CRISI EL SISTEMA FINANCER
Crònica 09/08/2011

Wall Street cau i talla l'ascens de les borses europees

Una sessió digna de la millor muntanya russa. Els mercats van passar de la confiança per la injecció de liquiditat del BCE al temor per la caiguda de les borses arran de l'enfonsament del Dow Jones.

Toni Garganté
4 min
Inversors atents El BCE va intentar ahir fer fora els especuladors dels mercats borsaris, però al final no se'n va sortir per la caiguda de Wall Street.

Barcelona.La jornada financera va començar amb el tancament a la baixa de les borses asiàtiques. L'índex Nikkei de Tòquio va abaixar les persianes a primera hora del matí amb una pèrdua d'un 2,17% davant dels dubtes sobre l'economia nord-americana. Amb aquest precedent perillós van obrir les borses europees. Curiosament, van començar la setmana a l'alça, sense fer cas de les pors japoneses, i en el cas de la borsa espanyola amb increments d'un 2,64%.

Dos missatges clars van arrelar entre els inversors. D'una banda, la tranquil·litat transmesa diumenge a última hora pel Banc Central Europeu (BCE), que va anunciar que compraria deute sobirà d'Espanya i Itàlia.

A mig matí, els guanys ja eren del 4%, gairebé tocant els 9.000 punts perduts en jornades passades. La situació era similar al MIB italià. En canvi, la resta de places europees es mantenien a la baixa, fora de l'efecte de la compra de bons per part del BCE. A partir d'aquest punt tot es va anar desinflant. El canvi definitiu de tendència va arribar, com altres dies, amb l'obertura de la Borsa de Wall Street, que començava perdent més del 2% per la degradació de la qualificació del deute dels Estats Units que va fer l'agència Standard & Poor's divendres. El pessimisme, que havia fet forat a poc a poc entre els analistes, es va tornar omnipresent i va estirar a la baixa tots els mercats. L'Íbex va tancar per sota de la fita psicològica dels 8.500 punts i Itàlia també va comptabilitzar pèrdues (-2,35%).

Amb tot, el que es va endur la pitjor part va ser l'índex de Frankfurt, que va caure un 5,02%. Fonts del mercat van assenyalar que els inversors alemanys veuen cada vegada més a prop els atacs dels especuladors, que divendres ja van pressionar el deute francès. Les declaracions de la setmana passada del president de la Comissió Europea (CE), José Manuel Durão Barroso, en què argumentava que el problema del deute és de tota l'eurozona i que no afecta només Espanya i Itàlia, va escampar l'especulació a tots els països.

A Nova York, l'índex d'industrials Dow Jones va acabar amb una davallada d'un 5,53%, la més rellevant des del desembre del 2008.

La bona notícia

No tot va acabar malament. Efectivament, el BCE va comprar deute sobirà. Més de 2.000 milions, segons van assenyalar fonts del sector. En tot cas, l'entitat que presideix Jean-Claude Trichet va actuar de forma decidida per tranquil·litzar els mercats, lluny de la confusió provocada dijous pel mateix Trichet.

La prima de risc (el diferencial entre els bons espanyols i alemanys a 10 anys, que mesura la confiança dels inversors en un país) va situar-se ràpidament per sota dels 300 punts bàsics i va tancar en els 289,4, amb un repunt al final de la sessió. Tot plegat, en una sola sessió, la prima de risc va rebaixar-se d'un 21%. El rendiment dels bons espanyols va caure 92 punts bàsics, i va passar del 6,05% en què va fixar-se divendres al 5,15% d'ahir. Per la seva banda, els bons italians van seguir per sobre dels espanyols i van mantenir la tendència iniciada divendres. Així, van tancar en els 294 punts, en el 5,2%. És a dir, que tan el diferencial de cost espanyol com l'italià van seguir per sota del percentatge perillós del 6%. Pel que fa al bo alemany, el de referència a tot Europa, es va pagar al 2,2%.

Amb tot, la compra de deute per part del BCE no va ser un èxit complert, perquè no va aconseguir frenar les males notícies que venien de l'altra costat de l'Atlàntic. El BCE va aconseguir fer fora els especuladors unes hores, però al final de la jornada van tornar amb el repunt de la prima fins als 289 punts. L'última compra massiva de bons es va produir el maig del 2010, coincidint amb les primeres tensions greus en els mercats.

Llavors les compres del BCE van durar tres dies (16.500 milions d'euros), i al final els mercats es van escalfar igualment. Aquest any el BCE ja va interrompre les adquisicions al març. El dubte ara passa per saber quants dies durarà l'ajut del banc oficial europeu. Per altra banda, cal tenir present la mida dels dos països als quals està ajudant: Espanya i Itàlia tenen unes dimensions molt més grans que els mercats rescatats de Grècia, Portugal i Irlanda.

Obama parla amb Zapatero

La segona bona notícia del dia, que ja fa setmanes que dura, va ser la reducció del preu del barril de Brent de petroli. Va experimentar un fort retrocés, del 5,14% en el mercat de futurs de Londres, fins a cotitzar a 103,74 dòlars. Les raons van ser les mateixes que van afectar les borses: el canvi en la qualificació del deute nord-americà. En el mercat de divises, l'euro va cotitzar en els 1,42 dòlars, mentre que l'or i el franc suís van mantenir la seva particular escalada com a valors refugi.

D'altra banda, el president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, i el dels Estats Units, Barack Obama, van parlar ahir per telèfon i van acordar una coordinació més efectiva per incrementar l'estabilitat i evitar l'alentiment de l'economia. Segons un comunicat de la pàgina web de la Moncloa, els dos presidents van coincidir en la necessitat d'accelerar l'aplicació dels resultats de la cimera de l'Eurogrup del 21 de juliol. De fet, aquest és un dels cavalls de batalla dels últims dies, tot i que des de Brussel·les s'ha demanat una mica de paciència per concretar el segon rescat grec.

stats