Publicitat
Publicitat

NAIXEMENT D'UN GEGANT BORSARI

De Wall Street a Wall Strasse

La borsa de Nova York s'ha deixat absorbir aquesta setmana per la de Frankfurt. I no sense enrenou. La fusió és un matrimoni de conveniència que ha de sortir bé: ningú no es pot permetre un fracàs.

Per a l'eternament glamurós parquet de Wall Street, aquesta setmana ha estat molt dura. La borsa novaiorquesa, fundada fa 219 anys, ha estat venuda. I ni més ni menys que als alemanys. Dimarts passat la New York Stock Exchange (NYSE Euronext) i la Deutsche Börse van fer oficial la seva fusió. L'acord s'ha pregonat com una transacció internacional sense vencedors ni vençuts, però el NYSE és el símbol del capitalisme nord-americà i l'operació ha estat poc menys que una ofensa per a l'opinió pública nord-americana. La borsa de General Electric, Exxon i IBM, la borsa on fa pocs anys les empreses alemanyes van invertir milions per ser a la llista de cotitzacions en el hall sagrat de Wall Street, ja no tindrà un paper dominant. "Achtung!", titulava el sensacionalista New York Post, una paraula ("Compte!", en català) que la majoria de nord-americans coneixen de les pel·lícules de nazis. El temps en què Manhattan era el centre de la indústria financera global ja ha passat. "Cop dur al nostre orgull nacional", destacava el Wall Street Journal; "Willkommen zur Wall Strasse", emfatitzava la revista d'inversors Barron's.

Tot i que la transacció s'ha venut com a "fusió entre iguals", els accionistes de la Borsa alemanya assoliran el 60% de la nova companyia i els de la NYSE el 40%. La desigualtat surt del fet que la Deutsche Börse és més gran (15,6 mil milions de dòlars en valor de mercat) que la NYSE Euronext (9,9). El superàvit de la primera durant l'any 2010 va ser de 638 milions d'euros, 1,5 més gran que el de la borsa novaiorquesa.

Un encaix delicat
La fusió, que es completarà a finals d'any, aixeca recels a una i altra banda de l'Atlàntic. Una de les proves més plausibles és la dificultat de trobar el nom que ha de portar el que passarà a ser el principal operador borsari del món. "Això no és cap presa de poder, és una fusió", va suavitzar el president de NYSE Euronext, Duncan Niederauer, que es quedarà a Nova York per presidir el nou ens borsari. "És una situació avantatjosa per a totes dues parts", va coincidir el president de la Deutsche Börse, Reto Francioni, que serà el nou cap del consell de vigilància del fusionat operador des de Frankfurt.

Tant Niederauer com Francioni es mantindran en els seus càrrecs fins al 2016, segons va transcendir ahir a través de la pàgina web del organisme nord-americà de control de borses, SEC. En les moltes fusions borsàries que hi ha hagut fins ara s'ha demostrat que amb el temps un parquet mana sobre l'altre. La igualtat s'acaba perdent per friccions i el flamant acord té molt potencial per generar conflicte en el futur. De fet, els Estats Units s'han afanyat a equilibrar la presència majoritària de directius alemanys al consell d'administració (10 de 17). A partir del 2015 no hi valdran regles de proporció, a la megaborsa, i els dirigents s'escolliran, en principi, sense tenir en compte la seva procedència.

Més enllà de sensibilitats i recels, l'acord de fusió té una importància enorme per a l'estabilitat del sistema financer global. Naixerà la borsa més gran del món amb punts de mercat en set ciutats (Nova York, Frankfurt, Lisboa, Porto, Amsterdam, Brussel·les) en què hi haurà allistades empreses d'un valor de 15 bilions de dòlars. Una súper borsa on es negociaran accions i opcions i futurs sobre qualsevol producte derivat.

Amb tot, la fusió pot ser considerada menys com una unió de gegants i més com una sortida defensiva de dues borses pressionades. Al marge que permetrà estalviar a Nova York i Frankfurt 300 milions d'euros a l'any i aconseguir uns 100 milions d'euros d'ingressos a través de sinergies, el rerefons de la unió és adaptar-se a la globalització dels intercanvis financers, que s'accelera amb el creixent poder de la informàtica i dels inversors asiàtics.

La mida importa
A la borsa, qui té el sistema que deixa fer més negocis en menys mil·lèsimes de segons és qui triomfa. O menjar o ser menjat. La mida cada cop és més important per a les plataformes d'intercanvi. "Els que poden proposar un accés als actius del món sencer a clients situats arreu del món gaudeixen d'un avantatge considerable. I més considerant que amb les operacions electròniques els corredors i inversors disposen del mateix accés en indrets aïllats que els que són en el lloc", expressen els analistes de la casa de corretatge Jefferies.

El fet de ser pioner en el corretatge -comissió pagada als corredors- electrònic i la incursió en nous mercats van fer de la Borsa de Frankfurt el mercat més gran d'Europa. Però la competència de firmes electròniques més ràpides és el que ha portat la Deutsche Börse a buscar de nou la fusió amb NYSE Euronext, després dels intents fracassats del 2008 i 2009. Ara amb importants activitats a Amèrica, Europa i Àsia, aquest nou grup tindrà una incontestable posició mundial. Renegada i alhora beneïda unió al parquet.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT