Publicitat
Publicitat

CIMERA HISPANO-ALEMANYA

Alemanya reclama, mig segle després, un nou contingent de mà D'obra

'Willkommen!' Passeu, passeu

Alemanya necessita universitaris amb ganes de progressar. La cancellera Angela Merkel ho verbalitzarà en la cimera d'avui a Madrid i els joves espanyols l'escoltaran. Els sobra formació i els falta feina.

La crida feta per l'executiu de Merkel recorda aquell èxode d'emigrants de la segona meitat del segle passat, que creuaven el Pirineu per mirar cap a Europa, a la recerca d'un lloc de treball aprofitant l'activitat fabril i febril de l'economia germànica. Eren obrers menys qualificats que els joves que ara es plantegen iniciar el mateix trajecte. En el passat marxaven a Alemanya operaris que buscaven un espai en les grans cadenes de muntatge. Ara es reclamen universitaris, professionals amb estudis superiors. Mà d'obra, al cap i a la fi.

Santiago Olivares podria oferir consells a les fornades que copiaran el viatge que ell va fer el març del 1961. Tenia 29 anys i moltes ganes de conèixer món. Treballava de conductor d'autobusos a Barcelona. Alguns companys, també xofers, havien emigrat uns mesos abans a Alemanya, estimulats per les oportunitats del mercat de treball teutó. "Em van dir que hi anés", relata Olivares, que no s'ho va pensar dues vegades, conscient que aquella era una bona decisió. "L'endemà d'haver marxat, tenia feina", retrata aquest veí del barri d'Horta de Barcelona. Li van obrir les portes en una fàbrica de fusta d'un poble proper a Mannheim, a la regió de Baden-Württemberg, un dels motors econòmics del país. Dos anys més tard, el 1963, va arribar la seva dona, Juana Padilla, amb qui s'havia casat a Barcelona. Poc temps després, instal·lats a la nova casa, naixeria el fill del matrimoni, Juan Carlos.

La generació d'Olivares va dibuixar itineraris laborals al continent. Perseguien un entorn més pròsper, una millor manera de guanyar-se la vida, ofuscats com estaven per l'escenari decadent del franquisme. Alemanya va acollir amb els braços oberts aquella mà d'obra espanyola. Mig segle després del flux d'obrers, els alemanys tornen a fer cants de sirena per convertir-se, altre cop, en el flotador del mercat de treball espanyol, que presenta un estat famèlic. El govern d'Angela Merkel ha de mitigar el dèficit de professionals que té el país ara que el motor ha tornat a arrencar. En l'últim any, l'economia alemanya ha tingut un creixement rècord (del 3,6%), el més important de les últimes dues dècades.

"Érem gent complidora"
L'oferta formalitzada per Alemanya és una bona opció per als joves universitaris que veuen difícil trobar aquí una ocupació que s'ajusti a les seves aptituds. Així ho entén Santiago Olivares, que recomana l'experiència: "No m'he queixat mai d'Alemanya. Ens van tractar molt bé". La família té bons records d'aquella etapa, malgrat la dificultat per aprendre la llengua. L'home, després d'obtenir el carnet de conduir alemany, va trobar feina de transportista a Mannheim. La seva dona havia treballat en una fàbrica de perruques fins que va tenir el fill. "L'oferta que ara fa Alemanya també s'explica pel comportament que va tenir la nostra generació", entén Olivares, que destaca la puntualitat i el respecte dels germànics quan se li demana que en citi les virtuts.

El matrimoni barceloní no es va fer milionari a Mannheim, però va prosperar. "Érem gent complidora i des del primer dia ens van assegurar a la feina", recorda Padilla. La colònia que venia de l'Estat, molt nombrosa, es va fer companyia, a la feina i fora de la fàbrica.

Retorn amb llàgrimes
Olivares i la seva dona -tots dos tenen 79 anys- encara recorden el dia que van tornar a Barcelona. Van fer el recorregut amb cotxe i el petit Juan Carlos, que tenia 11 anys, estava moix. "Vam plorar tots, perquè ens vam amarar de la tristesa i ens sabia greu deixar enrere les amistats", apunta la dona. L'aposta per recuperar la vida a Catalunya era decidida. La família va trepitjar el barri d'Horta la setmana després que morís el dictador Franco, al novembre del 1975. "Els amics ens deien si estàvem bojos per tornar en aquell moment, quan ningú sabia què podia passar", recorda Olivares, que estava decidit a fer el trajecte. El matrimoni tenia clar que no volia fer-se gran a l'estranger i tampoc desitjava que el fill perdés les arrels catalanes. Fa un parell d'anys, van fer un viatge a Alemanya per recórrer el país que va marcar la seva joventut. Els anys de feina no els havien permès conèixer tan bé com haurien volgut el territori d'acollida.

Ens descapitalitzem?

Santiago Olivares i Juana Padilla cedeixen el testimoni a les noves generacions. És el torn dels joves. Però la fuga d'aquests universitaris suposa una amenaça per a l'economia domèstica? Respon Pere Puig, professor del departament d'Economia d'Esade: "El perill seria que aquests joves que han obtingut una formació acadèmica no l'apliquessin a cap activitat productiva. Si queden aturats, el seu potencial de coneixement es deteriora. Per tant, la d'Alemanya és una bona oportunitat per desenvolupar les seves capacitats". Puig no creu que Catalunya i la resta de l'Estat es descapitalitzin. Al contrari, entén que l'experiència adquirida pels joves revertirà, a la llarga, en la nostra economia. "Aprendran coses i les aprendran molt bé. En faig una lectura positiva", detalla el professor. Alemanya prepara la benvinguda.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT