Maria Vilanova: "Visc sola perquè tinc les meves coses i records, i ara volaré en avió"

Després de dinar, a casa de Maria Vilanova hi entra el sol pels finestrals, quan ella ja s'ha menjat el tàper que li ha donat la seva filla, que viu a cinc minuts d'aquest pis del Guinardó, al ressonantment bucòlic carrer de la Torre dels Pardals. Ella mateixa ha anat a buscar-li el dinar, després d'anar a comprar el diari. "Quan l'he llegit, l'hi porto a la meva filla", diu. Té les seves pròpies idees sobre la informació que llegeix cada dia i creu que "molta gent no diu el que pensa".

Malgrat els intents de la família -i n'està agraïda-, la Maria no vol ni sentir a parlar de deixar de viure sola: "Aquí hi tinc les meves coses i els meus records". Salta a la vista. El moble de la sala d'estar està ben farcit de fotografies familiars. Fins fa ben poc la Maria compartia replà amb una altra àvia sola, de 93 anys, "però un dia es va perdre i no sé què se n'ha fet".

La Maria té bons records de tota la seva vida, des que va baixar del Pallars Jussà per viure a la Verneda, però la mort del seu marit i algun altre accident familiar li fan admetre que viure sol o acompanyat no és gens fàcil. Com a contrapès absolut, aquesta àvia parla amb deliri dels seus néts, la Mireia i l'Adam, tots dos enginyers. El noi, que és de mentalitat laboral viatgera i que ja ha estat treballant a la Gran Bretanya i a Suïssa, li ha obert un nou repte: al mes de juny es casa amb una noia alemanya a Mallorca i la Maria agafarà un avió per primer cop, als 90 anys fets. ¿Li fa por agafar un avió a aquesta edat? "No, o una mica". Com a tothom.