La gran aposta de la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, per aprofundir el procés de digitalització de l'escola pública són les pissarres digitals interactives o PDI. El curs que ve, el Govern dotarà les aules catalanes de 2.660 noves PDI, tant a primària com a secundària. El grup de didàctica i multimèdia (DIM) del departament de pedagogia aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) fa vuit anys que estudia les aplicacions d'aquesta eina i ha fet diversos cursos a mestres sobre el seu ús. El director del DIM, Pere Marquès, ens n'aclareix alguns dubtes.
Què és una pissarra digital interactiva?
Una PDI és un sistema format per tres peces: un ordinador connectat a internet, un videoprojector i un tauler interactiu, que és com una pissarra blanca sobre la qual es projecta el que hi ha a la pantalla de l'ordinador. El tauler va acompanyat d'un punter que permet controlar el propi ordinador, com si fos el ratolí, i fer anotacions a sobre del que s'està projectant, com si fos una enorme pantalla tàctil.
Quines aplicacions té a l'hora de donar classe?
La PDI permet fer moltes coses noves. Utilitzant el símil de Marquès, "és com un mirallet màgic que té a dins un geni de la làmpara que es diu Google, al qual puc demanar qualsevol cosa, com que m'ensenyi ara mateix la Mona Lisa". Així, la primera aplicació és que permet compartir amb tota la classe qualsevol informació, pròpia o extreta del pou infinit que és internet. Però, a més, els alumnes hi poden projectar els seus treballs per corregir-los conjuntament amb tota la classe.
Quines millores suposa en l'aprenentatge?
Marquès destaca que les PDI s'utilitzen des de fa temps a tot el món desenvolupat, sobretot al Regne Unit, Estats Units, Austràlia i els països nòrdics. "Des del principi es va veure que es guanyava en motivació per part de l'alumnat i també que adquireixen més competències bàsiques, com les de comunicació lingüística, el treball en equip o l'autonomia en el treball", assenyala.
Fa pujar les notes?
L'equip DIM de la UAB es va trobar amb la "paradoxa" que "tot i que els nens aprenen molt més, les notes es mantenen igual", diu Marquès. El problema, segons l'expert, és que la PDI genera millores competencials, però els exàmens encara són eminentment memorístics. "La pissarra no millora la memòria dels alumnes, si no és que s'utilitza de manera sistemàtica per això", explica.
Els mestres estan prou preparats per usar-les?
No s'ha de saber pràcticament res d'informàtica i tecnologia per fer servir una PDI. Tot i així, l'experiència del grup de la UAB demostra que és contraproduent voler ensenyar als professors totes les possibilitats que té en un sol curs intensiu. Marquès recomana utilitzar-lo esglaonadament. Primer, es dotaria els docents amb una dotzena de models didàctics i més tard elaborarien el seu propi material didàctic. Les PDI tenen un software més potent que el PowerPoint per fer presentacions i després d'un any d'ús, els mestres podrien fer un curs per aprendre'l.
Aquestes pantalles poden afectar la visió dels nens?
Marquès assegura que no hi ha cap dada que indiqui que les pissarres digitals puguin generar cap afectació a la vista. A més, les projeccions no requereixen unes condicions d'enfosquiment especials a l'aula -més enllà de procurar que no estigui sobreil·luminada-, perquè actualment ja tenen canons de llum prou potents.
Són més útils per a algunes assignatures que d'altres?
La PDI és útil per a totes les assignatures que són susceptibles de ser treballades amb una pissara de guix. Potser les que menys se'n beneficiaran, per raons obvies, són educació física i les assignatures plàstiques, però tot i així Marquès proposa projectar vídeos de les gravacions dels nens perquè es vegin saltar o fer exercicis i així puguin fer correccions.
Es pot fer servir també com una pissarra normal?
Sí. Es pot posar el fons color pissarra i escriure-hi a sobre en blanc. Però a més, el software permet donar moviment a les figures dibuixades. També es poden projectar vídeos, imatges i textos per fer-hi anotacions o encerclar-ne el més important.Es pot fer una videoconferència amb algun escriptor conegut perquè els nens li facin preguntes. Les possibilitats són infinites.
