Publicitat
Publicitat

COMPARACIONS AMB ELS 'INDIGNATS'

La popularitat del president està sota mínims després de dos mesos de protestes

Xile esclata per exigir una reforma educativa

Cobertes amb una manta, la Johanna Choapa i la Maura Roque, dues adolescents de 17 anys, seien la setmana passada davant de l'escenari del fred auditori de la seva escola. A prop seu, més de 300 pares i professors debatien si podien continuar donant suport a la vaga de fam per aconseguir que l'Estat faci una reforma educativa. "Volem que el govern senti la pressió vostra i nostra, per tant, necessitem molt de suport", deia la Maura, que llavors ja feia 11 dies que només ingeria líquids.

Unes tres desenes d'estudiants d'institut i universitaris han començat una vaga de fam per posar entre l'espasa i la paret el gabinet del president xilè, Sebastián Piñera. Des de fa més de dos mesos, quan van començar les protestes, els estudiants han organitzat manifestacions en què s'han concentrat més de 100.000 persones, s'ha pres el control de dotzenes d'escoles a tot el país, i s'ha forçat centenars de companys a parar les classes. Les seves reivindicacions, i els temes que han posat sobre la taula, han enfonsat la popularitat de Piñera fins al nivell més baix des que va prendre possessió el 2010.

De Primavera Àrab a Hivern Xilè

Si la Primavera Àrab ha perdut la seva foscor a l'altre costat del món, la gent aquí està vivint el que comencen a anomenar l'Hivern Xilè. Alguns segments de la societat que tradicionalment no havien tingut cap interès per la política, com els joves, han engegat una confrontació inusual contra un govern i empresaris d'elit. Demanen -de vegades amb violència- un gran canvi qualitatiu en l'educació pública, el transport i les polítiques energètiques.

Dijous, en una de les protestes més violentes i llargues que s'han registrat fins ara, els estudiants d'institut i universitaris es van enfrontar a la policia, acostumada a utilitzar canons d'aigua i gasos lacrimògens per dispersar els centenars de manifestants. A la mitjanit, l'aire era irrespirable a Santiago i la policia va detenir a més de 800 persones durant la protesta, que el govern havia il·legalitzat. Els manifestants van aixecar desenes de barricades incendiàries a la ciutat, mentre la gent feia ressonar les cassoles des dels balcons de casa seva, donant suport al moviment i rebutjant qualsevol repressió estatal.

Una nova generació

"Tot el país està pendent d'aquest moviment", deia Eudardo Beltran, un estudiant de 17 anys de l'Instituto Nacional, on els alumnes han pres el control. "La generació dels nostres pares -afegia- ens mira amb esperança, perquè creu que tenim la força per canviar aquest sistema educatiu i fer història".

Tot i que Xile és considerat internacionalment un model econòmic consistent, amb una administració fiscal prudent, el conjunt de població que no forma part de l'elit del país ha aglutinat un fort descontentament amb el model neoliberal i les seves conseqüències econòmiques.

Aquests sentiments tenen un pòsit d'anys, però han explotat tot just ara. El 2010, quan Piñera es va erigir en el primer president de dretes de la nació des de la dictadura del general Augusto Pinochet, els votants més joves se'n van mantenir al marge. Divendres passat Piñera es va treure la vena dels ulls i va posar de manifest que els xilens estaven sent testimonis d'una "nova societat" en què la gent "se sent més poderosa i vol sentir que se'ls escolta". Piñera va donar la raó als manifestants i va assegurar entendre que es rebel·lin contra una "excessiva desigualtat" en un país que té la major renda per càpita de tota l'Amèrica Llatina però també té una de les pitjors distribucions de la riquesa de la regió. Tot i això, també s'ha mostrat impacient i ha defensat que aquesta setmana "és el límit per a qualsevol cosa".

Les protestes educatives cada cop són més creatives. Des de no parar de donar voltes al voltant del palau presidencial de la Moneda amb l'objectiu de fer-ne 1.800 -per simbolitzar els milions de dòlars que demanen per al sistema públic d'educació-, fins a una trobada col·lectiva per fer-se petons, tot passant per manifestacions vestits de superherois, ballant com els zombis de Michael Jackson a Thriller, o bé simular un suïcidi col·lectiu.

Promeses de reformes

Piñera havia promès una reforma universitària, però a finals d'abril els líders estudiantils van perdre la paciència i van començar les protestes. Aviat els instituts s'hi van unir i el sindicat de professors, amb la demanda de més inversió en les escoles públiques. Volen una reforma constitucional que garanteixi la gratuïtat i igualtat en l'educació, des de preescolar fins a l'institut i un sistema públic universitari de qualitat.

"Durant molts anys la generació dels nostres pares tenia por de manifestar-se, de queixar-se, pensant que era millor conformar-se -deia Camila Vallejos, una líder del moviment-. Ara els estudiants estem posant les coses a lloc sense la por que tenien els nostres pares".

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT