Amb l'Iran no es compleixen plenament cap de les condicions per assegurar l'èxit d'un embargament. La primera, ser eficaç i no generar problemes al sancionador: l'Iran pot substituir el que perd de la UE amb la Xina i l'Índia. Segona, l'embargament ha de tenir un impacte clar sobre el sancionat: no és segur i, en tot cas, recaurà sobre la població civil. Tercera, cal un vincle causal entre la sanció i l'objectiu perseguit: la relació amb el programa nuclear és tènue i alimentarà un discurs de resposta potent i resistència a Occident. I quart, cal poder fer front a les represàlies sense atiar l'escalada: aquí el risc és el bloqueig d'Ormuz. En definitiva, les sancions només tindran efectes indirectes, interns (mostrar capacitat d'entesa i fermesa) i externs (impuls a la necessitat de negociar).
