Publicitat
Publicitat

CRISI LES NOVES POTÈNCIES

Pedro Nueno "La Xina no vol liderar el món, vol fer negocis amb tothom"

Por "El món global canvia les pràctiques habituals dels empresaris. No tots estan disposats a lluitar a l'altra punta del món" Preu "Sortirem de la crisi amb menys xarxa de protecció social" Avantatge "Amb milions de persones que surten de la misèria tens un motor més potent"

Aquest professor de l'escola de negocis Iese fa de pont silenciós entre l'empresariat català i els grups xinesos que exploren el mercat europeu. "Des d'aquest despatx faig país", diu, rient, després de l'entrevista.

L'empresari català ha descobert els mercats dels països emergents?

L'empresari és conscient que hi ha països que creixen a molt bon ritme, però no ha sortit tant com hauria d'haver sortit. Si al món hi passa res important, hem de ser els primers a saber-ho i els primers a reaccionar.

No ho ha fet per falta de costum?

El món global i complex canvia les pràctiques habituals dels empresaris. No tots estan disposats a lluitar a l'altra punta del món. Cal reconèixer la nova realitat i tenir un equip directiu multicultural que es mogui. Pot costar contractar gent de diferents països en una empresa familiar. Per créixer també pot costar canviar aspectes com la relació amb els mercats de capitals. Es pot anar al capital risc, i després a la borsa...

Per a una empresa mitjaneta deu costar entrar a la Xina o al Brasil.

Per sortir hi ha moltes vies per actuar: invertir a fora, o fer una aliança amb un soci, o fer compres conjuntes amb algú altre. Hi ha moltes empreses que tenen productes i serveis que poden oferir a tot el món, i ho fan. Miri Mango, o Tous. Si el Brasil o la Xina o algun dels BRIC fan respecte, pot pensar en els CIVETS, l'acrònim que es refereix a Colòmbia, Indonèsia, el Vietnam, Egipte, Turquia i Sud-àfrica. Són països més petits, menys complicats, amb economies que van molt bé i on les empreses difícilment toparan amb grans competidors. Poden començar per aquí i des d'allà fer el salt.

Quin avantatge tenen els BRIC?

La Xina, el Brasil, Rússia i l'Índia destaquen, sobretot, en creixement. I tenen el motor de creixement a dins. Disposen de mercats grans que consumeixen, una mà d'obra ingent, gent compromesa i inversors disposats a buscar-hi oportunitats. Amb un motor de creixement intern, la base és sòlida. Rússia, el cas que creix més per raó dels recursos naturals i que té menys població, pot ser més complicat. Però el petroli té vida al davant.

Però per què no s'han enfangat en la crisi i Occident sí?

Amb milions de persones que surten de la misèria tens un motor més potent que quan en tens milions que ja han arribat a un nivell de benestar. Aquí la gent de la construcció que s'ha quedat a l'atur no ha marxat a Polònia, on la construcció funciona. Pensen a cobrar l'atur. Però a la Xina hi ha gent que canvia d'una ciutat a una altra que està a una distància superior que la que hi ha entre Espanya i Polònia. Amèrica també surt més ràpid de la crisi perquè és més dura. Perds la feina i no tens res. Potser ni cobertura sanitària.

Està dient que anem cap aquí, que el preu de sortir de la crisi és perdre xarxes de protecció social?

En sortirem amb menys xarxa. Però tenim una xarxa de cinc fils en llocs on potser en caldria un. La xarxa està bé, però si es cau en excessos es lògic que es revisin. Ara passa que pots acordar uns diners en un acomiadament, després cobrar l'atur i l'endemà fer feines en negre. No hi ha el mateix incentiu per treballar.

Els països emergents pateixen desigualtats internes extremes.

Desigualtats? Sí. Però això també passa als Estats Units i a tot arreu. Hi ha alguna cosa de mentalitat diferent. Entre els xinesos que viuen aquí, també. Un xinès perd la feina i abans de pensar a cobrar l'atur es busca una altra feina, encara que sigui de nit. Diria que pel seu compromís amb el treball. Les prioritats del xinès són una bona feina, un habitatge raonable, sanitat i bona educació per als fills. I potser una pensió.

I ho té, tot això, a la Xina?

Tot això existeix en certa mesura, però són les àrees en què l'estat sap que ha de millorar clarament. Però ho fa! La tradició diu que la família cuida els pares grans, abans no hi havia pensions. La gent pagarà impostos per tenir una pensió. Si hi ha una planta per construir, ho fan en una zona rural perquè hi arribin feina, habitatges, hospitals i escoles. I el model de creixement es retroalimenta. Calen infraestructures, construir habitatges...

L'emergència econòmica dels BRIC no es tradueix en pes polític a les grans institucions. Trigarà?

La Xina no té interès a liderar les institucions internacionals. No vol liderar el món, el que vol és fer negocis amb tothom. És igual si és l'Iraq, l'Iran, Amèrica, Israel o Palestina. I després ja serà a l'ONU i on calgui. Però per a ella els països són mercats on fer negocis. Que no li diguin de qui ha de ser amic.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT