Publicitat
Publicitat

TRANSPARÈNCIALA FILTRACIÓ DE DOCUMENTS

El bloqueig financer que pateix ofega la plataforma d'Assange

Wikileaks atura màquines

Wikileaks té els dies comptats. El bloqueig financer que pateix ha esgotat els seus recursos i el controvertit Julian Assange només confia a poder tornar a rebre fons per reimpulsar el portal.

Julian Assange, cofundador de Wikileaks, va comparèixer ahir per anunciar que la plataformaonline de filtració d'informació secreta es veia obligada a suspendre les activitats. Amb aparença cansada i en baixa forma física va explicar que l'aturada era producte del bloqueig financer que pateix Wikileaks des del setembre del 2010 i que de moment seria "temporal".

Segons l'activista, "el bloqueig financer arbitrari i il·legal" que pateix "ha destruït el 95% dels ingressos". "Conseqüentment, durant els últims onze mesos Wikileaks ha hagut de funcionar amb les reserves que tenia", va afegir. Assange va dir que calculava que l'organització havia perdut desenes de milions de dòlars en donacions, i que ara es veien obligats a reservar els fons que els quedaven per lluitar contra el congelament de les transaccions. Va afegir que si no podien aixecar el bloqueig a principis d'any, Wikileaks corria el risc de desaparèixer.

Tanmateix, pocs mesos enrere la situació de Wikileaks, com la d'Assange, era molt diferent. A finals del 2010 l'organització es va fer internacionalment famosa filtrant milers de documents privats d'ambaixades nord-americanes. Per maximitzar la difusió de la informació i arribar a un públic més ampli, Wikileaks va entrar en cooperació amb capçaleres importants de diversos països. Aquestes publicacions no servien només de plataforma, sinó que també feien d'editors, filtrant la informació, redactant-la per fer-la més entenedora quan calia, posant-la en context i sobretot seleccionant amb cura el material més sensible per no posar en perill secrets d'estat. La idea era promoure la transparència, però sempre actuant amb responsabilitat.

En aquest moment àlgid de l'organització, sempre segons Assange, els ingressos per donacions van arribar a una mitjana de 100.000 euros al mes. Actualment, sense poder rebre donacions per internet i amb limitacions serioses per moure fons, les donacions han baixat a 6.000 euros mensuals. Wikileaks insisteix que el bloqueig és injustificable, antidemocràtic i antitransparent, i en l'univers Assange això és el pitjor de tot.

Personalment, la imatge i la reputació d'Assange han patit un daltabaix proporcional. En el moment en què Wikileaks era a l'ull de l'huracà mediàtic, Assange era percebut com un lluitador incansable a favor de la veritat i la transparència, un activista disposat a fer servir tots els mitjans a la seva disposició (principalment informàtics) per demostrar a qualsevol govern que ningú està per sobre del bé i del mal i que gràcies a ell ja no hi havia secrets. Assange no només era famós i carismàtic, també vivia la vida com una estrella del rock. Viatjava arreu fent contactes mediàtics i xerrades a les universitats. Allà on anava acumulava fans, deixebles i col·laboradors. Amb unlookinconformista, els seus debats intel·lectuals eren ferotges i el seu missatge gairebé messiànic. Els crítics més cínics van començar a donar-li el sobrenom de Sant Julian d'Assange.

La marea va canviar quan l'agost del 2010 va ser acusat d'agressió sexual a dues dones a Suècia. Assange ho va negar i va dir que volia cooperar amb el cas, però aviat va sospitar del risc que corria tornant al país escandinau. Les acusacions no tenien res a veure amb l'activitat a Wikileaks, però temia que un cop a Suècia podria ser extradit als EUA.

En aquella època també van començar les desercions a Wikileaks, la més notable de les quals va ser la de Daniel Domscheit-Ber. El que havia estat un dels col·laboradors més pròxims seus va marxar dient que hi havia massa conflicte intern. Altres periodistes que havien treballat amb Assange també van començar a dibuixar-ne una imatge menys afable, descrivint-lo com una persona paranoica i controladora. Assange, que havia fet de la lluita per la transparència la seva raó de ser, era acusat de portar Wikileaks de la manera menys transparent possible. Relacions amb antics col·laboradors de pes també van acabar malament i publicacions d'arreu del món també van començar a expressar els seus dubtes, sobretot després que Wikileaks publiqués la totalitat dels seus arxius sense filtrar el setembre passat. De moment, Assange segueix al Regne Unit esperant que es resolgui el seu cas per veure si serà extradit a Suècia. Viu com a convidat en una mansió a Norfolk, porta una polsera electrònica i ha de passar per comissaria cada dia. Entre els seus projectes hi ha més litigis en altres països per alliberar el procés de donacions a Wikileaks.

Segons Kristinn Hrafnsson, portaveu de Wikileaks, l'organització tornarà a rebre documents confidencials a partir del 28 de novembre. Però per molta gent aquesta aturada és el principi de la fi.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT