CANVIS A LA CARTA MAGNA
Crònica 23/09/2011

Zapatero esquiva el referèndum

El termini que el 10% dels diputats i senadors tenien per demanar un referèndum per votar la reforma de la Constitució va acabar ahir amb només la meitat de les signatures necessàries.

Miquel Codolar
2 min
Zapatero espera que sense ell la situació millori Les últimes paraules que va dir el president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, abans d'abandonar el Congrés  en l'últim ple de la legislatura, van ser d'agraïment i de satisfacció per haver estat president de l'Estat. També va mostrar  el seu "desig" perquè "les coses millorin a Espanya, sobretot per a les persones que passen més dificultats".

Madrid.Només 19 dels 350 diputats (5,4%) i 11 dels 260 senadors (4,2%) van presentar finalment les signatures per reclamar la celebració d'un referèndum. Les firmes són d'ERC, ICV, IU, CC, BNG, Na-Bai, UPyD i PNB. Ni els deu diputats ni els vuit senadors de CiU no van signar, però van assegurar que estaven disposats a fer-ho si amb les seves signatures s'hagués arribat a la xifra de 35 diputats o 26 senadors. Dels socialistes queixosos només van firmar Antonio Gutiérrez i Juan Luis Rascón, cap dels crítics d'Izquierda Socialista s'hi va afegir. La reforma, que signarà el rei d'Espanya i es publicarà al BOE, impedirà que el Parlament fixi el dèficit de Catalunya. Repassem com ha estat el curt camí per reformar la carta magna.

Com va començar?Fa un mes que Zapatero va anunciar l'acord amb Rajoy

El dimarts 23 d'agost el president espanyol va anunciar al Congrés i per sorpresa que havia acordat la reforma amb el líder del PP, Mariano Rajoy. Aquesta ha estat la segona reforma constitucional després que el 1992, també pel procediment d'urgència, s'introduís la possibilitat dels estrangers a ser escollits a les eleccions municipals.

Com ha anat el procés?Els minoritaris no van poder fer res contra l'acord PP-PSOE

La reforma exprés es va tramitar per via d'urgència perquè estigués llesta abans de la dissolució de les Corts, dimarts vinent, per poder convocar les eleccions del 20-N. Davant la suma dels diputats i senadors dels dos grans partits, les altres formacions no van poder fer-hi res. Es van haver de limitar a protestar no votant o abandonant l'hemicicle. La manca de voluntat per negociar a causa de les limitacions temporals va portar alguns partits, com CiU, a denunciar que s'havia trencat el consens constitucional per segona vegada, després de la sentència contra l'Estatut. Rubalcaba va haver de posar pau dins un PSOE dividit.

I per què tanta pressa?Zapatero ho va justificar amb la crisi i la pressió dels mercats

El principal argument del president espanyol va ser que la situació era "excepcional". Calia donar resposta a la pressió dels mercats, al Banc Central Europeu i a la cancellera alemanya, Angela Merkel, per allunyar el fantasma d'una intervenció.

Sense referèndum?Només és imprescindible si es modifiquen certs articles

Des del moment de l'acord entre Zapatero i Rajoy no hi havia temps per celebrar el referèndum abans de les eleccions, i a més, només és imprescindible, segons la mateixa Constitució, per reformar articles com ara els que estan relacionats amb el rei.

Afecta les comunitats?El límit de dèficit autonòmic vindrà imposat per Madrid

La reforma constitucional suposa noves limitacions a l'autogovern català, que a partir d'ara no podrà fixar-se límits de dèficit a través del Parlament, sinó que vindran imposats per una llei orgànica que s'aprovarà a Madrid i que fixarà un dèficit màxim per a tot l'Estat del 0,4% del PIB .

Per a què ha servit?La tensió als mercats s'ha mantingut inalterable

Els aplaudiments del president francès, Nicolas Sarkozy, i la cancellera alemanya, Angela Merkel, van durar tan poc com les manifestacions al carrer. Però la pressió dels mercats continua: la prima de risc, el diferencial amb el bo alemany, encara és de 359 punts.

stats