Publicitat
Publicitat

DEBAT A LA UE

Viviane Reding: "El nostre deure és acollir les persones que ens demanen asil"

Immigració "Si ho posem tot al mateix sac la gent es posa nerviosa i s'adoba el terreny per al racisme i la xenofòbia" Schengen "N'han fet un problema polític"

Viviane Reding és una de les comissàries més veteranes de Brussel·les. Es declara democratacristiana però no conservadora, i ha criticat quan ha calgut el populisme d'alguns estats. Ara fa un any es va enfrontar a la França de Nicolas Sarkozy per l'expulsió massiva de ciutadans d'ètnia gitana cap als seus països d'origen. Ahir va ser a Barcelona per recollir el premi Concòrdia de la Federació d'Associacions Gitanes de Catalunya.

Què ha canviat durant aquest any per a la població gitana d'Europa?

A la UE hi ha 10 milions de gitanos, la majoria dels quals viuen en la pobresa al seu país d'origen. La seva esperança de vida és un 15% més baixa que la mitjana europea i només un 42% dels nens d'aquesta ètnia estan escolaritzats. El que vam veure amb aquesta crisi és que la UE tenia una directiva per garantir els drets d'aquest poble però no s'aplicava com cal. De moment, França ja ha canviat la seva llei perquè els ha quedat clar que no fem bromes amb aquest tema.

Però mentre França canviava aquesta llei, demanava també un enduriment dels acords de Schengen per a la lliure circulació.

És només un problema polític. Schengen és un bon acord que garanteix un equilibri entre els drets i la seguretat. La resta és només el soroll de la política i els polítics.

Però no són els polítics els que decideixen sobre la Unió Europea?

No, és la Comissió Europea la que proposa les lleis, i el Parlament Europeu hi ha de donar el vistiplau. Europa es fa amb 27 estats i amb totes les institucions europees, encara que de vegades algú se n'oblidi.

I com ha vist el debat sobre la immigració que es va obrir arran de l'arribada de refugiats de les revoltes àrabs?

Cal separar l'ajuda als refugiats del debat sobre com integrem els immigrants il·legals que arriben per motius econòmics. No es pot posar tot al mateix sac, perquè si no la gent es posa molt nerviosa i s'adoba el terreny per al populisme i la xenofòbia. El nostre deure és rebre i acollir les persones que ens demanen asil.

En ple debat sobre la solidaritat entre estats o sobre la lliure circulació de persones, creu que els valors europeus estan més amenaçats que ara fa any?

En un moment de crisi com aquest la gent es concentra només en els seus problemes. És humà. Però els hem de fer comprendre que això no pot durar gaire, perquè l'única solució possible només pot venir de la UE. Ha de ser una solució global. En aquest moment cap país pot sobreviure en solitari. La Unió Europea és un gran mercat. Som els primers importadors i exportadors del món. L'euro és una moneda forta. Hi ha qui diu que massa forta. Però tot i això sempre ens estem queixant. Hauríem de concentrar-nos en els beneficis de tot plegat en comptes de deixar-nos portar per egoismes tan curts de mires.

I qui és el responsable d'explicar això als europeus?

Jo (somriu satisfeta). La Comissió Europea ho fa, i el Parlament també. Els governs també ho haurien de fer si són prou responsables.

I com a responsable de Justícia, de quina manera pot col·laborar a la sortida de la crisi?

La justícia és una qüestió de confiança. Els ciutadans han de poder confiar en els sistemes judicials del seu país i en els de tota la Unió Europea quan van a un altre país. I les empreses s'han de sentir protegides quan utilitzen el mercat interior europeu. Hi ha una correlació entre justícia i economia. La protecció legal és bàsica per construir una econòmica que funcioni. La Comissió Europea ho fa i el Parlament també.

Vostè va ser pionera ara fa vint anys a defensar una resolució del Parlament europeu a favor del català. Com veu l'evolució de la llengua catalana a la UE?

Tots els ciutadans tenen el dret d'adreçar-se a la Comissió en la seva llengua i que se'ls respongui també en català. És la seva capacitat de poder-se expressar en la seva llengua el que compta i ho respectem.

Els set milions de catalanoparlants senten, però, que altres llengües més petites tenen més drets pel fet de ser la llengua d'un estat.

Jo sóc de Luxemburg i tampoc puc utilitzar la meva llengua materna, el luxemburguès, com a llengua oficial, i això que jo sóc Estat.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT