a la carta". I més, quan no hi ha mai suficients donants.

Descens de trasplantaments
Catalunya va realitzar el 2010, un total de 745 trasplantaments, un centenar menys que l'any anterior. La donació d'òrgans en mort ha baixat i ara s'aposta per la donació de viu. Aquesta disminució es deu a la reducció de la mortalitat per accidents de trànsit així com a l'èxit dels programes de prevenció de la mortalitat per malalties neurològiques i cardíaques que han fet baixar el nombre de donants en mort encefàlica. Davant d'aquesta situació, l'Organització Catalana de Trasplantament (OCATT) ja fa anys que està promovent el trasplantament de donants vius. El 2010, per exemple, el 27% de tots els trasplantaments de ronyó van ser de donants vius i més de la meitat dels trasplantaments de donant viu a l'Estat espanyol es van realitzar a Catalunya.

L'altre repte és promoure la donació d'òrgans, ja que la taxa de negatives a la donació és d'un 20,8%. Sempre es pregunta als familiars quina era la voluntat de la persona morta però "si la família no ho sap, hi ha un problema i s'acostuma a transformar en negatives a donar els òrgans", explica Roser Deulofeu, directora de l'OCATT. Per fer-se una idea de la importància de donar òrgans, cal saber que amb 70 negatives es podrien haver dut a terme gairebé 200 trasplantaments. "Per això demanem que la gent hi reflexioni i ho decideixi en vida", explica Deulofeu. Actualment, hi ha 1.354 persones esperant un trasplantament d'òrgans a Catalunya i la majoria són de ronyó. Pel que fa al donant, la mitjana d'edat és de 56 anys i el 40% han estat majors de 60 anys.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT