Zapatero accepta lligar el salari a la productivitat
El president del govern espanyol va apostar ahir per "alinear salaris i productivitat", tal com reclama des de fa temps Alemanya. És un dels punts del Pacte per l'Euro, que impulsa la cancellera Merkel.
Brussel·les.Zapatero va anar ahir a la capital comunitària amb una part dels deures fets sota el braç, però conscient que encara li tocarà fer més reformes per sortir del grup de països que estan al vagó de cua europeu. El president espanyol va cedir a les pressions de Berlín, la locomotora europea, i va acceptar que per tenir "més competitivitat" i eliminar "rigideses" és positiu "alinear salaris i productivitat". Aquest és un dels punts essencials que recull el Pacte de l'Euro, el full de ruta que ahir van acordar els països que comparteixen moneda per garantir un futur econòmic comú sòlid, que està promogut per la cancellera, Angela Merkel. L'acord aposta per un control dels costos salarials i de la disciplina en els comptes públics.
Alemanya exigia aquest pacte com a contrapartida per reformar el fons de rescat europeu. Merkel té la paella pel mànec com a principal contribuent i els socis han acabat cedint a les seves consignes. El president espanyol ho va deixar clar en una carta al president del Consell Europeu, Herman van Rompuy, en què admetia que els estats han d'assumir compromisos concrets en "l'evolució de costos i productivitat, condicions d'ocupació, sostenibilitat fiscal i estabilitat financera". És a dir, les parets mestres que aguanten l'acord que es va firmar ahir a Brussel·les i que s'haurà d'omplir de contingut a la cimera que es farà el 24 i 25 de març. Serà aleshores quan s'hauran de concretar les qüestions més espinoses sobre la unió monetària, com per exemple la possibilitat d'augmentar i flexibilitzar el fons de rescat europeu. La idea d'alguns països és que els 750.000 milions d'euros actuals puguin créixer i serveixin també per comprar deute sobirà o per donar crèdits als que ho necessitin.
Requisits aigualits
La proposta alemanya inicial ha acabat suavitzant-se perquè tothom pugui assumir-ne els postulats més bàsics, però manté l'esperit i els objectius inicials: més control per evitar noves crisis de deute.
El text és un menú de propostes del qual cada Estat n'haurà de triar algunes en funció de les seves necessitats i que haurà d'explicar a la cimera de finals de mes. Després, tindrà un any per aplicar-les. La caixa d'eines ofereix mesures en quatre apartats: fomentar la competitivitat, l'ocupació, la sostenibilitat dels comptes públics i l'estabilitat del sector financer. En aquest últim apartat, Espanya arriba amb l'última reforma sortida del forn.
El primer capítol, el de la competitivitat, és un dels més conflictius. Aquí les receptes consisteixen a revisar "els acords de fixació de salaris" per lligar-los a la productivitat, sense vetar, però, la possibilitat que també puguin anar vinculats a la inflació, com passa en el cas espanyol.
Les recomanacions afecten molts àmbits, alguns dels quals Madrid ha sotmès ja a revisió. El text reclama allargar l'edat de jubilació per aproximar-la a l'esperança de vida, garantir el compliment dels comptes públics amb frens legislatius als deutes i dèficits estatals i autonòmics, flexibilitzar el mercat de treball, suprimir restriccions injustificades al comerç, reduir cotitzacions socials i treballar per harmonitzar impostos com el de societats.
Va quedar clar que Berlín pagarà però vol decidir la ruta. I de moment, se'n va sortint.
