Publicitat
Publicitat

EL FUNDADOR DE WIKILEAKS, EN LLIBERTAT

El jutge decreta una llibertat sota estricta vigilància

Assange es quedarà en una gàbia d'or fins el febrer

Julian Assange, fundador de Wikileaks, va queda ahir en llibertat vigilada. Assange viurà en la mansió d'un amic mentre es decideix l'extradició a Suècia per suposats delictes sexuals.

El jutge del Tribunal Superior de Londres, Duncan Ouseley, va decidir ahir que no hi havia cap raó per mantenir Julian Assange a la presó. Ouseley va dir que no creia que existís un risc real que l'activista es fugués. Pel jutge no era "el cas d'un fugitiu de la justícia que vol evitar ser interrogat per la fiscalia" i va concedir la llibertat sota una fiança de 283.000 euros. Però això sí, una llibertat vigilada.

El cas contra Julian Assange, de nacionalitat australiana, no té res a veure amb la seva activitat al front de Wikileaks. Assange és reclamat per la justícia sueca per assetjar sexualment dues dones. Però Julian Assange nega les acusacions, i diu que darrere el cas hi ha motivacions polítiques, amb l'única finalitat de distreure l'atenció dels documents que Wikileaks està filtrant i publicant dia a dia a través de diversos diaris, i que avergonyeixen la diplomàcia mundial, però sobretot els Estats Units.

La sessió de dijous es va celebrar a la sala més gran del Tribunal Superior. Hores abans que comencés la sessió, no quedava cap dels 200 seients lliure. El jutge va imposar serioses restriccions als mitjans nacionals i internacionals per evitar que el cas fos retransmès a través de Twitter o de cap altre mitjà.

Un cop es va llegir la sentència, Mark Stephens, advocat d'Assange va dir que el seu equip estava encantat amb el resultat. La mare de Julian Assange, Christine, va aprofitar per agrair el suport popular arreu del món pel seu fill. Visiblement emocionada, va dir que estava molt contenta i que tenia tota la confiança en la justícia britànica.


Crítiques de Suècia
Més crítica va ser la representant de la fiscalia sueca, Gemma Lindfield, que va dir al jutge que l'estil de vida nòmada de l'activista suposava un veritable risc de fuga, i amb la popularitat de Wikileaks, qualsevol seguidor podria oferir un amagatall per a Assange. Les estrictes condicions de la seva llibertat haurien de deixar clar que l'australià romandrà sempre sota control.

Els defensors d'Assange són nombrosos i tenen influència. La galeria va des de Vagham Smith, un exmilitar reconvertit en periodista i que ha ofert la seva mansió georgiana com a residència d'Assange, passant per celebritats que lluiten per causes humanitàries com ara Bianca Jagger o Jemima Khan, el director de cinema Ken Loach o bé l'intel·lectual Tariq Ali, que ha arribat a dir que Suècia "està actuant en nom d'un poder més gran".

El proper pas per a Julian Assange és preparar-se per al procés d'extradició a Suècia. El cas no serà vist fins al febrer. Tot i que tant Assange com el seu equip d'advocats han dit que volen cooperar amb la justícia del país nòrdic, temen que els Estats Units estiguin planejant reclamar-lo per espionatge o conspiració per la seva activitat a Wikileaks. Tampoc saben si ja existeix una petició secreta presentada a Suècia. Però irònicament, si els americans el reclamen, Assange seria més vulnerable al Regne Unit, a causa del vigorós tractat d'extradició que existeix entre tots dos països.

Sigui com sigui, el sistema legal britànic ha de fer front una vegada més a un dilema que potser s'hauria estimat més estalviar-se. En els últims anys ja han passat pels casos del dictador xilè Augusto Pinochet o del membre d'ETA Jose Ignacio de Juana Chaos. Tots dos casos van aixecar molta polèmica, van resultar altament costosos per al Regne Unit, i no sempre van presentar la imatge més favorable del país.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT