Publicitat
Publicitat

ELS NOMS DELS POBLES

A Catalunya hi ha més d'una vuitantena de municipis que comparteixen topònim i n'hi ha que lluiten per canviar-se'l per evitar malentesos

"Vilassar de Dalt? Millor Vilassar i prou"

Vilassar de Dalt presentarà un recurs per dir-se Vilassar a seques. A Catalunya hi ha més de 80 municipis que comparteixen nom, una coincidència que genera alguna confusió i també rivalitats.

L'Ajuntament de Vilassar de Dalt -o millor, "Vilassar i prou"- ha obert la caixa dels trons en plantejar una batalla legal per escurçar el nom i treure's el de Dalt . " De Dalt amb relació a què?", es pregunta el seu alcalde, Xavier Godàs. Fa poc més d'un mes que és alcalde però ha heretat de l'anterior govern la reivindicació ciutadana per canviar el nom del poble i evitar així, diuen, malentesos amb la veïna Vilassar de Mar, que té més del doble de població. " De Dalt és un determinatiu discutible i que genera confusió. A més, en termes de promoció econòmica és poc lluït", argumenta Godàs. Quan es parla de Vilassar a seques, tothom pensa immediatament en la de Mar i els de Dalt reivindiquen que ells hi eren primer. Com passa amb molts altres dobles municipis -Arenys o Premià-, el nucli històric és el d'interior però el de costa s'ha acabat imposant. "Toca el voraviu de la identitat de Vilassar de Dalt perquè som l'origen del conjunt territorial", explica Godàs. "No és un tema d'enfrontament sinó de sentiment i de propietat", afegeix el regidor de Cultura, Xavier Yelo. Tot i que el consistori recorrerà la decisió de la Generalitat, que els ha denegat el canvi de nom perquè considera que crearà encara més confusions, l'alcalde també diu que aquesta no és la prioritat del govern. Primer hi ha la crisi econòmica.

No és l'únic municipi amb cognom , és a dir, amb determinatiu, que es reivindica. A Catalunya hi ha més d'una vuitantena de municipis que repeteixen nom. I si comptem els Països Catalans la xifra es dispara. Això genera alguns problemes: despistats que arriben preguntant per l'altre poble, cartes que es perden i ambulàncies que van al municipi equivocat. Però mentre uns, com Castellar de n'Hug, defensen el determinatiu -"Perquè si diem Castellar a seques tothom pensa en la gran, que és Castellar del Vallès", diu el seu alcalde-, d'altres, com Vallfogona de Balaguer, prefereixen prescindir del cognom . "Els del poble diem només Vallfogona perquè si no sembla que depenguem de Balaguer, quan no és així". També n'hi ha que es tripliquen -com la Bisbal i Caldes-, i sense problemes identitaris. Hi ha casos per a tots.

D'Amunt i de Vall

Tot i la proximitat, les Lliçans rivalitzen pel topònim

"Si una Lliçà era de Vall, l'altra no volia ser de Munt, i si era d'Amunt, l'altra no volia ser d'Avall", explica l'expert en toponímia Joan Tort. Al final, el conflicte es va resoldre quan cadascú va optar per una denominació. Hi ha certa rivalitat -"els de Lliçà d'Amunt, amb el doble de població, creuen que només hi ha una Lliçà i és la seva", diu una veïna- i algunes confusions en les adreces.

El nom més comú

Les onze Vilanoves celebren la coincidència toponímica

El nom a seques dóna poca informació en el cas de Vilanova. El Garcia de la toponímia es repeteix fins a onze vegades en el conjunt de la geografia catalana. Però les Vilanoves no renuncien al seu complement. Ni tan sols la més gran, Vilanova i la Geltrú (Garraf) -l'única que no és d'enlloc , sinó que es diferencia de la resta per la suma de l'antic terme de la Geltrú- se sent orgullosa del seu cognom . Els seus més de 65.000 habitants contrasten amb els menys de 150 de Vilanova de Prades, a la Conca de Barberà. Al Segrià hi conviuen Vilanova de la Barca i del Segrià, i per qüestions de proximitat sí que hi ha cartes i trucades que arriben al municipi equivocat, però la convivència és plàcida i fins i tot han celebrat tres trobades de Vilanoves.

De la Costa?

Les dues Calelles s'arriben a fer passar l'una per l'altra

Una família arribava ahir a l'hotel Garbí de Calella de Palafrugell (Baix Empordà) amb la convicció d'haver-hi formalitzat la seva reserva, però el responsable de la recepció no la trobava. Els hostes tenien reserva, sí, però a l'hotel Garbí de la Calella d'uns quants quilòmetres més avall, la del Maresme. El problema ja no genera dubtes als treballadors d'aquest hotel perquè es troben amb casos similars pràcticament cada setmana, sobretot des que determinades pàgines web fan ofertes d'habitacions a l'hotel de l'altra Calella amb el reclam de la Costa Brava. Aquí ningú no demana canvis en la toponímia, sinó senzillament que es respecti allò establert. L'historiador Jordi Amat remarca el rebuig a l'afegitó de la Costa per a la Calella a seques, l'única constituïda pròpiament com a municipi, i explica que aquest nom respon a una herència de l'època franquista quan "moltes poblacions del Maresme, com Pineda, van afegir la fórmula de Mar al seu nom".

Un cas singular

"Diem l'Esquirol i escrivim Santa Maria de Corcó"

Aquest és l'acudit que explica l'alcalde del municipi, Sebastià Riera. El nom històric és l'Esquirol i prové d'un antic mas Esquirol, però els problemes de denominació es van originar el 1734 quan l'antiga parròquia rural de Santa Maria de Corcó es va traslladar al poble i adoptà aquest topònim. Tot i que el primer ajuntament democràtic volia canviar el nom, el ple mai es va celebrar i cap altre alcalde ho ha plantejat. Hi havia autorització per fer un referèndum, explica Riera. Cansats que el rètol del poble aparegués amb pintades a favor d'una i altra denominació, es va optar per posar les dues. "Oficialment, l'Esquirol no existeix però en el llenguatge popular aquest és el nostre nom", explica Riera. Al final, el noms dels pobles els acaben fixant els que hi viuen, tot i que als de Vilassar de Dalt els espera una llarga batalla legal.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT