Vitali Xentalinski: "A Rússia la gent se sent impotent davant dels abusos del poder"

Vitali Xentalinski (Sibèria, 1939) coneix a fons el poder repressor del règim soviètic. Durant anys ha estudiat i donat a conèixer les 200 enormes carpetes vermelles en què el KGB va guardar les proves de la seva màquina d'extermini. Xentalinski denuncia el passat però també es mostra crític amb la Rússia actual, la governada pel Medvédevputin, com ell diu. Un lloc d'on, segons el seu punt de vista, els joves fugen per arribar a ser feliços.

Fa més de vint anys que hi ha democràcia a Rússia. Això fa que la gent estigui satisfeta?

No tenim ni una democràcia de debò ni satisfacció. La gent s'adona que no té cap influència sobre l'evolució del seu país. Com abans, els amos i gerents són uns altres.

Però hi ha eleccions democràtiques. Aviat tocarà votar...

No tenim eleccions lliures. Només hi ha un candidat a president que no deixa que hi participi ningú més.

Com en els temps del comunisme.

Igual. El nostre futur (i anterior) president utilitza els mètodes que havia après en el comunisme i mentre era al KGB!

Teniu el duet Putin-Medvédev. Quin d'ells té el poder de debò?

El Medvédevputin, com solem anomenar el nostre tàndem, és una àguila de dos caps. Cada cap vigila els seus votants: els que pensen democràticament i els que no.

Sense Putin, Medvédev seria un president més democràtic?

Sense Putin, Medvédev no seria i prou. Mai s'hauria pogut convertir en president.

Per a què serveix a Putin?

Medvédev serveix com a imatge democratitzadora. Però qui serà president, això ho decideixen entre ells, i el poble no hi entra.

Què diu el poble?

Que vivim en un règim autoritari. No directament en un totalitarisme, però sí en el despotisme.

Però qualsevol ciutadà pot votar contra aquell polític que no li acabi de fer el pes.

Els nostres governants necessiten una majoria obedient. I la tindran: controlen quasi totalment els mitjans de comunicació, i en qualsevol moment poden recórrer a les intimidacions, els suborns i la falsificació dels vots.

Participaran en aquesta farsa?

És que hi ha molta gent a qui això va molt bé.

Els russos, en general, solen preferir la mà de ferro i poca broma, oi?

Sí. I això afavoreix a molts, des dels banquers i els nous capitalistes fins a la policia secreta.

La policia secreta està al servei del govern o se li ha escapat del control?

El FSB treballa per al govern, de la mateixa manera que ho havia fet en els temps soviètics, quan es deia KGB, NKVD, OGPU o Txeca.

Com és la vida a Rússia?

A la Rússia d'ara la gent se sent impotent davant la corrupció i els abusos del poder.

Durant la perestroika es van implantar moltes institucions democràtiques.

I durant els últims deu anys els nous polítics les han destruït, com si arrenquessin uns cartells d'un míting polític que ja havia passat.

Els joves són més optimistes?

Estan deprimits, tendeixen al nihilisme, són apolítics, no voten. Els que poden se'n van a l'estranger.

A buscar què? Diners? Llibertat?

Felicitat.

Però si Rússia forma part del BRIC, un grup que inclou quatre països que es desenvolupen econòmicament d'una manera esperançadora.

No crec en el desenvolupament econòmic ni en la modernització d'un país fora d'un marc democràtic i de drets humans.

La Xina ho ha fet. Quin model ha triat Rússia: l'europeu, l'americà, o potser l'asiàtic, el xinès?

M'agradaria dir que l'europeu, però seria una mentida. A Rússia, es tendeix al model asiàtic.

Què vol dir amb model asiàtic?

És un sistema en què la modernització s'introdueix sense tenir la base democràtica, sense les assegurances bàsiques, sense els drets de l'home. Un sistema dèspota.

Els russos són en part asiàtics?

A Rússia, la mentalitat europea i asiàtica s'amalgama. Entre Europa i Àsia: aquesta és la nostra situació geogràfica, i d'aquesta manera ens hem desenvolupat al llarg de la història.

De quina manera veu aquesta Rússia euroasiàtica el seu passat totalitari, amb Stalin i els altres líders?

Ningú vol saber-ne res. Els vells perquè ja n'estan tips, i els joves diuen que no hi tenen res a veure, que els deixin en pau. Rússia pateix la malaltia de l'oblit històric.

Què pot generar aquesta malaltia?

Pot fer que el passat torni. Un grapat de gent vam intentar aconseguir que el totalitarisme soviètic es rebutgés jurídicament com un crim contra la humanitat. Però el nostre govern no ho ha acceptat.

Per què es cultiva una imatge positiva del passat estalinista?

Perquè el govern no vol perdre aquell sector de votants que encara ara creuen en el comunisme i en Stalin. Són molts.

Se sent frustrat?

Vaig escriure una trilogia sobre la repressió dels escriptors en els anys soviètics. El llibre s'ha publicat en molts països, així que ara ja ningú pot dir que no sap què havia fet Stalin. Aquesta trilogia és el meu propi procés de Nuremberg, en què porto els grans criminals a judici.