Aquesta mitjanit els xinesos celebren el canvi d'any. Durant els pròxims dotze mesos el món serà testimoni d'esdeveniments com el relleu al capdavant del Prtit Comunista Xinès, la consolidació d'una potència científica, l'efervescència cultural xinesa i l'enorme potencial de l'emergent classe mitjana. La punta de la llança de la lenta però imparable obertura de la Xina al món és l'economia.
L'ingrés del país a l'Organització Mundial del Comerç (OMC), l'any 2001, va ser una fita clau. En una dècada, el gegant asiàtic ha passat de ser la fàbrica del món a colonitzar econòmicament Àsia, Àfrica, l'Amèrica Llatina i el Pròxim Orient. Només Europa i els Estats Units, paradigmes occidentals, es mantenien com a inexpugnables.
La crisi econòmica ha precipitat la caiguda dels recels europeus i ha posat a disposició de la segona economia mundial -després dels EUA-, que l'any passat va seguir amb el seu aterratge suau -tot i créixer un 9,2%-, un bon grapat d'oportunitats, moltes de les quals en sectors estratègics abans considerats intocables.
Si la inversió d'empreses xineses a companyies europees va ser de 853 milions de dòlars (662 milions d'euros) entre el 2003 i el 2005, aquesta xifra es va multiplicar per cinquanta entre el 2008 i el 2010, fins als 43.900 milions de dòlars (34.068 milions d'euros), segons la consultora Dealogic. Aquesta ofensiva empresarial va donar als grups xinesos el control de 118 firmes europees.
L'energia, prioritària
La compra de la portuguesa EDP marca un punt d'inflexió
El 22 de desembre el govern portuguès va anunciar la venda del 21,35% d'Energias de Portugal (EDP) al grup xinès Three Gorges per 2.693 milions. És la privatització estrella per donar resposta al rescat de la UE i l'FMI, i l'entrada del gegant asiàtic al regulat mercat elèctric europeu.
La compra d'EDP -que té una forta presència a Espanya a través de l'antiga Hidrocantábrico- pot no ser l'única en aquest sector a Europa. La Xina va adquirir participacions a una trentena d'empreses energètiques per valor de prop de 20.000 milions d'euros durant el 2011. PetroChina va comprar actius de refinament de cru a Escòcia i França per 784 milions i China Guangdong Nuclear Power va invertir 782 milions al Regne Unit. El principal fons sobirà xinès, China Investment Corporation (CIC), és un dels candidats a quedar-se amb el 5% de la petroliera espanyola Repsol. Itàlia també té a la venda les participacions estatals a l'elèctrica Enel (propietària del 92% d'Endesa) i a la petroliera Eni. En l'àmbit de les renovables, la Xina també mira a Europa.
Grècia parlarà xinès
Control del país per terra, mar i aire
Si algun país té pressa per desprendre's d'actius a Europa és Grècia. I la Xina ho sap. El grup xinès de transport de mercaderies Cosco, que ja explota dos molls del port del Pireu, vol agafar el control de la resta d'instal·lacions portuàries. La xinesa HNA (el mateix grup que va fer marxa enrere en la compra del 20% de NH Hoteles i que acaba de comprar l'aerolínia francesa Aigle Azur) negocia amb Hotchief la compra de la concessió de l'aeroport d'Atenes i també hi ha interès per la nova estació ferroviària de mercaderies del Trasi. El grup Huawei vol aconseguir l'operador de telecomunicacions OTE.
I a Espanya?
Inversió de 500 milions d'euros al port de Barcelona
El 2006 el grup xinès Hutchison va adjudicar-se la nova terminal de contenidors del port de Barcelona. Hutchison, líder mundial d'aquest negoci, va comprar el 100% de la catalana Tercat i destinarà 500 milions al moll Prat. És la principal inversió xinesa a Espanya. Cap grup xinès es va presentar a la privatització dels aeroports del Prat i Barajas.
Al volant de l'automoció
Amos de Volvo i darrere de Saab
La xinesa Geely ha comprat el fabricant d'automòbils suec Volvo per 1.400 milions d'euros i la compatriota Zhejiang Youngman Lotus Automobile estudia fer una nova oferta per Saab, després que la marca sueca (en suspensió de pagaments) es negués a vendre pel risc d'una transferència de tecnologia cap a la Xina. El fabricant xinès Chery ha suspès els seus plans -proclamats pel tripartit català- d'obrir una fàbrica a Catalunya. La Generalitat intenta ara atreure la xinesa Brilliance, sòcia de BMW a la Xina.
Nous vehicles d'inversió
Més liquiditat per invertir a Europa i als EUA
El banc central xinès planeja crear un vehicle financer per invertir fins a 300.000 milions de dòlars (233.000 milions d'euros) a Europa i als EUA.
