Amb el mateix nom o sense, amb les mateixes persones o no, Wikileaks continuarà. ¿Els poders corporatius atempten contra la llibertat d'expressió? Què ens explica aquesta situació?
Vaig conèixer Assange fa dos anys en un fòrum finançat entre d'altres per l'ambaixada dels EUA a Espanya, on li vaig presentar el president José Montilla. Pocs sabien qui era Assange i què era Wikileaks. Ara ja ho sabem i els EUA no patrocinarien una conferència amb Assange i cap president voldria saludar-lo. Ja se sap que el poder, encara que legítim, no vol saber més del compte sobre la vigilància i el control.
Però ara ja ningú podrà aturar el fet que el poder ja no està concentrat en unes poques persones. El futur de la nostra civilització és un sistema de col·laboració distribuït i descentralitzat impulsat per internet. Peces de poder que som les persones que per temes determinats i per un temps concret podran generar formes diferents de control i vigilància del poder polític i corporatiu. Segur que els poders voldran aturar aquestes formes de control i que ho aconseguiran però en naixeran d'altres. Wikileaks, amb tots els seus punts forts i febles, ha estat una primera demostració, una llavor de les possibilitats que s'obren.
