THE NEW YORK TIMES / AMSTERDAM.Un divendres de no fa gaire, la imatge que oferia el 420 Cafe s'adeia ben bé amb el que molts viatgers associen amb Amsterdam. Darrere de la barra, Janne Svensson, de 34 anys, que s'autoqualifica de refugiada del cànnabis de Noruega, pesava petites quantitats de marihuana i haixix per als clients, molts d'ells estrangers. La clientela seia tranquil·lament, fumant i prenent cafè, mentre en l'aire suraven els compassos familiars de Jimi Hendrix sorgits suaument dels altaveus i els peixos manta gegants d'un documental de natura feien cabrioles en una gran pantalla de televisió.
Holanda ofereix molts atractius als visitants, com ara la desimboltura i l'amabilitat de la seva gent, uns museus de primer nivell mundial, una arquitectura encantadora i les elegants vistes dels canals; però el fet és que gairebé una quarta part dels quatre milions de turistes estrangers anuals d'Amsterdam visiten els coffee shops , on es permet la venda de cànnabis en petites quantitats.
Però potser Amsterdam com a destí de vacances boiroses té els dies comptats. La coalició de dretes del primer ministre, Mark Rutte, pressiona per restringir severament les activitats dels coffee shops i prohibir la venda de drogues als no residents. Si les mesures superen una impugnació judicial i l'oposició de l'administració local, la primera fase començarà l'1 de maig. "Crec que cap a les acaballes de l'any vinent ja no hi haurà turisme de droga a Holanda", va dir en una entrevista a The Hague Ard van der Steur, membre del Parlament i portaveu del partit de Rutte, el Partit Popular per la Llibertat i la Democràcia. "Hem creat una extraordinària indústria delictiva i ens n'hem de desempallegar", va afegir.
En sentit estricte, la venda de marihuana i d'haixix (una resina que s'extreu del cànnabis) no és legal. Però una política de permissivitat que ve de lluny -bàsicament, un conjunt d'instruccions del ministeri d'Interior aplicades per la policia- fa que no s'acusi judicialment els que regenten coffee shop s amb llicència, sempre que operin amb quantitats petites i no venguin a menors ni venguin drogues dures. D'altra banda, els holandesos poden cultivar fins a cinc plantes de marihuana per a consum propi.
Més accessible, menys fumadors
La permissivitat sembla haver donat bons resultats: malgrat la facilitat d'accés a la marihuana, els holandesos són força menys proclius a consumir-ne que els nord-americans i els ciutadans de molts altres països d'Europa.
Aproximadament el 14% dels nord-americans consumeixen marihuana, mentre que només un 5% dels holandesos ho fan, segons l'Oficina de les Nacions Unides contra la Droga i els Delictes. Alex Stevens, especialista en polítiques sobre drogues de la Universitat de Kent (Ohio), afirma que la política de permissivitat alleuja de dues maneres els danys que causaria la prohibició: d'una banda, separant el mercat de drogues dures -com ara l'heroïna- del mercat de la marihuana, i, de l'altra, mantenint els venedors de cànnabis fora del carrer i en un entorn regulat.
L'impuls de canviar aquesta política va sorgir arran de l'escassetat de places d'aparcament. A la ciutat de Maastricht, al sud de país, encaixada entre la frontera alemanya i la frontera belga, cada dia hi entren centenars de turistes per obtenir marihuana, turistes que perjudiquen el trànsit fins a extrems exasperants.
Copsant l'oportunitat, els venedors clandestins han començat a oferir el cànnabis als conductors estrangers, als quals no els cal ni tan sols sortir del cotxe. Fins i tot els residents que estan a favor dels coffee shops estan descontents pel fet que les drogues hagin tornat a sortir al carrer, ja que ha propiciat la creació d'un mercat negre cada cop més extens.
El ministre de Justícia del govern de Rutte, Ivo Opstelten, ha dit que a partir de l'1 de maig els coffee shops de les províncies del sud hauran de passar a ser clubs només per a socis, amb un límit de 2.000, i només holandesos. Els clubs hauran de mantenir un registre i demanar el document d'identitat. Els propietaris que no compleixin la llei s'enfrontaran a un procés penal. La resta dels coffee shops del país hauran de fer el mateix a partir de l'1 de gener del 2013.
La demanda dels ' coffee shops'
Van der Steur va dir que el govern començaria a tractar la marihuana amb alt contingut de THC com a droga dura, al mateix nivell que l'heroïna i la cocaïna, i en prohibiria la venda als coffee shops . La marihuana que es cultiva actualment és gairebé tres vegades més forta que la de trenta anys enrere, va dir: "El producte ha canviat totalment; però hi continuem aplicant la mateixa política que llavors".
Teòricament, el partit de Rutte amb els seus socis minoritaris, els cristianodemòcrates, i amb els seus aliats parlamentaris, el Partit per la Llibertat de Geert Wilders, d'extrema dreta, tenen prou vots per tirar els canvis endavant: 75 dels 150 escons de la cambra baixa.
Però el canvi no està garantit. Fins ara, els propietaris de coffee shops no han pogut tombar la prohibició de la venda de cànnabis als estrangers, però encara hi ha en marxa una altra demanda de l'Associació de Detallistes de Cànnabis, que representa els 680 coffee shops del país. El judici tindrà lloc durant les pròximes setmanes.
El Parlament també haurà d'estar pendent de la prerrogativa de l'administració local, en la qual molts membres temen que aquesta modificació signifiqui un retorn del tràfic i els delictes associats al carrer. N'hi ha que afirmen que Holanda, que lluita per reduir el seu dèficit pressupostari, no es pot permetre foragitar els turistes.
Amsterdam hi està en contra
L'alcalde d'Amsterdam, Eberhard van der Laan, s'oposa al canvi de política basant-se en raons de seguretat i de salut, tot i compartir l'objectiu de reduir el consum de drogues toves entre els joves, va dir Tahira Limon, portaveu de l'alcaldia. Limon ha dit que l'alcalde discutia altres enfocaments amb el govern.
Els coffee shop s no suposen en realitat cap problema a Amsterdam, va dir. "Els problemes que tenim relacionats amb l'abús de substàncies gairebé sempre tenen a veure amb l'alcohol -assenyala-. I afecta tant els holandesos com els estrangers".
Discriminació per raons d'origen
Michael Veling, de 56 anys, propietari del 420 Cafe i portaveu de l'Associació de Detallistes de Cànnabis, deia que no creia que el govern pogués tirar endavant aquest canvi. El més probable, assegurava, és que la modificació sigui tombada als tribunals o que els consells municipals no en facin cas.
Però si canvia la llei no pensa "portar el registre", diu. "No penso fer discriminació per raons de nacionalitat. Sempre he fet discriminacions per raons de comportament. Tornaré a vendre alcohol -il·legal als coffee shops des del 1996- i tornaré a vendre bossetes d'herba per sota mà, com feia abans que s'adoptés la política de permissivitat", va afegir. Els clients del coffee shop també tenien dubtes. El Kenny i el Sean, dos estudiants universitaris amb aspecte de nens de casa bona que estaven fent una gira per Europa, reconeixien que la disponibilitat de marihuana era una raó de la seva visita. Tots dos demanaven que no es publiquessin dades que permetessin identificar-los per no perjudicar les seves perspectives laborals.
"Si t'agrada l'herba, has de venir"
"Volíem provar Amsterdam, perquè tots els nostres amics ens van dir que era formidable", deia el Sean, fent xuclades al seu porro.
El Kenny hi està d'acord. "Si t'agrada l'herba has d'anar a Amsterdam abans de morir -deia-. Aquest lloc desapareixeria si canviessin la llei sobre la marihuana. Ho sabem perfectament. Som estudiants d'empresarials".
