Publicitat
Publicitat

Un accident de tren convertit En una crisi De govern

El xoc de dos trens a la línia de gran velocitat xinesa Wenzhou-Hangzhou de dissabte ha estat alguna cosa més que un simple accident amb morts, parlem d'una crisi de govern.

En primer lloc, per com ha nascut la línia de gran velocitat xinesa. Les autoritats la van vendre com un orgull de les infraestructures del país, fins i tot exportable a l'exterior. S'havia après a fer gran velocitat en temps rècord i se n'havia après gràcies a la famosa transferència tecnològica, per la qual empreses com Alstom i Siemens van preferir cedir-la a fi de vendre en aquest mercat aquesta gran xarxa en construcció. En pocs anys, s'han inaugurat trams periòdicament, s'han superat rècords de velocitat i s'han preparat contractes a llocs on de trens no en saben gaire, com els Estats Units. L'accident és una bufetada a tot això.

En segon lloc, perquè la inauguració de la línia principal, Pequín-Xangai, ha estat esquitxada de casos de corrupció, amb la destitució del mateix ministre de Ferrocarrils i altres càrrecs a principis d'any, i d'una sèrie de demores, incidents i, sobretot, una reducció de la velocitat màxima que feia entreveure que alguna cosa no anava del tot bé. Amb l'accident, la comprensible conclusió de l'opinió pública és que més d'un ha escatimat en seguretat per guanyar-se un sobresou.

La mala gestió de la crisi

Finalment, perquè no s'ha sabut gestionar bé la crisi. Ahir, Wen Jiabao va repetir diverses vegades el concepte transparència precisament per compensar la percepció dels primers dies. Familiars de víctimes descriuen una operació de rescat barroera i tothom es pregunta per què poc després el ministeri de Ferrocarrils va ordenar enterrar els vagons sinistrats. Vagons que després van ser desenterrats i portats a cotxeres per a inspecció.

Una crisi de govern que s'ha reflectit en una lluita entre el ministeri de Ferrocarrils i el govern de Wenzhou, simbolitzada per l'heroisme d'un policia local que va aconseguir salvar una nena després de desobeir l'ordre d'aturar el rescat per retirar els vagons i també per la rebel·lia de la premsa oficial, amb destacats presentadors de televisió, per exemple, que travessen la línia que, amb censura, costa tant de creuar.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT