Publicitat
Publicitat

DEBAT POLÍTICA GENERAL

Zapatero rebutja l'embat de PP i CiU perquè acabi la legislatura abans d'hora i reclama temps mentre pica l'ullet a l'esquerra

ZP evita les urnes i noves retallades

"Que s'obrin les urnes!" El líder del PP, Mariano Rajoy, que cada cop se sent més còmode en el vestit de candidat preferit de la majoria d'espanyols, proclama que l'única manera de sortir del pou és convocar eleccions ja i acabar amb "aquesta calamitat". Però a la primera sessió del debat de política general, l'últim del president espanyol José Luis Rodríguez Zapatero, es va confirmar que ell no en té gens de ganes. Vol arribar fins al final per acabar les reformes i convèncer els votants -o exvotants- d'esquerres que ha fet tot el que ha pogut per esmorteir les patacades de la crisi. Per això, va quedar clar que no hi haurà més cops de tisora, va picar l'ullet al moviment 15-M i va assegurar que preservarà les polítiques socials en els comptes del 2012. És l'últim servei al candidat Rubalcaba i a un socialisme en hores baixes. Tot això, però, combinat amb el respecte escrupolós a la disciplina que marca Europa: "La impaciència no m'ha portat mai a dubtar del rumb elegit".

Una frase que entronca amb el que va dir l'any passat quan va defensar les retallades: "Costi el que costi i costi el que em costi". El preu que n'ha pagat és alt però segueix convençut que no podia fer-hi altra cosa.

El debat d'ahir no va tenir grans propostes. Zapatero es va limitar a anunciar, recollint el guant dels indignats , que en les pròximes setmanes aprovarà un paquet de mesures per ajudar els que no poden pagar les hipoteques perquè s'han quedat a l'atur, per vetllar per la "seguretat jurídica i la solvència de les entitats" que deixen els diners. L'altre anunci del matí va ser, de fet, una confirmació: al Consell de Política Fiscal i Financera del juliol demanarà a les comunitats autònomes, ara gairebé totes en mans del PP, que fixin un sostre de despesa perquè hi ha "incerteses" amb el dèficit territorial. Ell endurirà la llei per a l'Estat i per als ajuntaments.

Rajoy, sense propostes

L'entorn del president espanyol i el PSOE van acabar més que satisfets del resultat del debat de comiat, un dels més difícils de la seva trajectòria, després de la derrota històrica del 22-M i amb gairebé cinc milions d'aturats al carrer. L'estratègia retòrica de Zapatero va ser primer admetre errors i insuficiències i després treure pit per les polítiques socials que ha mantingut malgrat la crisi. Sap que, amb la caixa buida, aquesta és l'única àncora per retenir el seu electorat desencantat.

Va reconèixer que les reformes eren imprescindibles però que encara no han rebaixat una xifra d'atur "inassumible". L'autocrítica, però, era un dard enverinat a l'oposició, perquè segons ell la causa de la situació actual és, en bona mesura, el model de creixement de l'època Aznar, "amb poca productivitat i molt de totxo". "Em penedeixo de no haver fet esclatar la bombolla immobiliària", va dir per criticar el receptari del PP.

Ahir tenia poc marge per animar la tropa, però els va fer alguna concessió. Per exemple, reiterant que la no revalorització de les pensions és només per aquest any. Les files socialistes l'hi van agrair amb una forta ovació, fins i tot drets al final. Rubalcaba se'n va oblidar i, quan se'n va adonar, també es va aixecar de pressa. Zapatero encara és el líder, com a mínim formalment, i cal respectar-lo fins que se'n vagi. Ell, si els mercats i els acords polítics al Congrés l'hi permeten, arribarà fins al final i, segons fonts parlamentàries, ja ha reclamat un informe a la Moncloa per saber fins quan pot convocar els comicis. De moment, les converses amb el PNB fan preveure que no hi haurà problemes per aprovar els pressupostos.

Per Rajoy, envalentit per les urnes i animat des de la tribuna de convidats per alguns dels nous presidents autonòmics, el temps s'ha acabat perquè el president espanyol "ja no té la confiança ni dels mercats ni dels espanyols i no la pot recuperar en quatre mesos". L'esmena a la totalitat a la gestió socialista va ser duríssima i aspra, i va repetir de mil maneres diferents que ha de donar la veu al poble: "No tinc pressa per a les eleccions, els que tenen pressa són els espanyols". Zapatero li va retreure que aquest mantra no deixés espai ni a una sola proposta concreta: "Vostè és com el gos de l'hortolà, ni proposa ni dóna suport a les reformes". Rajoy s'ho havia reservat per a la rèplica però li va sortir el tret per la culata. Es va vestir per uns minuts de presidenciable i va posar sobre la taula tres dossiers amb propostes per activar la recuperació. Hàbil, el cap del govern espanyol va aprofitar-ho per dir al PP que, per debatre-ho, és lògic que allargui el partit fins a l'últim minut.

Generar confiança, vital

Zapatero, ja amb un peu mig a fora del govern, va demanar un "esforç col·lectiu" per reforçar fora les "fortaleses" de l'economia espanyola. Per això va advertir a Rajoy que no infli més el globus de la desconfiança (ahir va parlar d'una Espanya en decadència) perquè és fals i li pot acabar petant a la cara si arriba a la Moncloa. Els mercats no fan diferències amb colors polítics i el fantasma de Grècia genera pànic a Madrid. Conscient que Europa mira sobretot la butxaca de les comunitats autònomes, va reclamar al PP exigència però moderació perquè no hi ha "dèficit ocult". En tot cas, dubtes sobre si es complirà aquest any.

D'ahir, Zapatero en guardarà, com a mínim, les paraules de comiat que li van dedicar els grups i els desitjos perquè ara es pugui dedicar més a la família. L'adéu, però, encara s'allargassarà un temps.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT