Vicent Guallart: "Hem de regenerar el model Barcelona dels vuitanta"

Un dilluns a la tarda la seu d'urbanisme de l'Ajuntament de Barcelona sembla deserta. Vicent Guallart (València, 1963), el nou arquitecte en cap, no diu res, però se li nota a la cara un cert vertigen. S'ha instal·lat en un despatx amb vistes a les Glòries i l'embús a l'anella elevada sembla recordar-li que aquest tros de ciutat serà, sens dubte, una de les seves primeres feines.

Es mantindrà la reforma de les Glòries tal com estava prevista?

Hi ha consens que tota aquesta autopista urbana haurà de desaparèixer quan hi hagi possibilitat pressupostària. S'havien començat a fer alguns estudis, però se n'hauran de fer més. És un projecte que està viu i s'hi continuarà treballant.

Hi ha terminis?

Acabo d'arribar. No conec amb detall la situació. Hi ha diferents posicions, però s'anirà definint en les pròximes setmanes. El que és segur és que tot el que es faci a la ciutat els pròxims anys estarà pactat amb els veïns. Volem que puguin participar més directament i els escoltarem d'una manera sincera. No volem fer una escenografia de la participació. Ara estem en un moment de crisi. S'ha d'invertir en el que ajudi a donar feina a la gent. Aquest és el criteri fonamental. Els projectes que no serveixin per a això es poden ajornar. L'alcalde Trias deia que els pròxims anys potser podrem fer pocs projectes, però hauran de ser molt bons i explicar com serà el futur de la ciutat.

Estan definits?

El principal és la transformació d'una zona del port, la del Morrot, entre Montjuïc i el mar, que és l'últim cul-de-sac de la ciutat. En una segona fase es potenciarà el triangle que hi ha entre el port, l'aeroport i la Zona Franca com un veritable pol d'activitat logística per consolidar Barcelona com un hub de l'economia avançada.

N'hi ha més?

Sí, també tenim un gran interès en les smart cities (ciutats intel·ligents), que es basen a fer més eficients les ciutats a base de posar-hi més informació. Jo hi afegiria que això a Barcelona s'ha de fer amb disseny i amb qualitat de l'espai públic. Un dels àmbits que afecta això són les illes autosuficients. Hem de desenvolupar un prototipus en els pròxims anys tant a l'escala d'illa, segurament al 22@, com de revitalització energètica d'un barri. I el tercer objectiu és Collserola. Pensar com fem un parc urbà per donar qualitat de vida als ciutadans que ens ajudi, a més, a estructurar l'àrea metropolitana. Això està vinculat a la finalització del passeig de les Aigües i la creació d'algunes instal·lacions d'energia per fer biomassa en algun dels barris. El resum és que hem de transformar Barcelona en una xarxa de slow city en un context de smart city . És a dir, hem de tornar a impulsar la identitat dels barris. Hauríem d'aconseguir que siguin productius i que la gent pugui treballar a prop d'allà on viu. I tot això en una ciutat hiperconnectada, renaturalitzada i que tendeixi a les zero emissions.

En els últims temps, cada gran operació urbanística tenia la seva icona arquitectònica. Serà així?

Hem de tornar al model exitós dels 80. Els arquitectes de la ciutat haurien de fer els projectes més rellevants. En els últims temps sembla que es volia imitar el model Bilbao i el que cal és regenerar el model Barcelona dels vuitanta. La caiguda de Lehman Brothers va suposar la caiguda de l'iconisme a nivell mundial i Barcelona no pot continuar depenent d'un model vinculat a un sistema que clarament ha caigut.

Se suggerirà al Consorci de la Zona Franca que es replantegi el gratacels de Frank O. Gehry a la Sagrera, batejat com la Núvia?

Si no m'equivoco, l'Ajuntament forma part del consorci i, per tant, crec que una visió regeneradora de la ciutat ha de tenir una nova interpretació de com es fan els projectes.

La Núvia quedarà soltera?

No ho dic jo, però el que s'ha decidit és que el que estigui en construcció no s'aturarà, però el que no ha començat... no té gaire sentit. La Sagrera no és només una operació per resoldre una estació i que acumuli beneficis el gran propietari del sol que és Renfe, sinó que realment hem de resoldre una qüestió urbana per connectar els dos barris. Les instruccions són que el projecte ha de tirar endavant, però mirant que sigui el màxim de beneficiós per als ciutadans que viuen al costat.

Hi ha un urbanisme socialista i un urbanisme convergent?

Crec que en moltes ocasions els objectius poden coincidir, però en la manera de desenvolupar-los és on trobaríem la diferència. No és tant el què com el com. La idea és fer ciutat pensant més en els ciutadans. I, després, pensar clarament en la innovació. Hem de fixar els reptes d'una generació, per als pròxims 25 anys.