Zapatero admet que va veure tard la crisi

BARCELONA.José Luis Rodríguez Zapatero es va acomiadar ahir del PSOE amb un discurs més ideològic que de gestió, defugint l'autocrítica i reivindicant el seu llegat en matèria de llibertats individuals. L'expresident espanyol va atribuir la crisi econòmica a causes externes i alienes a la seva gestió. L'únic que va admetre és que no va saber preveure a temps la crisi, però va negar que hi hagués improvisació. Fins i tot es va vantar d'haver impedit la intervenció d'Espanya gràcies a les mesures econòmiques que va prendre el maig del 2010 per contenir el dèficit, tot i que aquestes retallades li van amargar el final de mandat.

Revestit d'home d'estat, va justificar els ajustos assegurant: "Sempre he posat els interessos del país per sobre de qualsevol altre interès". Es va lamentar d'haver patit una oposició "sense concessions", referint-se al PP, i que Europa fos "lenta" a l'hora d'adoptar mesures contra la crisi, però no va anar més enllà en possibles errors de gestió com a govern. El seu argument és que el seu executiu tenia dos objectius: evitar la intervenció d'Espanya i mantenir la cohesió social, i que tots dos els va aconseguir.

Però els ciutadans, segons va admetre, no van confiar en el seu govern per treure Espanya de la crisi i van optar per votar pel canvi, és a dir, pel PP. "Van votar canvi de govern per canviar la realitat", i els socialistes no van tenir més remei que assumir el resultat "amb totes les conseqüències i sense buscar culpables fora" del partit.

Oposició responsable

Un cop el PSOE està a l'oposició, Zapatero va demanar al seu successor que practiqui una oposició amb sentit d'estat com la que ell va practicar abans d'arribar al govern el 14-M del 2004, que el va portar, entre altres coses, a signar el Pacte Antiterrorista amb José María Aznar de president del govern. El secretari general sortint va recordar al seu successor o successora que si quan estaven al govern reclamaven al PP una oposició amb sentit d'estat, ara el PSOE ha de ser conseqüent i fer una oposició coherent, col·laboradora i responsable perquè el PSOE "no té per objectiu derrotar el PP sinó derrotar la crisi i crear ocupació".

En el seu informe de gestió va defensar la vigència de la socialdemocràcia, tot i que va admetre que té problemes de "comunicació" amb la gent, però sobretot va posar l'èmfasi en l'ampliació de drets que s'ha produït durant els seus mandats. Aquí va citar amb orgull les lleis de violència de gènere, la de drets de ciutadania a l'exterior, la del matrimoni homosexual, la de l'ampliació de l'avortament i la d'igualtat de gènere. Aquí va poder fer un balanç positiu, aplaudit pels delegats. I l'altre actiu que es va atribuir és haver arribat a les portes del final d'ETA.

Va admetre que encara s'ha de dir "amb veu baixa", però va expressar la seva esperança que no hi hagi mai més cap mort d'ETA. Aquí va fer un reconeixement especial cap als socialistes bascos. Del socialisme català, que el va fer guanyador en el 35è congrés davant José Bono, no en va fer esment, ni tan sols va parlar d'aquella Espanya plural que va prometre en el congrés del 2000. En canvi, sí que va tenir paraules de reconeixement cap a Bono, a qui va agrair la seva "lleialtat i amistat".

Zapatero va tancar el seu discurs demanant unitat i va instar tots els delegats a tancar files davant el nou secretari o secretària general que sortirà escollit avui "per obrir una nova etapa de servei a Espanya".

El PSC evita crítiques

Un cop va acabar Zapatero, va ser el torn de la intervenció dels presidents territorials i, per tant, també la del primer secretari del PSC, Pere Navarro, que va optar per fer un discurs elogiós i deixar de banda qualsevol crítica. El nou líder del socialisme català va mostrar-se "orgullós" d'haver fet l'Estatut, però va recordar que "ara toca desplegar-lo amb lleialtat i responsabilitat". També va valorar positivament l'extensió de drets socials del govern Zapatero i que gràcies a la seva gestió Espanya no hagi fet fallida. Navarro es va remuntar fins als orígens del PSC per explicar que el seu partit aporta històricament una "visió plural" al socialisme espanyol.

Navarro, que al matí havia reiterat que negociarà amb la nova direcció del PSOE un nou model de relació amb el PSC, durant la seva intervenció al ple va evitar parlar-ne i es va centrar a explicar que als únics a qui no els interessa una bona relació entre el PSC i el PSOE és "als nacionalistes extrems d'un cantó i de l'altre", va dir en referència a CiU i el PP. "Una dreta espanyola que enyora una Espanya centralista però que no dubta a aliar-se sempre que faci falta amb la CiU més sobiranista de la història", va reiterar.