ZP passa de negar la crisi al risc de rescat
El president del govern espanyol ha fet una travessia progressiva o regressiva, segons el punt de vista. Zapatero ha passat de proclamar els brots verds de l'economia l'any 2009 a contenir el dèficit com fos.
Madrid.Poques setmanes després de guanyar les eleccions del març del 2008, José Luis Rodríguez Zapatero va anunciar un pla anticrisi que seguia apostant per deduccions i eliminacions d'impostos, com havia fet durant la primera legislatura. Un mes abans de la caiguda de Lehman Brothers va augurar dos anys de reformes per sortir de la crisi. Cedint a la pressió dels mercats i de les institucions europees, el contingut d'aquestes mesures ha acabat tenint ben poc a veure amb el que en aquell moment apuntava.
Injecció als consistoris. Els 55.000 milions del Pla E va ser l'última mesura keynesiana
Espanya va entrar en recessió el 28 de gener del 2009. Per fer-hi front, Zapatero va seguir utilitzant recursos públics per impulsar l'activitat privada injectant a partir del gener 50.000 milions d'euros als ajuntaments, en una primera fase, i 5.000 més a partir del 2010. Es van crear llocs de treball sense continuïtat.
Reforma financera.De criticar els bancs, a ajudar-los i bancaritzar les caixes
La crisi financera va ser la primera que Europa va decidir atacar de manera comuna, dotant els bancs de crèdits estatals perquè no els faltés capital per injectar a les empreses. El FROB es va aprovar el juny del 2009. El juliol del 2010 es donaria llum verda a la llei de caixes per bancaritzar-les o nacionalitzar-les.
Economia sostenible. La descafeïnada llei que havia de canviar el model econòmic
Havia de ser una llei per canviar el model econòmic espanyol, però el més conegut de la norma passaria a ser la llei Sinde. Incorporava ajudes per a la rehabilitació i l'obligatorietat de les administracions de pagar les factures en 30 dies.
Xec nadó. L'abandó d'una de les mesures més controvertides del 2007
El maig del 2010, mentre les borses perdien el que havien recuperat en un any, Zapatero va fer el pas de no retorn. Entre les tres mesures preses hi havia la controvertida supressió de l'ajuda de 2.500 euros per fill que s'havia aprovat al juliol del 2007, una mesura que seria criticada des de la dreta i des de l'esquerra.
Funcionaris i pensions. Van constatar l'acabament d'un cicle del zapaterisme
Seguint les ordres d'Europa per reduir el dèficit es va aprovar una de les mesures que més van evidenciar el canvi de tarannà del president espanyol: la reducció del sou dels funcionaris en un 5% de mitjana dos mesos després que la vicepresidenta econòmica, Elena Salgado, assegurés que no es tocarien i un any després que el mateix Zapatero defensés la necessitat de millorar-los. També va anunciar la congelació de les pensions després d'haver dit que s'havien d'augmentar en diverses ocasions. A partir d'aquest moment, Zapatero ha actuat més pendent dels mercats que no pas del seu ideari. Dos mesos després es va mostrar disposat a prendre "les decisions que Espanya necessiti tot i que siguin difícils, emprendré aquest camí costi el que costi", va dir.
Reformes laborals. Acomiadaments més barats i reforma dels convenis per decret
Abaratir l'acomiadament era una altra de les línies vermelles que Zapatero no volia creuar, però també ho va fer. La reforma que va provocar la vaga general del setembre del 2010 permet acomiadar pagant 25 dies per any treballat, en front dels 33 d'abans. La reforma també retarda la jubilació als 67 anys i retalla les pensions. Fa una setmana l'executiu va aprovar que els empresaris no tinguin l'obligació de fer indefinits els contractes temporals durant aquest any. La reforma dels convenis es va acabar aprovant sense acord amb els agents socials. Les pròrrogues als aturats sense prestació sí que s'han allargat.
Patrimoni i habitatges. D'abaixar impostos a recuperar-ne de suprimits
El 2007, abans de la crisi, el govern espanyol havia impulsat rebaixar els impostos, retornar 400 euros als contribuents i eliminar l'impost de patrimoni, que divendres es podria recuperar. Malgrat haver promès mantenir-los o reduir-los, el 2010 l'executiu va anunciar un increment de l'IVA molt criticat. Les deduccions per comprar habitatges que el 2009 Zapatero va suprimir es van recuperar parcialment fa dues setmanes al Con grés, amb l'únic suport del PSOE. La pressió l'ha portat fins i tot a reformar la Constitució, però fins ara les amenaces es mantenen.
