CRISI DE LES FINANCES PÚBLIQUES
Crònica 01/09/2011

Zapatero descarta ara apujar els impostos als rics

Entre les mesures per eixugar el dèficit espanyol no hi haurà finalment un augment impositiu als rics. Zapataro va donar a entendre que ja ha posat punt final a les reformes previstes en la legislatura.

Ariadna Carbonell
3 min
El final de les reformes de zapatero El president del govern, José Luis Rodríguez Zapatero, va escoltar a la Moncloa els avenços del pla d'ajust portuguès, mentre el secretari d'estat d'Economia, José Manuel Campa, venia els esforços espanyols als inversors de Londres.

Barcelona.A diferència d'altres països com França o Alemanya, els espanyols més rics no han fet fins ara el pas d'oferir-se per donar un cop de mà al país per sortir de la crisi. Poden estar tranquils. El president del govern, José Luis Rodríguez Zapatero, va acabar ahir amb les especulacions -generades pel seu propi govern- sobre la possibilitat d'una pujada impositiva a les rendes més altes. L'executiu "no té previst" sumar-se als estats que exigiran un esforç suplementari als més acomodats per omplir les arques. França ha liderat aquestes pujades juntament amb Itàlia (malgrat que aquest país finalment ha retirat la proposta) i Portugal ha estat l'últim a sumar-s'hi.

Portugal, immers en l'aplicació del pla d'ajust necessari per rebre l'ajuda del fons del rescat, demanarà una "contribució de solidaritat" a les famílies amb ingressos alts. Ho va anunciar el primer ministre lusità, Pedro Passos Coelho, en la seva visita d'ahir a la Moncloa. En concret, el govern portuguès apujarà temporalment un 2,5% els impostos a les rendes superiors a 153.300 euros. Portugal també incrementarà les taxes a les empreses que guanyin més d'1,5 milions d'euros anuals i congelarà el sou als funcionaris entre el 2012 i el 2014.

A més d'aquestes mesures, Passos Coelho va explicar a Zapatero els avenços que està aconseguint el país amb els diners del rescat, i li va traslladar el seu interès perquè el capital espanyol participi en les privatitzacions que prepara. Per eixugar part del seu dèficit, Portugal posarà a la venda les seves participacions a, entre d'altres, la petroliera Galp, l'elèctrica EDP i el Banco Portugués de Negocio.

Visita als inversors de Londres

També Espanya publicitava ahir els esforços per millorar la seva salut financera. L'encarregat de la tasca va ser el secretari d'estat d'Economia, José Manuel Campa, que es va traslladar a Londres per explicar als inversors les últimes reformes executades pel govern. Tot i les passes que ha fet Espanya en l'àmbit fiscal, laboral i financer (i fins i tot iniciant els tràmits per posar un límit de dèficit a la Constitució, cosa que ahir va aplaudir l'OCDE), els inversors britànics continuen amb dos dubtes: la situació financera de les comunitats autònomes i el creixement econòmic del país, llastrat per una taxa d'atur del 20%. La visita de Campa a la City tenia lloc hores abans d'una nova col·locació de deute de l'Estat. El Tresor vol emetre avui fins a 4.000 milions d'euros en bons a cinc anys. És la primera col·locació a mitjà termini que fa l'Estat des de la tempesta de principis d'agost als mercats.

El Tresor tenia prevista una altra emissió a l'agost, però va decidir cancel·lar-la donades les turbulències que vivien en aquell moment els mercats de deute. Una situació que no va capgirar-se fins que el Banc Central Europeu va acudir al rescat de les economies perifèriques -i en concret de l'espanyola i la italiana- comprant bons massivament. Des d'aleshores, la prima de risc en aquests dos països s'ha relaxat. En el cas d'Espanya, el diferencial entre el bo a 10 anys i el bund alemany va tancar ahir en 281, lluny dels 400 punts que va arribar a marcar a principis d'agost.

El dèficit, pel bon camí

Els comptes autonòmics segueixen sense convèncer de la solvència d'Espanya, però l'Estat va avançant per complir amb l'objectiu de dèficit per enguany, que és del 6%. Durant els primers set mesos de l'any, el dèficit va reduir-se un 11,8% i es va situar en el 2,09% del PIB, segons va informar ahir el ministeri d'Economia i Hisenda.

L'Estat va ingressar 67.000 milions d'euros fins al juliol, un 13% menys que l'any passat. El ministeri explica aquesta reducció dels ingressos per circumstàncies conjunturals, com per exemple les diferències amb el calendari de venciments de deute de l'any passat, o per l'agilitat amb què l'Agència Tributària ha dut a terme aquest any les devolucions. Sense aquestes distorsions, els ingressos haurien augmentat un 2,8%.

Pel que fa als ingressos provinents d'impostos, els directes (com el de la renda o el de patrimoni) van reduir-se un 0,2%, fins a 50.760 milions. Els indirectes, com l'IVA, van augmentar un 1,9% fins a 45.929 milions. La recaptació per IRPF -que és el tribut que més diners aporta a les arques de l'Estat, amb 44.000 milions fins al juliol- va pujar fins a un 5%.

stats