Publicitat
Publicitat

ELECCIONS ESPANYOLES

El president espanyol incompleix, per pressions internes, la seva paraula d'esgotar el mandat

ZP cedeix i tria el 20-N

El 20 de novembre, 36 anys després de la mort del dictador Franco, les urnes decidiran el nou govern d'Espanya. El presidirà un polític veterà: o Mariano Rajoy o Alfredo Pérez Rubalcaba.

En política, a vegades un mateix argument pot servir per defensar una cosa i la contrària. L'encara president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, va anunciar ahir que ha decidit avançar les eleccions estatals al mes de novembre per "projectar certesa econòmica i política". Són les mateixes paraules que ha repetit de manera insistent durant mesos per justificar que la legislatura havia d'acabar quan tocava, és a dir, el març del 2012. Tant ell com el candidat del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, van fer mans i mànigues per explicar que la decisió l'havien pres plegats i sense cap discrepància. Però les paraules són tossudes i les hemeroteques demostren que el cap de l'executiu espanyol no tenia cap ganes de marxar abans d'hora. Les pressions, cada cop més pròximes i més asfixiants, l'han obligat a rendir-se. El dia 26 de setembre convocarà, formalment, els comicis. La campanya començarà a les dotze de la nit del divendres 4 de novembre, després del llarg pont de Tots Sants.

L'anunci el va fer ahir al migdia a la sala de premsa de la Moncloa, on compareix cada juliol per fer balanç del curs que s'acaba. El d'ahir va ser l'últim, però el president espanyol no hi va afegir ni un toc d'afectació escènica. Se'l veia tranquil, relaxat. Amb només 51 anys, el 20-N posarà punt i final a la seva carrera política perquè no seguirà ni com a diputat al Congrés, on va entrar-hi l'any 1986. Curiosament, la nova etapa que ara s'enceta la protagonitzaran dos polítics més grans que ell: Mariano Rajoy, del PP, a qui totes les enquestes assenyalen com a vencedor, i Pérez Rubalcaba, del PSOE.

Fent de la necessitat virtut, Zapatero va explicar que si avança les eleccions és perquè s'han complert els objectius que s'havia marcat per al segon tram de la legislatura i perquè les bases de les reformes que ha posat en marxa estan ben consoli- dades. A més, valora que la data dels comicis permet que el nou executiu sortit de les urnes pugui anar a tota marxa l'1 de gener per prendre les decisions econòmiques que facin falta. Per això, no presentarà al Congrés uns pressupostos per al 2012 i es limitarà a prorrogar els vigents, precisament l'any que tenia una estabilitat parlamentària més sòlida amb el PNB i Coalició Canària.

Ara bé, els mesos que li queden -i deslliurat de la pressió electoral- els dedicarà a acabar les reformes econòmiques pendents i, sobretot, a collar encara més el dèficit seguint l'ortodòxia de la Unió Europea i dels mercats financers. Potser per frenar hipotètics nous atacs financers -ahir l'agència de qualificació Moody's va afegir més pressió al deute espanyol- va anunciar que el consell de ministres del 19 d'agost aprovarà un nou paquet amb mesures de consolidació fiscal, entre les quals una modificació de l'impost de societats. El mes de setembre ha de servir per tramitar aquest decret llei i acabar de tancar els últims serrells de les iniciatives econòmiques pendents, com la negociació col·lectiva.

Si ho aconsegueix, el govern espanyol es donarà per ben pagat. En canvi, les grans reformes socials promeses quedaran perdudes en un calaix, com la llei d'igualtat de tracte, la llei de llibertat religiosa o la que hauria de garantir que tots els ciutadans espanyols es poguessin dirigir en qualsevol de les llengües oficials a l'administració estatal. La feina legislativa pendent quedarà en un discretíssim segon pla, amagada per la precampanya electoral que ja no s'atura. Rubalcaba i Rajoy es delien per començar a córrer cap a la Moncloa.

El líder del PP sabia la data dels comicis des de dijous al vespre, quan li va trucar Zapatero per comunicar-li. Ahir, després de reunir-se amb el comitè de direcció del partit, va comparèixer davant l'opinió pública amb el vestit de candidat guanyador, el que sap que té la militància mobilitzada i es permet el luxe de dirigir-se als que no acostumen a votar-lo. Rajoy va oferir un govern del PP "creïble, previsible i solvent", instal·lat en el centre reformista. "La virtut sol estar en el terme mitjà", va sentenciar. El candidat de la dreta espanyola aspira a obtenir la majoria absoluta, i el discurs que va fer, lluny dels triomfalismes, volia eliminar els anticossos que pot crear l'excés de confiança. Per això, sense gaire concrecions, va assegurar que no té "cap intenció de fer retallades socials".

Ara bé, va ser inflexible amb la necessitat de no gastar més del que s'ingressa. Va prometre tornar al "dèficit zero" per llei i es va comprometre a allargar el pagament del deute autonòmic amb l'Estat i a abonar el fons de competitivitat.

Pel candidat socialista, la prioritat és reanimar un electorat desencantat i sap que les previsibles bones dades de l'atur a la tardor poden injectar moral a la tropa. Ahir va assegurar que està "preparat", amb un programa "ambiciós i realista per guanyar i governar". Rubalcaba està convençut que enquestes recents com la del CIS demostren que "el vent ha girat". Ara PP i PSOE preparen contra rellotge les convencions que faran, amb un cap de setmana de diferència, a la tardor. Serà el tret de sortida electoral.

A Rubalcaba li queda molta feina per fer si vol guanyar. L'avançament al 20-N és el primer triomf d'ell i del seu entorn mediàtic.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT