Publicitat
Publicitat

El desplegament preventiu redueix l'oposició a zero

La Xina ofega les demandes de canvi

La crida a manifestar-se s'ha estès a través de mòbils i xats, que convoquen la gent d'urgència a reunir-se en 13 ciutats xineses per demanar la fi de la corrupció, la inflació i les estructures d'un règim autoritari. "El poble xinès no té paciència per esperar més", deia un missatge. Els organitzadors anònims han aconseguit una participació important, però a la pràctica, la majoria de xinesos que han inundat les places i els centres comercials eren, fins ara, policies i agents vestits de paisà.

L'agitació al món àrab des de fa dos mesos ha posat en dubte la capacitat de resistència de gairebé tots els governs autoritaris. Però totes les crides pel canvi convocades a la Xina han topat amb amplis controls exhaustius de les autoritats. Tot i viure un moment de prosperitat i orgull nacional, el govern xinès no veu garantit el seu poder.

El desplegament gairebé instantani de la policia per prevenir fins i tot les reunions merament teòriques a les grans ciutats durant les dues últimes setmanes són un exemple del que els funcionaris xinesos anomenen "manteniment de l'estabilitat". Es tracta d'una sèrie de polítiques i pràctiques escrupoloses que s'han tirat endavant arran de les revolucions de tots colors a l'estranger i les protestes de centenars de milers de treballadors i camperols al país, els disturbis ètnics a les regions del Tibet i uigurs, i la propagació de missatges contestataris a través del mòbil i la banda ampla.

La policia: a totes
Els agents encarregats de vetllar per la seguretat -untats amb unes bones nòmines i autoritzats per operar per sobre de la llei-, s'han mantingut permanentment alerta en contra de tot tipus de moviment, i han convertit la vigilància en art fent servir tota mena d'aparells sofisticats de censura tecnològica, eines noves de lluita contra el crim i esforços proactius per resoldre conflictes laborals i rurals. L'objectiu: evitar qualsevol resistència organitzada i sostinguda contra el règim de partit únic que hi ha a la Xina.

"És una crida comprensible per part de la burocràcia per garantir i promoure l'estabilitat social", diu Murray Scot Tanner, un analista de seguretat xinès al CNA, un grup de recerca privat a Alexandria (Virgínia). La policia ha reaccionat amb una eficiència extraordinària d'ençà de la publicació, ara fa dues setmanes, d'una notícia de les revoltes àrabs en una web nord-americana a la Xina que ja ha estat censurada. Han posat sota arrest domiciliari més de 100 dissidents i militants a favor dels drets humans i han amenaçat tots aquells que van enviar missatges per convocar protestes. A més, han detingut sis advocats importants i activistes sospitosos d'incitar a la subversió. Els censors també han intensificat els filtres de microblocs, ja de per si dels més estrictes del món.

La repressió preventiva
Durant una reunió a porta tancada al febrer, el politburó va ordenar controls estrictes per prevenir el tipus de revoltes que han fet caure els governs d'Egipte i Tunísia, va dir un periodista important a la Xina que ha preferit no revelar el seu nom. "La repressió ha estat de les més fortes que hem vist en els últims anys", diu Wang Songlian, un investigador al Chinese Human Rights Defenders.

Tot i les crides persistents de reforma política al país, la majoria d'analistes consideren que a la Xina hi ha poc risc d'haver-se d'enfrontar a una explosió al carrer similar a la d'Egipte, Líbia o Bahrain. A diferència d'aquests països, en què l'oligarquia imperant i l'alt índex d'atur han alimentat el descontentament, a la Xina els seus líders han sabut domesticar l'antipatia generalitzada a través d'unes polítiques econòmiques que han generat un creixement increïble i a través d'una repressió selectiva que la majoria de xinesos s'han acostumat a tolerar.

Durant els últims cinc anys, la fórmula de l'estabilitat -anomenada weiwen en xinès- s'ha convertit en un monstre de múltiples agents que utilitza un sofisticat menú on es combina la censura d'internet amb l'assetjament continu de tots els esvalotadors fitxats en una llista negra i un complex sistema d'informadors contractats. Aquesta burocràcia enorme s'estén des del cap de justícia del comitè permanent del politburó, Zhou Yongkang, fins a una "patrulla de seguretat" de barri formada per voluntaris a la recerca del germen de possibles disturbis a gran escala.

El partit ha aconseguit aquest control gràcies a una acumulació de tècniques de mediació i mà d'obra dins de les organitzacions del mateix partit i un sistema de compensacions i sancions per a tots els buròcrates que aconsegueixin -o defalleixin en l'intent- més harmonia social.

Una espiral infinita de controls
El problema, segons els crítics, és que les fortes pressions per aconseguir l'estabilitat solen provocar que els funcionaris locals acabin reprimint tot símptoma de descontentament social en lloc d'abordar les desigualtats existents. I això alimenta un nova espiral d'abús i control. Però la lluita contra la inestabilitat és cada vegada més cara. El pressupost per a l'estabilitat pública va costar l'any passat 77.000 milions de dòlars.

Les noves eines tecnològiques del segle XXI obren més fronts per a l'oposició a la Xina, i el govern veu com cada vegada és més complicat aturar-los. De moment, però, l'espiral de repressió és encara la defensa més estesa del règim.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT