Zapatero admet ara que va reaccionar tard i que Merkel tenia raó
Madrid"La nostra política és socialdemòcrata, progressista, però amb els peus a terra", va afirmar ahir José Luis Rodríguez Zapatero. Era la resposta a l'esquerra parlamentària, que l'acusa d'haver abraçat el neoliberalisme i d'abanderar amb passió el Pacte de l'Euro, uns acords que va imposar la cancellera alemanya, Angela Merkel, a canvi de garantir el rescat als països que tenien greus problemes financers. Pel president espanyol, el camí que marca Berlín és el bo i no el pensa abandonar. Fins i tot va fer autocrítica de la seva gestió econòmica.
"He actuat tard, fins i tot li admeto que he rectificat", va reconèixer Zapatero al líder del PP, Mariano Rajoy, durant el ple per fer balanç del Consell Europeu del 2 i 25 de març. Un canvi de rumb que ha deixat enrere l'aposta del PSOE per estimular l'economia des del sector públic -amb mesures ambicioses com el pla E, destinat als ajuntaments- i que ara se centra només en el control estricte de la despesa i a posar a ratlla els comptes públics. Per Zapatero, "ningú veu Espanya com un problema" i això és fruit "de les mesures i de les reformes" que ha impulsat l'executiu amb el suport de CiU, va subratllar. "És veritat que amb l'ajustament alentim el creixement, però si no l'haguéssim fet, ara hauríem de pensar en una fallida", va justificar-se. L'objectiu és no desmarcar-se de la ruta que fixa Europa per mantenir la treva amb els mercats internacionals. En aquest sentit, i allunyant-se de la socialdemocràcia clàssica, va assegurar que no pensava a apujar els impostos i va dir que ara l'objectiu és dinamitzar l'economia per crear riquesa i poder fer la "redistribució via despesa". A una pregunta del líder de CiU a Madrid, Josep Antoni Duran i Lleida, va reivindicar que ell ha situat el tipus efectiu de l'impost de societats al 18%, 7 punts per sota de l'època Aznar. Per la diputada d'ICV, Núria Buenaventura, el govern socialista és "social en reformes i retallades i demòcrata en reunions amb empresaris".
La culpa, de les autonomies
Per Zapatero, tothom s'ha d'estrènyer el cinturó, començant per les autonomies. De fet, els grups nacionalistes el van acusar ahir de voler "carregar-los el mort" del dèficit i el deute, en paraules del portaveu d'ERC al Congrés, Joan Ridao.
El president espanyol va admetre que el "76% del deute" públic espanyol és de l'Estat però, segons ell, en bona mesura és per "finançar responsabilitats i despeses de les comunitats autònomes i les corporacions locals". Per tant, aquí no hi va haver autocrítica ni cap esmena als incompliments del sistema de finançament que es denuncien des de Catalunya i que poden posar en perill l'objectiu de dèficit que té la Generalitat per a aquest any. Zapatero va reiterar que endurirà per llei l'estabilitat pressupostària amb un sostre de despesa lligat al PIB nominal i va reclamar el suport del PP. L'objectiu és que si una administració té més ingressos dels previstos els dediqui a eixugar dèficit i deute, i no pas a augmentar la despesa. No va dubtar a l'hora d'admetre que és un "nou criteri". Aquests canvis no obliguen les autonomies però les condicionarà inevitablement perquè el Consell de Política Fiscal i Financera, que les coordina amb l'Estat, "tindrà en compte la nova regla fiscal en les decisions que adopti". El cap de l'executiu sap que Merkel mira amb lupa les finances autonòmiques. El que Madrid no diu, però, és com eixugar dèficits fiscals del 9%, com en el cas de Catalunya, impensable en un land alemany.
