LA DIADA NACIONAL ESPANYOLA
Crònica 13/10/2011

Zapatero celebra la seva última Hispanitat retallant l'exèrcit

Zapatero va viure la seva última diada nacional espanyola allunyat dels crits. Va veure com Rajoy i Rubalcaba conversaven de futbol i com Chacón presumia de retallar un 16% la despesa en Defensa.

Miquel Codolar
3 min
Zapatero celebra la seva última Hispanitat retallant l'exèrcit

MadridEvitar que les càmeres enregistressin els crits contra el president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero. Aquest era l'objectiu. Per assolir-lo es van allunyar cent metres els assistents a la desfilada, que es van situar entre Atocha i Colón, on hi havia deu pantalles al llarg de 600 metres. Va ser la sisena i última celebració de la Hispanitat de Zapatero com a president i la primera sense crits i xiulets de protesta. Calia allunyar-se de les autoritats per poder sentir el "fora, fora" d'alguns assistents. Zapatero no els sentia. Per això va valorar tan bé el nou format. Esclar que entre les banderes també se sentien aplaudiments -sobretot a la carismàtica cabra de la legió-, crits de " viva España " i el " yo soy español, español ...".

Va ser una bassa d'oli. Fins i tot el rei, lesionat, va poder passar revista a la Castellana, on es van habilitar cadires perquè el seu tendó d'Aquil·les no patís. A més, els dos principals candidats a les eleccions espanyoles, Mariano Rajoy (PP) i Alfredo Pérez Rubalcaba (PSOE), van conversar amb una distensió inaudita durant un quart d'hora. Amb la Hispanitat hi estan d'acord. Durant la recepció dels reis, Rajoy va explicar als convidats que només havien parlat de futbol, i concretament del Reial Madrid, però Rubalcaba va afegir que també havien conversat sobre "les eleccions i la vida". L'esposa del líder del PP, Elvira Fernández, s'havia assegut enmig dels dos durant la desfilada.

Ministres i presidents absents

Les absències van ser l'única nota dissonant. Els ministre de Foment, José Blanco, fa quinze dies que va avisar que no hi aniria per motius familiars. Segons l'agenda facilitada pel govern espanyol, la ministra de Sanitat, Leire Pajín, estava de viatge als Estats Units i el ministre de Presidència, Ramón Jáuregui, celebrava un acte a Vitòria. No hi havia excuses per al ministre de Treball, Valeriano Gómez, ni la ministra de Medi Ambient, Rosa Aguilar. Tampoc hi van assistir els presidents de Catalunya, el País Basc, Andalusia, les Balears, Múrcia, la Rioja, Cantàbria i les Canàries.

La jornada havia començat amb una novetat. Els quatre F-18 espanyols que des de fa mig any sobrevolen Líbia tornaran dissabte. La ministra de Defensa, Carme Chacón, ho va anunciar a primera hora, just abans que comencés la desfilada de 3.000 militars, 147 vehicles i 55 helicòpters i avions amb motiu de la Hispanitat. La ministra va dir que el submarí de l'operació també deixarà de patrullar aviat però que els altres tres avions i la fragata s'hi quedaran un temps més. Les decisió s'ha pres per estalviar i perquè els gaddafistes ja no tenen avions.

Chacón va assegurar que marxa amb "pena" per no poder rebre els primers soldats espanyols que tornaran al gener de l'Afganistan i en va culpar l'avançament electoral. La candidata del PSC el 20-N va dir que l'exèrcit és la institució més ben valorada de l'Estat i va fer balanç de la seva gestió: "Crec modestament que he contribuït a culminar aquesta etapa de modernització i identificació de la societat espanyola amb les forces armades".

També va comentar les retallades que ha hagut de fer a l'exèrcit. Les va justificar per la crisi i el deute "heretat" dels governs del PP, que han obligat a "estrènyer-se el cinturó" i a treballar "austerament" amb una caiguda de la despesa en Defensa de 1.300 milions, un 16%. Precisament la setmana passada el govern català havia instat la ministra a destinar una part dels diners del seu ministeri a evitar retallades sanitàries.

L'executiu espanyol ha decidit dur a terme diverses mesures per estalviar fins a 5.200 milions d'euros els primers anys. El País publicava ahir un informe que detallava les dificultats econòmiques del ministeri, que tindrà "pràcticament impossible" afrontar noves adquisicions de material bèl·lic durant els propers 20 anys o pagar el manteniment dels que ja té sense fer canvis importants. El document també alerta que el procés de modernització emprès per l'executiu de José María Aznar, del PP, i continuat pel de Zapatero pot provocar la "paràlisi operativa de l'exèrcit".

stats