Publicitat
Publicitat

CONGRÉS DEMOCRISTIÀ

L'alcalde de Vic denuncia maniobres de l'aparell afí a l'actual líder per avortar la seva candidatura

Vila d'Abadal planta cara a Duran per liderar

Josep Maria Vila d'Abadal, alcalde de Vic i diputat, ja té els avals necessaris per optar al lideratge d'Unió. Denuncia maniobres de l'aparell afí a Josep Antoni Duran i Lleida per dificultar-li la candidatura.

Aposta inequívocament independentista i regeneració interna. Aquestes són les dues banderes que va aixecar Josep Maria Vila d'Abadal, alcalde de Vic, en l'acte que va servir per fer públic que ja té els avals per disputar el lideratge d'Unió a l'actual president del comitè de govern democristià, Josep Antoni Duran i Lleida. Vila d'Abadal disposa de 282 suports de la militància -en tenia prou amb 180-, però esperarà fins a l'últim dia que marquen els estatuts -el 12 d'abril- per dipositar-los de manera oficial, al mateix temps que presentarà els membres del partit que l'acompanyen en la seva candidatura. Per què allargar tant el procés? "Per evitar pressions", va deixar anar l'alcalde de Vic.

La seva és una empresa complicada. Té en contra tot l'aparell del partit, que, segons va denunciar ahir, s'està encarregant d'exhortar la militància a donar suport a Duran encara que ja hagin donat la seva firma a l'actual líder del partit. El motiu: si un afiliat ha firmat per als dos candidats, el seu suport s'anul·la. Una maniobra que va encaminada a torpedinar les opcions de Vila d'Abadal, que ahir va fer una crida a la direcció del partit perquè no "molesti" la gent que li dóna suport. Interpel·lant directament Duran -a qui vol considerar "desinformat" d'aquestes pràctiques- li va reclamar que faci saber a la seva gent "que sigui com Déu mana i que accepti que hi ha dues candidatures". L'aparell, mentrestant, fa córrer que hi ha militants d'ERC que busquen avals per a l'alcalde de Vic.

Aglutinar el corrent crític

Malgrat que Vila d'Abadal, l'alcalde més important d'Unió, s'esforça a repetir que la seva no és una candidatura en contra de ningú, sinó a favor del partit, la direcció no la veu amb bons ulls. Duran controla el partit amb mà de ferro des de fa tres dècades i el corrent de contestació interna ha fet activar tots els ressorts de l'aparell democristià.

Aquest moviment crític de fons amb l'actual cúpula del partit prové de dos factors: la tebior en aspectes nacionals exhibida per l'actual líder democristià -contrari a la independència perquè a parer seu només genera divisió i frustració- i el malestar existent en alguns sectors del partit pel fet que Duran du ja massa anys al comandament de la formació.

De cara a les reivindicacions nacionals, Vila d'Abadal ho té clar: apostar obertament per la independència. L'ideari fundacional d'Unió -publicat al diari El Matí i que ahir lluïa en una de les parets de la seu democristiana de Vic- preveia una confederació d'estats ibèrics que, a parer de l'alcalde de la capital d'Osona, implica que Catalunya sigui prèviament sobirana per poder federar-se amb qui vulgui. "S'ha de recuperar l'esperit nacional del partit", va insistir Vila d'Abadal.

En l'àmbit intern, l'alcalde de Vic es fixa com a objectiu impulsar uns nous estatuts perquè Unió treballi "des de la base, de baix cap a dalt i no a la inversa". Vila d'Abadal, nét d'un dels fundadors del partit, va criticar ahir la deriva presidencialista democristiana dels últims anys. "Cal limitar els temps dels mandats, perquè, si no, els càrrecs s'eternitzen", va considerar en referència directa a Duran, que el 1982 va arribar a la presidència del comitè de govern.

La seva voluntat és que, limitant els mandats, s'eviti l'enquistament de "professionals de la política" en els òrgans de direcció. De fet, una de les crítiques que es fan a l'actual líder des de la candidatura alternativa és la "poca experiència en la gestió" que acumula Duran, que va ocupar un any la conselleria de Governació en l'últim executiu de Jordi Pujol. Va deixar el càrrec quan l'expresident va triar Artur Mas com a successor. Aleshores va decidir posar rumb al Congrés de Diputats.

Antoni Castellà, amb Duran

El sector tradicionalment sobiranista del partit, que tenia com a referent Antoni Castellà, optarà per donar suport a Duran, per bé que va flirtejar un temps a fer costat a Vila d'Abadal. Segons fonts del partit, aquest moviment hauria de permetre a Castellà, ara secretari d'Universitats, estar en la pole position de la successió de Duran quan decideixi abandonar la primera línia. Josep Maria Pelegrí, actual secretari general, seguirà al càrrec.

Amb el pas de Vila d'Abadal, el duel al congrés del maig està servit. Duran parteix com a favorit clar i l'alcalde de Vic juga bona part de les seves cartes a una circumstància: "El vot dels delegats és secret".

Unió 7 diferències entre dos aspirants a dirigir un partit històric

Josep Maria Vila d'Abadal

  1. És un independentista sense eufemismes. Sosté que Unió és un partit que des de la seva fundació és partidari d'aquesta opció. Vol l'eix nacional al centre.
  2. Alcalde des de fa cinc anys, va saltar als mitjans a causa d'una polèmica encetada per voler endurir els requisits d'accés al padró de Vic per als immigrants.
  3. Compta amb el suport dels militants de base i el col·lectiu crític El Matí, que ja es va presentar, amb escàs èxit, al congrés que Unió va celebrar l'any 2004.
  4. Segons denuncia Vila d'Abadal -que ja té 280 avals-, l'aparell maniobra per dificultar-li els suports i pressiona els militants perquè optin per Duran.
  5. És alcalde de Vic des de l'any 2007 i diputat des del 2010. Tenia aspiracions d'entrar al Govern com a conseller, però Duran li va barrar el pas.
  6. Vila d'Abadal pretén un partit "més obert", en què hi hagi limitació de mandats per evitar que s'hi instal·lin "professionals de la política". Reclama llistes obertes.
  7. No té les de guanyar, però vol plantar cara fins al final, mostrar l'alternativa i "treballar per al partit". Confia en el fet que el vot, al congrés del maig, és secret.

Josep Antoni Duran i Lleida

  1. Fa poques setmanes va assegurar que era "sobiranista abans que alguns ho fossin", però sempre s'ha mostrat contrari a la independència. Entén que "crea divisió".
  2. Fins fa uns mesos era el polític més ben valorat d'Espanya. Tot i una campanya que va començar erràtica, va dur CiU a la victòria a les eleccions espanyoles.
  3. Té l'aparell del partit al seu servei, conseqüència dels trenta anys que fa que és al capdavant del comitè de govern. Cap dirigent destacat donarà suport al seu rival.
  4. No tindrà problemes per aconseguir els 180 avals necessaris per optar a la reelecció. Té la cúpula del partit bolcada a vèncer rotundament Vila d'Abadal.
  5. Ha estat diputat a Madrid, al Parlament, a Brussel·les i conseller de Governació en l'últim executiu de Pujol. 30 anys al capdavant d'Unió i a la primera línia política.
  6. Defensa una Unió sense canvis respecte a l'estructura actual. Un nucli dur de fidels, un comitè de govern monolític i una cadena de decisions presidencialista.
  7. És el gran favorit. Controla tots els ressorts d'Unió i espera ser legitimat amb un ampli suport dels compromissaris reunits a Sitges. No posa data a la seva retirada.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT