Crònica 11/12/2011

La Xina es prepara Per ajudar Europa

La Xina vol formar part de la recuperació europea. El gegant asiàtic vol crear dos fons per invertir a la UE i als EUA. Pequín sap que, en gran mesura, la seva prosperitat depèn de la demanda externa.

Iris Mir
3 min

PEQUÍN"La Xina formarà part de l'esforç internacional per ajudar Europa. Hem fet molt, ens hem involucrat molt, i els europeus ho saben". Amb aquestes paraules va definir ahir el viceministre d'Exteriors xinès, Fu Ying, l'actitud del seu país respecte a Europa. "Volem invertir", va continuar. Una convicció que ja s'ha traduït en fets. Divendres es va saber que el Banc Popular de la Xina es planteja crear dos fons per invertir 225.000 milions d'euros a la UE i als Estats Units. L'objectiu, més enllà de la filantropia, seria millorar la rendibilitat de les reserves xineses de divises estrangeres. La notícia va estimular els índex borsaris del món, va aportar confiança als temuts mercats i va alleujar la pressió sobre el deute.

Les ajudes promeses demostren que a la Xina li interessa mantenir Europa amb vida. La prioritat del partit comunista és assegurar-se que accions com la creació de fons d'inversió o la compra de deute estranger tinguin beneficis positius per a la seva pròpia economia. Perquè sense una Europa que consumeixi i amb el risc d'una acusada depreciació de l'euro l'economia xinesa es desaccelera. Són significatives les dades del Banc Mundial publicades el mes passat, que rebaixen el creixement de la Xina per al 2012 en una dècima fins al 8,4%, i a un 9,1% per a aquest any. Per això, l'acord segellat per la majoria de socis europeus aquest divendres, amb l'objectiu de sortir de la crisi del deute, va ser ben rebut a la Xina. En moments de prosperitat econòmica, el model del gegant asiàtic basat en l'exportació i la inversió estava donant fruits miraculosos. Un creixement galopant que li ha permès erigir-se com la segona economia mundial n'és el principal reflex. Malauradament, el model escollit per la Xina, com moltes altres economies asiàtiques, és massa dependent de com li van les coses als altres socis comercials.

La segona economia mundial està en una fase de transició i per poder portar-la a terme necessita estabilitat dins i fora de les seves fronteres. Pequín no pot permetre's que la caiguda de les exportacions provoqui protestes motivades, per exemple, pel tancament inesperat de fàbriques que han vist reduït el seu nivell de producció per una baixada de la demanda. La Xina vol treure partit dels avantatges d'erigir-se com el salvador de les economies occidentals, però vol evitar veure's arrossegada per un descens de les importacions.

Ajuda temporal i amb condicions

El gegant asiàtic té la paella pel mànec i juga amb els calendaris de formalització de les ajudes promeses com a moneda de canvi per obtenir concessions. L'espera pot ser tan eterna com Pequín vulgui.

Segons la premsa oficial xinesa, malgrat que el país s'ha mostrat obert a cooperar amb Europa, alguns sectors empresarials alerten que aquesta ajuda no serà eterna i que la UE ha de treballar per salvar-se a ella mateixa i posar en marxa mesures que comportin resultats a curt i a llarg termini.

El vicepresident de China Investment Corporation -el fons sobirà més gran del país- va deixar-ho ben clar fa uns mesos, quan va assegurar que el país asiàtic no "pot salvar ningú" ni és un "rescatador". "Hem de salvar-nos nosaltres mateixos", va dir el directiu.

Conscient de les mancances del seu model, el partit comunista vol aconseguir i fomentar un creixement econòmic sostenible que sigui independent de factors externs i que no trontolli fàcilment si l'economia s'alenteix. De moment, una Europa estable és el pilar que necessita per anar redefinint el recorregut a seguir per arribar a construir una Xina que consumeixi.

Pequín no vol deixar-se arrossegar per la crisi del deute i posarà fi a les ajudes quan la supervivència de la seva economia deixi de dependre de la demanada dels Estats Units i d'Europa. És a dir, quan el consum interior sigui prou potent.

stats