Publicitat
Publicitat

CRISI DE L'EURO, INCERTESA POLÍTICA

L'eurozona vol accelerar el nou fons de rescat

Zapatero demana estímuls i un pla econòmic al G-20

El president espanyol reclama que els països que no tinguin disfuncions en els comptes públics liderin la reactivació econòmica. Els socis de l'euro volen enllestir tan aviat com sigui possible el nou fons de rescat.

La crisi econòmica europea ha esborrat pràcticament la resta de temes que hi havia a sobre de la taula en la reunió del G-20 que acaba avui a Canes (França). Els líders que ahir van intervenir en la primera sessió plenària de la reunió van fer al·lusió gairebé exclusivament als problemes financers del vell continent, agreujats per la greu crisi financera i política de Grècia. A Europa, la recepta per aguantar el xàfec econòmic i recuperar-se de la crisi és l'austeritat, però cada vegada hi ha més veus que consideren que cal donar una empenta a l'economia mundial amb un "pla global" per estimular el creixement.

Les conclusions que avui aprovaran els líders inclouen un pla d'acció per garantir que es frenarà el risc d'una nova recessió mundial. El president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, va demanar ahir al G-20 que els estats que no tinguin problemes en els comptes públics impulsin mesures per reactivar l'economia. "Els països que tinguin marge de maniobra han de posar en marxa mesures que impulsin el creixement a escala global. D'aquests països n'hi ha a totes les àrees del món", va explicar la vicepresidenta econòmica, Elena Salgado. També és el punt de vista dels Estats Units.

Els països de la zona euro continuen impactats per l'inesperat camí que ha pres la crisi de Grècia i consideren imprescindible que hi hagi estímuls econòmics dels estats que s'ho puguin permetre per ajudar la Unió Europa a sortir del pou. Espanya, més que altres socis europeus, viu amb gran preocupació la crisi grega i l'anunci del referèndum -sembla que finalment descartat- que dimarts va fer enfonsar les borses i que ha disparat les primes de risc d'Itàlia i Espanya. Els dos estats membres són els grans perjudicats de la crisi política del país hel·lè i de la porta oberta a sortir de l'euro que ha deixat l'eurozona a Grècia.

Des de fa mesos, els mercats de deute castiguen amb vehemència els països perifèrics de la Unió Europea. Els socis de l'euro s'han afanyat a imposar la recepta de l'austeritat a Itàlia i Espanya -també als països rescatats, com Portugal- per frenar els atacs dels mercats i han impulsat noves mesures per crear un mur de contenció al voltant de Grècia que eviti el contagi de la situació grega a altres economies.

Desprotecció

L'anunci del primer ministre grec de celebrar un referèndum per aprovar o rebutjar el paquet anticrisi acordat en l'última cimera europea, que inclou el rescat del país, ha esfondrat el mur de contenció i ha deixat desprotegides Itàlia i Espanya davant les especulacions dels mercats.

El perill de contagi és ara més elevat que mai. Per això el govern espanyol no ha dubtat a criticar durament l'actitud de Papandreu. Madrid considera que celebrar un referèndum que podria tombar el pla europeu anticrisi "no és una decisió encertada" per a l'estabilitat de l'euro.

El discurs d'ahir del primer ministre grec, en què va assegurar que no hi haurà referèndum si l'oposició grega dóna suport a les mesures acordades en l'última cimera europea, va ser aplaudit pel govern central. "Tot el que serveixi per reduir la incertesa és benvingut. Que hi hagi més estabilitat és bo per a tothom", va assegurar Salgado a Canes.

L'eurozona vol contribuir a apagar el foc encès per Papandreu accelerant la definició i la posada en marxa dels nous usos del fons de rescat europeu, així com la seva ampliació fins a un bilió d'euros. Els socis de la moneda única van acordar a finals d'octubre convertir el fons de rescat en una mena d'agència financera que permeti comprar bons sobirans dels països afectats per la crisi del deute i assegurar una part dels bons per animar els inversors a comprar-ne. Es van acordar les línies globals, però queden per definir tots els detalls tècnics. Ara els països de l'euro volen accelerar el procés per acabar de definir la nova arquitectura del fons com més aviat millor, sobretot perquè la situació d'Itàlia és crítica. Els líders d'Alemanya, França, Itàlia i Espanya, els socis de l'euro amb representació al G-20, es van reunir ahir hores abans de l'inici de la cimera per analitzar la situació i decidir que s'ha d'avançar l'aprovació definitiva del fons. Les negociacions tècniques s'allargaran tot el cap de setmana, i dilluns es reuniran a Brussel·les els ministres de Finances dels 17 socis de l'euro. Si els treballs tècnics estan enllestits, es podria donar el vistiplau definitiu a la nova estructura del fons. "S'està treballant amb molta intensitat", va assegurar ahir Salgado.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT