Publicitat
Publicitat

EUROVEGAS EL MODEL URBANÍSTIC

Eurovegas reobre el debat sobre el model urbanístic català

Volem ara els gratacels?

Eurovegas ha reobert el debat sobre el model urbanístic de Barcelona, molt allunyat de Madrid, on els gratacels sí que hi tenen cabuda. Els arquitectes qüestionen que el projecte encaixi amb el nostre model.

L'altura dels edificis és el principal obstacle perquè Eurovegas s'instal·li a Catalunya. El magnat nord-americà Sheldon Adelson ho va dir ahir ben clar: "Si vols tenir [hotels de] 3.000 habitacions, s'han de construir 50 pisos". És, precisament, el que la Generalitat no pot oferir, perquè la normativa impedeix construir edificis tan alts a prop de l'aeroport, que és on hi ha els terrenys que s'han ofert perquè s'hi instal·li aquest megacomplex hoteler i d'oci. Per salvar l'obstacle, el Govern es planteja ara oferir uns altres terrenys a Abrera o Montcada i Reixac.

Però més enllà de l'impediment de la normativa aeroportuària, també n'hi ha un de cultura arquitectònica. Las Vegas no encaixa en el model urbanístic català que s'ha desenvolupat fins ara. A diferència de Madrid -que no posa traves a les exigències d'Adelson- els gratacels catalans són més aviat modestos. Amb 154 metres, l'Hotel Arts i la Torre Mapfre són els edificis més alts de Barcelona. "El nostre és un urbanisme ordenat i d'altura horitzontal baixa", explica l'arquitecte Josep Ribas, autor amb Jean Nouvel de l'Hotel Catalonia Fira, de la plaça Europa de l'Hospitalet.

Només tenim una dotzena d'edificis que superen els 100 metres i un centenar que superen els 50. A Catalunya s'ha apostat per l'altura en llocs molt concrets, com la zona de Diagonal Mar, el Fòrum o la plaça Europa. Un gratacels puntual, sí. Molts, no. Aquest és el model actual. "El model Barcelona no és Manhattan", diu Ribas. I, de fet, cap edifici arriba als 200 metres -l'Hotel Vela, que en tenia 178, el van rebaixar fins als 99-, quan a Madrid els tres edificis més alts els superen.

A què es deu aquesta diferència? Històricament s'ha atribuït a un pacte no escrit per no superar la torre més alta de la Sagrada Família, que farà 172 metres. L'altura la va establir el mateix Gaudí per no superar els 173 metres de la muntanya de Montjuïc. "Era una qüestió mística: l'obra de l'home no podia ser més alta que la de Déu", explica l'arquitecte Enric Massip. Una limitació que, ara per ara, l'Ajuntament de Barcelona no es preveu replantejar, però que Massip creu que hauria de ser revisable. "Posar límits a una ciutat que vol ser dinàmica, créixer i ser productiva no té sentit", diu. I afegeix: "No passa res perquè Barcelona tingui edificis de 300 metres. Potser no cal que siguin a la plaça Catalunya, però ¿per què no en un altre lloc?", es pregunta Massip, arquitecte de la Torre Telefónica, al Fòrum, de 110 metres.

Un dels problemes és que els gratacels tenen mala premsa al nostre país. "La gent els identifica amb l'especulació perquè són edificacions que es produeixen en moments de desenvolupament econòmic, i en l'imaginari col·lectiu està molt fixat que Barcelona no ha de tenir gratacels", explica el sociòleg José Miguel Iribas. Ell diu que hi ha ciutats femenines i masculines, i mentre les primeres -París, Roma o Barcelona- cuiden més el seu patrimoni i posen més cura en l'urbanisme, les masculines, com Madrid i Londres, no tant.

Els arquitectes defensen que tot depèn de com es construeixi. "La qüestió és si els fem bé o no. També es pot fer mal amb edificis de baixa densitat, com a la Costa Brava. El problema no són els grans hotels de Roses, sinó els milers de xalets", assenyala Massip.

Las Vegas no és exportable

Per saber què vol construir Adelson a l'Estat, només cal mirar l'Strip, una avinguda de gairebé 7 quilòmetres que acull 19 dels 25 hotels més grans del món. "Construirem un Strip que serà la meitat de llarg que aquest". Una avinguda que Catalunya tampoc accepta.

Els mateixos arquitectes que defensen que es puguin construir gratacels a Barcelona estan en contra d'importar el model urbanístic de Las Vegas, perquè no encaixa en terrenys agrícoles com el Baix Llobregat. "És molt més que un solar, és un territori, i es mereix una arquitectura molt més atenta a les seves condicions", assenyala Massip.

Luis Alonso, l'arquitecte de l'Hotel Hesperia, a Bellvitge, creu que el model de gratacels "és analitzable". "També, fa 20 anys, deien que el model de Port Aventura no hi encaixava, i va ser criticat, però no ha fet mal al país", diu. En tot cas, creu que no tot s'acaba en els gratacels. Eurovegas es pot refer de manera que s'adapti al model urbanístic català. "No cal fer grans edificacions en altura. A Barcelona tenim un dels millors exemples de gratacel horitzontal, L'Illa". Un edifici de múltiples usos que, segons Alonso, representa el model Barcelona.

Enric Massip creu que el que cal fer és "convèncer" el magnat Sheldon Adelson que "faci un projecte diferent, ecològic i innovador". "Si és així, es podria fer molt bé", assegura. I ell mateix afegeix: "Però suposo que no vol canviar un model que li ha funcionat".

L'arquitecte Josep Ribas creu que les reticències que aixequen els gratacels d'Eurovegas no són tant per l'altura com per la densitat. "Un gratacels està bé puntualment, però no com una massa homogènia. Aquest és un model estèticament lleig i per a ciutats a les quals falta espai", explica aquest arquitecte que recorda que el seu pare ja va construir el primer gratacel, l'Edifici Colon, dels anys 70, a Drassanes, i que, amb 110 metres, ja va ser polèmic. Un debat, el de les altures, que no és nou i que dura fins avui.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT